Els cellers de Sa Pobla que romanen en el record

És temps de verema, es diu que l’exponent de la cultura mediterrània que es manifesta amb intensitat a les contrades on predomina el conreu de la vinya, que a Mallorca s’ha estès en força aquestes darreres dècades. La collita del raïm és el primer pas del procés d’elaboració del vi, i la meteorologia de l’any en què es fa la verema condiciona la qualitat del vi de tal o qual anyada, de la mateixa manera que el terrer on ha estat conreada la vinya aporta aromes i gust propis al vi que es produeix amb aquell raïm. Per la seva banda, cada varietat de vinya reconeguda dona un raïm diferent i, per tant, un vi amb uns trets organolèptics concrets.

… És temps de verema, i per tant temps d’elaboració de vi per omplir els tancs de gin de les bodegues, com antany s’omplien les grans botes de roure dels típics cellers mallorquins. És temps de verema que convida als més majors a donar una ullada cap endarrere per recordar com era abans el procés d’elaboració del vi en els mateixos cellers a on es venia a la menuda i, també, a la funció social que durant molts d’anys exercien aquells locals mig penombrosos, decorats amb els grans tonells de fusta arrimats a les seves parets. En aquest cas concret ens referirem als cellers de sa Pobla, que també va ser terra de conreu d’extensos vinyals, com ja recordarem a un dels nostres reportatges a aquest mitjà FORA VILA.

Un acurat treball publicat per Jordi Soler Cuart al número 43 de la revista local Sa Plaça (abril de 1996) ens apropa i ens ajuda a recordar aquell temps en què a sa Pobla, un bon grapat de cellers, que més endavant detallarem, elaboraven i comercialitzaven el vi, bastants dels quals amb el raïm conreat a les vinyes dels seus propietaris.

A la ponència presentada per Pere Antoni Mateu Caldésa les “V Jornades d’Estudis Locals sa Pobla (Ajuntament de sa Pobla 2018), l’autor de la mateixa ens aporta dades suficients per assabentar-nos de la importància que el conreu de la vinya va tenir dins les marjals de sa Pobla durant molts d’anys del segle XIX, fins a la seva lenta i total desaparició a partir de 1891, a causa de l’arribada de la fil·loxera als vinyals mallorquins, i també debut a la poca rendibilitat de la seva producció.

Ens diu Mateu que l’extensió de terreny destinat al conreu de vinya a sa Pobla, va passar de les 83 hectàrees l’any 1818, a 142 hectàrees el 1860, i 184 el 1875. L’any 1879, sa Pobla va produir 1.500 quartins de vi, equivalents a uns 40 mil litres, mentre que l’any 1880, la producció va ser de 2.000 quartins, o sia de 53.340 litres.

Entre les possessions més grans del terme de sa Pobla que conreaven vinya i tenien el seu propi celler al poble, podem citar, Son Ferragut, Sa Llebre, Talapi i Son Cladera.

Els Cellers

Tornat als cellers de sa Pobla i a la visió que dels mateixos ens ofereix Jordi Soler al seu esmentat article, comentant els seus records d’infantesa, diu: “Havent sortit d’escola, al migdia, una de les feines quotidianes que teníem els al·lots era anar al celler a comprar el vi. Agafàvem aquell bòtil de vidre verd d’una quarta i, amb els doblers contats a dins la mà, arribàvem a un d’aquells cellers, que, com en temps dels romans, tenien una branqueta de pi sec penjada a la rebranca del portal –‘Ramuspini, signumvini’- (rama de pi, senyal de vi). Allà a la penombra mostosa d’aquelles cases de vi, per deu reals us omplien el bòtil amb unes mesures de llauna de distintes capacitats, que l’amo del celler tenia desades a un taburet ran de les enormes botes de roure d’on brollava, espès i flairós, un vi morat de potada.”

També recorda, Soler, tot el procés llarguíssim, complicat i feixuc que comportava l’elaboració del vi, la transformació del most en vi, els processos d’envelliment i maduració, el cup, la premsa, els estris per trascolar el vi i altres tasques. “El ritu sagrat de fer vi, après de Noe, es repetia cada any a tots els cellers de sa Pobla.”

Pels nins d’aquells ja llunyans temps de verema i elaboració del vi als cellers, la festa començava a l’arribada dels carros al poble, carregats de raïm negre que de tan madur i malmenat regalimava damunt els carrers polsosos de final d’estiu el seu suc dolcenc que cridava una gran quantitat de mosques, que es bolcaven a assaborir aquell most, mentre la canalla anava caminant a mig trot darrere els carros per espigolar i menjar-se quants de grans podien, fins a l’arribada del producte al celler.

Elaboració del vi

Arribat el raïm al celler, es descarregava del carro i es llançava per una rampa fins al cup i allà començava la tasca de trepitjar el raïm, com si es posés en escena una dansa grotesca a ritme de potades compassades, amb els peus descalços, calçons arromangats fins damunt els genolls i sense camisa. Aquell grup d’homes fornits i qualque dona trepitjaven i cantaven per així alleugerir aquella feixuga feina, que de tant en tant requeria un petit descans sortit al carrer a respirar aire pur i recuperar forces per seguir potejant hores i hores aquell raïm fins a convertir-lo en el most.

I entre potada i potada, marcant el ritme d’aquell ball, de les gargamelles dels trepitjadors sortia aquesta tonada:

I ses botes de can Cotà

I tenen un vi de primera

I es de cepa vertadera

I de es terme millor que hi ha

I des terme millor que hi ha

I ses botes de can Cotà.

Les següents fases de transformació del most en vi eren més llargues i reposades, i més silencioses. El procés de fermentació del most dins la foscor del cup era perceptible per l’oïda com un “glup-glup” d’ebullició. Veritat o llegenda es deia que perquè el vi fos més bo tiraven dins el cup un me sencer i no en quedava resta de l’animal. El cert és que per comprovar si el procés de fermentació era acabat es baixava dins el cup un llum de carbur encès, fermat amb un cordell i si no s’apagava era senyal que havia acabat la fermentació i ja es podia trascolar. Sobre el procés de fermentació, es contaven fets que algun home havia caigut dins el cup i havia mort.

L’etapa següent consistia a trascolar el vi passant-lo del cup a les enormes botes de roure, mitjançant el bombeig amb unes eines rudimentàries. La rama que quedava una vegada sucat el gra de raïm un cop trepitjat, es col·locava a la premsa de claveguera per extreure el seu suc. Dos homes empenyien la palanca, que a cada volta esclafava la rama, quin suc s’escorria per una obertura de la part inferior de la premsa i vessava dins un poal, i el més vell de la colla era el que tenia el privilegi de tastar-lo i dictar sentència sobre la qualitat del most.

Dies més tard, una vegada el vi havia reposat prou dins la bota, els distints cellers del poble rivalitzaven amb la qualitat dels seus vins. Cada vi o celler tenia els seus bevedors habituals i entusiastes.

Funció social dels cellers

Durant molts d’anys, els cellers, a més d’elaborar i comercialitzar el vi entre els seus clients, complien una funció de caràcter social. Dins els cellers, principalment a l’hora de berenar, dinar o sopar, asseguts a una taula llarguera i davant un plat de frit i un tassó de vi, els homes poblers tancaren més d’una transacció comercial sense necessitat de firmar papers ni intervenció notarial. Una forta i noble estreta de mà bastava per tancar qualsevol operació mercantil.

Els homes –les dones mai ho feren- anaven als cellers, molts de pics portant el berenar o el sopar que els hi havia preparat la seva esposa, bé dins un plat o una carmanyola. Seien a la banquera i peus davall taula demanaven un tassó de vi i un plat d’olives. En altres ocasions, un grup d’amics s’arreplegaven al celler per sopar d’unes bones sopes mallorquines fetes per l’amo o sa madona, o xulla i botifarró torrat al caliu dins la foganya; plats tots ells, regats amb un vi espès i acompanyat d’un pebre coent arrencat de l’enfilall que penjava a cada bota. Les converses, més o manco transcendents, s’allargaven dins els cellers, la majoria de vegades, més que la processó del Corpus, com deia una dita.

Sa Pobla, en pocs anys va contemplar com, a poc a poc, anaven tancant, desapareixent, els molts de cellers que va arribar a haver-hi escampats pel poble, però els poblers no perderen ni han deixat encara ara la sana costum d’anar a berenar a mitjan de matí. Tots els bars, restaurants i cafeteries del poble serveixen berenar als seus clients, que solen ser habituals als seus establiments, com habituals sons els companys o amics que allà es reuneixen cada dia a la mateixa hora per compartir tertúlia i menjua, acompanyades, si no de vi, de la seva beguda preferida i rematar l’estada amb un cafè rebentat amb el suc que més agrada.

El missatge d’aquesta glosaque reproduïm ens diu ben clar que el vi envalentia al qui el bevia:

Un moscart bevia vi

Dins es celler de Son Tut

I el que pretén de salut

Que vengui a pelear amb mi.

Cellers i llocs de venda vi que hi havia a sa Pobla

Antoni Torrens “Mama”. Carrer Joan Sindic

*Don Ignaci Planes “ca na Figuera”. Carrer Antoni Maura, actual museu

*Don Francesc Planes. Carrer Marina

*Can Marrón “can Llaveta”. Carrer Lladoner

*Can Cotà. Carrer Lluna. Actualment Restaurant Eco-Si

Can Mama. Carrer Lluna

*Ca na Cladera. Carrer lluna

*Son Pons. Carrer Gran, actual Caixa Postal o Correus

Can Tonient. Carrer Plaça

*Don Gabriel de Massana. Carrer Major, ex-llibreria Pomar

Can Rapinya. Carrer Tresorer Cladera

Can Gaspar Guixó. Carrer Escola

*Can Socies. Carrer Muntanya

*Cas Metge Torres. Carrer Muntanya

*Cas Borreret. Carrer Marina

Ca na Rafela. Carrer Gran

*Son Tut. Carrer Goleta

*Cas Metge Corró. Carrer Gran

Els establiments marcats amb* tenien vinya pròpia.