Ara llegint
Els carros de la pagesia mallorquina (i II)

Els carros de la pagesia mallorquina (i II)

   A poc a poc, aquells carros de roda plena dels que parlarem a l’anterior reportatge, es van anar modificant i perfeccionant. El fuell es va posar fitxo i les rodes que donessin voltes, per després posar els caps de fuell de ferro. Més tard s’idearen les brèndoles que es feien a cops d’aixa i bastant gruixades. Els claus de les rodes foren substituïts per llantes o cèrcols de ferro, que feien els ferrers a la fornal i els ajustaven a les rodes de fusta, fent un gran fogueró al mig del carrer, per posar-los en incandescència. Una feina que requeria la intervenció de diversos homes que efectuaven aquella operació en gran destresa. Més tard es varen anar imposant els carros de rodes neumàtiques, per convertir-se en una simple plataforma rectangular, sense baranes i més lleuger o bo d’arrossegar. Així, el carro de tracció animal, es va anar convertint amb una eina vital per a dur a terme les tasques de transport dels productes agrícoles i dels mateixos agricultors, fins ben avançada la primera meitat del passat segle XX.

   Amb l’arribada dels tractors, petits com els Pasquali o Goldoni, o els grans tractors no es pot dir que els carros desapareguessin del tot del paisatge agrícola i urbà, ja que s’idearen les plataformes de rodes  neumàtiques o remolcs, que encara ara s’enganxen a les esmentades màquines, per al transport dels productes agrícoles. El que sí que ha desaparegut per complet és aquella peculiar estampa de llargues caravanes de carros, estirats per les bèsties, camí o tornada de marjal, o fent llargues i pacients coes per passar el control al mercat o als portals dels magatzems els temps de l’exportació de patata.

Carros fent cua per passar el control de les patates d’exportació

Definició i origen del carro

   Un carro es defineix com un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos. L’aparició del carro a l’Antic Món, per allà el 3500 aC , va extremadament lligada a la invenció de la roda. Estructuralment, consta bàsicament d’una plataforma situada sobre els eixos, la qual es pot cobrir per a protegir la càrrega. La plataforma duu usualment una o dues perxes que serveixen per a lligar els animals de tir amb un jou o bé per usar les mans.

    Segons les necessitats o la càrrega que havien de transportar se’n van fer variants, com ara tartanes, carros de guerra, de combat, triomfals o carruatges i carretons més adaptats al transport de persones. Si bé, des del punt de vista tecnològic, el carro experimentà poques variacions en els transcursos de les edats mitjana i moderna.

   Els principals elements o peces que conformen un carro i el fan útil per acomplir les seves tasques de transport, són els següents: Tren de rodatge. Estructura. Suports de tracció. Caixa, i altres accessoris secundaris.

   El tren de rodatge, en els carros tradicionals, està format per un fusell i dues rodes. El fusell va fitxar a l’estructura principal i no gira. Cada roda encaixa en un extrem del fusell en una disposició que permet el seu gir amb un fregament reduït, mentre la roda té el seu moviment lateral limitat per un sistema de volandera i clàvia o xaveta.

   El fusell, també anomenat eix -que no és un eix perquè no gira- és la peça que enllaça dues rodes i permet el gir d’aquestes. Una altra concepció de fusell, segons Ramon Llull,  implicaria que un carro tradicional tindria un «eix» amb un fusell a cada extrem. Els fusells o caps de fusell es fabricaven de ferro dolç o lleugerament acerat i la part que s’enganxava amb la boixa o botó de la roda tenia forma cilíndrica o cònica.

Remolc enganxat a untractor. El remolc va substituir el carro

   Les rodes tradicionals d’un carro eren de fusta i llanta de ferro, muntada i ajustada en calent, com ja hem comentat més amunt. Els raigs, també de fusta, anaven encaixats al cèrcol de la roda per la part exterior i al botó o boixa per la part interior.

  L’estructura d’un carro dona rigidesa al conjunt. La caixa, el tren de rodatge i les barres de tracció, o braços, estan muntats sobre l’estructura, de forma fixa o articulada, segons el disseny del carro.

   Les barres de tracció, o braços, són els elements que permeten enganxar els animals per a transmetre l’esforç de tir al carro. Quan la barra és única i central s’anomena llança, adequada per una parella d’animals enganxats en paral·lel.

   La caixa o carrosseria que suporta la càrrega de materials o de les persones, va muntada sobre l’estructura o forma part d’aquesta. 

Altres complements

   A més dels elements abans descrits, alguns carros disposaven d’altres elements complementaris que facilitaven el seu ús, com els frens, els descansos, els estreps o pujadors, que facilitaven pujar a la caixa,  o també els fanals quan havien de circular de vespre.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt