Els envasos plàstics poden transferir contaminants al peix durant la conservació a casa
Un estudi de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), realitzat en col·laboració amb la Universitat de Florència, ha demostrat que diversos additius presents en envasos alimentaris poden migrar cap al peix durant la seva conservació domèstica tant a la gelera com al congelador. La investigació, publicada a la revista científica Environment International, conclou que aquesta transferència augmenta a mesura que s’allarga el temps d’emmagatzematge.
L’estudi ha analitzat per primera vegada aquest fenomen en condicions reals de conservació en fred, reproduint situacions habituals a les llars. Els investigadors varen examinar la migració de quatre famílies de compostos químics —ftalats, èsters organofosforats, bisfenols i plastificants alternatius als ftalats— des de diferents tipus d’envasos emprats habitualment per conservar peix fresc.
Entre els materials estudiats hi havia safates de poliestirè, safates compostables, films alimentaris i bosses de congelació. Les proves es varen dur a terme amb salmó, tonyina i lluç, sotmesos a refrigeració a 4 graus durant 48 hores i a congelació a -18 graus durant 30 dies.
Segons explica la investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora principal de l’estudi, Maria Vittoria Barbieri, fins ara la major part de les investigacions se centraven a detectar aquests contaminants en els aliments just després de la compra o a estudiar com la calor afavoreix la migració dels compostos químics. En canvi, no existien treballs que avaluassin aquest procés durant la conservació en fred, una pràctica habitual entre els consumidors.
Presència de bisfenol A i elevades taxes de migració
Els resultats revelen la presència d’additius de totes quatre famílies químiques als envasos analitzats, inclòs el bisfenol A, una substància àmpliament qüestionada pels seus possibles efectes sobre la salut. Els investigadors varen detectar la migració d’aquests compostos cap al peix tant en refrigeració com en congelació.
El temps de contacte entre l’aliment i l’envàs apareix com un dels factors determinants. Dels 49 contaminants estudiats, alguns compostos, especialment determinats bisfenols, arribaren a registrar taxes de migració de fins al 100%. També destacà el comportament del di(2-etilhexil) adipat (DEHA), un plastificant alternatiu als ftalats, que va presentar nivells de transferència molt elevats en totes les espècies analitzades i superiors al 95% en el cas del salmó.
L’estudi també constata que les característiques del peix influeixen en el procés. Els compostos més solubles en greixos es transfereixen amb més facilitat a espècies grasses com el salmó, mentre que alguns bisfenols mostren una major tendència a acumular-se en peixos amb més contingut d’aigua, com el lluç.
Riscos per a la salut
Diverses investigacions científiques han associat alguns additius plàstics amb efectes adversos per a la salut, entre els quals destaquen alteracions endocrines i possibles efectes cancerígens. Aquesta preocupació ha portat organismes com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) a revisar els límits considerats segurs.
De fet, l’any 2023 l’EFSA va reduir en 20.000 vegades el nivell d’exposició diària tolerable al bisfenol A, passant de 4.000 nanograms per quilogram de pes corporal i dia a només 0,2 nanograms.
Per avaluar el risc, les investigadores varen combinar les concentracions detectades als peixos amb dades oficials de consum de peix fresc a Espanya, estimant l’exposició en adults, infants i nadons. Els resultats indiquen que el peix conservat en envasos plàstics presenta nivells d’exposició superiors als del peix acabat de comprar.
L’escenari amb un risc més elevat es va registrar en el lluç congelat durant trenta dies dins una safata compostable. Per contra, els nivells més baixos es varen observar en peix refrigerat dins bosses de plàstic.
En gairebé la meitat dels escenaris analitzats es varen superar els llindars de risc establerts. Els investigadors atribueixen pràcticament la totalitat d’aquest risc a la presència de bisfenol A, mentre que la contribució de la resta de contaminants fou mínima.
La directora de l’IDAEA-CSIC i coautora de l’estudi, Ethel Eljarrat, recorda que aquesta estimació només té en compte la ingesta de peix i que l’exposició real de la població és encara més elevada si es consideren altres aliments, així com la inhalació i el contacte amb productes que contenen aquestes substàncies.
Cap a una regulació més estricta
Les conclusions de l’estudi reforcen la necessitat d’incorporar les condicions reals de conservació domèstica en les avaluacions de seguretat alimentària i en el disseny dels materials destinats al contacte amb aliments. Els autors també reclamen més dades toxicològiques sobre els nous additius que estan entrant al mercat per poder determinar-ne adequadament l’impacte sobre la salut humana.
En aquest context, la Unió Europea va aprovar el 2024 una nova normativa destinada a restringir progressivament l’ús dels bisfenols, inclòs el bisfenol A, en materials en contacte amb aliments. La regulació va entrar en vigor el gener de 2025 i preveu un període transitori de trenta-sis mesos abans de la seva aplicació definitiva.
Les investigadores consideren que cal continuar avançant en la substitució d’aquests compostos i garantir que les alternatives utilitzades siguin realment segures per als consumidors.
Foto: iStock / CESIC