Els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense

Els recents èxits esportius assolits per la Unió Esportiva Poblense aquesta temporada 2024-2025 que acaba de finalitzar, conviden a fer un repàs a la història i trajectòria del club de futbol pobler, quina fundació es va gestar al llarg de l’any 1935 i es va consumar oficialment el dia 5 d’octubre del mateix any amb la inscripció als estaments oficials de l’època, com “Societat recreativa, cultural i esportiva ‘Unió Sportiva Poblense’, que té per objecte fomentar el perfeccionament intel·lectual i moral dels associats, mitjançant vetllades literàries i familiars, com també el desenvolupament físic dels associats per mitjà d’excursions i amb la pràctica de l’esport, especialment el denominat futbol…”

   Així, doncs, aquest any, el Poblense compleix 90 anys d’història. Una història i trajectòria esportiva que intentarem resumir el més detalladament possible a aquestes pàgines digitals de Fora Vila.

   Després de la desaparició del que fora el primer club i equip de futbol de sa Pobla, Ràpid Sport Club, la vila poblera va estar tres anys sense un club de futbol que la representés a les competicions oficials.

   Transcorreguts aquells anys sense un club de futbol que representés oficialment a la localitat, l’activitat futbolística es va limitar a enfrontaments entre equips d’amics vinculats a diferents gremis i grups socials entre els quals van destacar el ‘Marjalers’, format per treballadors agrícoles i el ‘Menestrals’, constituït per treballadors de la indústria. Aquells partits es jugaven al camp de futbol habilitat als terrenys de darrera l’Escola Graduada. 

   Fruit de les reunions de diversos jugadors procedents dels dos equips i alguns antics jugadors del P.A.D. Ràpid Poblense F.C., durant l’estiu de 1935 es va promoure la constitució d’un nou club que reprengués l’activitat futbolística, quedant constituït l’1 d’octubre l’esmentada Societat Recreativa Cultural i Esportiva Unió Sportiva Poblense sota la presidència de Jaume Piña Bonnín, decidint adoptar com a colors els blaugranes de l’influent F.C. Barcelona. La primera tasca que es va encomanar la nova directiva va ser reconvertir el Camp de Sa Fortalesa en un recinte futbolístic perquè, durant els anys d’inactivitat, havia estat sembrat com a terreny per al cultiu de faves.

   Els impulsors de fundar el nou club van ser: Jaume Piña Bonnín com a president, Antoni Serra “Musol”, Julià Mir “Mascó”, Miquel Pomar Capó, Simó Bennàssar , Joan Socias “Tem”, Guillem Mir “Mussol”, Miquel Ballester “Feliu”, Pau Serra “Manyaní”, Pere Payeras “Pel de mel” i Vicens Rios.

   Els primers partits que va disputar el primitiu Poblense van tenir com a escenari l’esmentat camp habilitat darrere del pati de l’Escola Graduada, on ara se situa el Parc Infantil de Trànsit, que segons plans mesurava 82 metres de llarg per 50 d’ample.

   Els jugadors que conformaven la plantilla d’aquell primer equip van ser: Guillem Crespí “Passí”, Pau Siquier “Porret”, Antoni Torrandell “Pollencí”, Bartomeu Buades, Jaume Pons, Mateu Portell, Joan Cañellas, Jeròni Bennàssar, Francesc Soler “Estanyer”, Cristòfol Seguí “Escolà”, Francesc Bonnín “Robes”, Pere Antoni Alomar, Miquel Reus “Parrús”, Bartomeu Siquier, Joan Crespí, Martí Crespí, Miquel Pascual i Guillem Batle “Batlet”.

   Constituït el nou club i confeccionada la *platilla de jugadors, la directiva va realitzar les gestions oportunes per a llogar i rehabilitar el recinte de Sa Fortalesa, que després de la desaparició del Ràpid s’havia convertit en terra de cultiu. El contracte d’arrendament amb el propietari de la finca denominada “Hort de Ca Reus”, d’uns sis quartons d’extensió, Antonio Palou Pons, es va formalitzar amb data 25 de març de 1936, pel preu de 325 pessetes anuals.

   Associat a la Federació Balear en 1935, el club va ser considerat com de Tercera Categoria sent aquest el destí on va competir durant la temporada d’estrena 35/36, quedant reinaugurat el Camp de Sa Fortalesa el 29 de juny de 1936 després de la construcció de dutxes, vestuaris, bar i taquilles. El partit inaugural del renovat recinte el disputaren, en trobada amistosa el Poblense i el C.D. Infanteria, una selecció de soldats de pas establert en la caserna militar local. Sa Pobla, amb gran afició al futbol, no es va detenir en aquest gran pas sent testimoni aquest mateix any de 1936 de la constitució del ‘Joventut de Futbol Poblense’, una nova societat d’escassa trajectòria que pretenia ser una alternativa als blaugranes. Preparant-se per a competir en la campanya 36/37, l’esclat de la Guerra Civil va suspendre totes les activitats de les diverses societats existents al juliol de 1936. Malgrat la qual cosa la seva activitat no va cessar per complet perquè, donada la situació militar a l’illa, sota control nacional, encara es van poder disputar alguns partits amistosos i de conjunts militars per a recaptar fons.

   En 1937 i en ple conflicte armat, a Sa Pobla es van concentrar molts jugadors en exercici militar, de les illes i peninsulars, que, en quan l’ocasió ho permetia, acudien al Camp de Sa Fortalesa a disputar algun partit amistós. Traçada l’amistat entre directius de l’U.S. Poblense i de l’estament militar, els jugadors soldats més destacats van passar a formar part del club blaugrana, reunint aquest un potencial envejable que el va portar a aconseguir importants resultats en els campionats, no oficials, les temporades 1937/38 i 38/39, fins al punt de ser subcampió balear en aquesta última després del Constància F.C., d’Inca. Finalitzada la guerra aquells excel·lents jugadors van tornar als seus llocs de procedència quedant l’U.S. Poblense amb futbolistes preferentment locals, sent tercer en el grup únic de Segona Categoria.

Dècada 1940 – 1950

   La dècada dels anys quaranta, acabada de finalitzar la guerra i amb molt per fer, va contemplar a un club com el blaugrana que havia perdut un cert potencial i, majorment amb jugadors locals, intentava subsistir en la Segona Regional de Mallorca. Presidida en els seus primers anys per Antonio Serra Cladera el club pobler es va plantejar ascendir a Primera Regional, categoria on competien els grans clubs balears, repte difícil i complicat que no es va poder aconseguir fins a la conclusió de la temporada 41/42, època que va coincidir amb el canvi de denominació de la societat que, forçada a complir amb la nova Llei de símbols i denominacions on es prohibia l’ús d’estrangerismes, va quedar anomenat com a «Unión Deportiva Poblense».

   Estrenar-se en Primera Regional va significar una fita prou important per als blaugranes que van invertir a millorar el Camp de Sa Fortalesa, estrenant-se durant la campanya 42/43 amb un interessant tercer lloc en un grup reduït a sis participants. La rehabilitació del campionat de Tercera Divisió i la militància dels més destacats clubs balears a aquella categoria va deixar la Primera Regional sense els seus millors jugadors, moment que van aprofitar els blaugranes per a ser subcampions de Lliga en la temporada 43/44 precedits pel C. Sr. Espanya de Lluchmajor. Tercer en l’edició 44/45, en la temporada 45/46 va ser tercer, però en un campionat mallorquí dividit entre clubs de la capital i clubs de la resta de l’illa, sistema que seria una constant en endavant fins a ben endinsada la dècada. Presidit el club Poblense per Francisco Alomar Poquet, poder aconseguir una plaça en Tercera Divisió va resultar una missió impossible malgrat disposar-se de bons jugadors.

   Seria a finals de la dècada dels anys 40, quan el conjunt pobler va començar una etapa que el situaria entre els equips illencs més destacats d’aquella època, proclamant-se campió de les Balears, la qual cosa el va dur a guaitar dins el panorama del futbol nacional, disputant la primera lligueta d’ascens a Tercera Divisió Nacional.

   Continuarem avançant dins la trajectòria del Poblense, en pròxims capítols, a aquestes mateixes pàgines de Fora Vila.