Els malnoms de sa Pobla ja tenen el seu llibre, obra de Gabriel Soler Cuart

En el marc de la Festa del Llibre 2025, el passat dia 29 d’abril va ser presentat el llibre «Malnoms de sa Pobla» (editat per l’Ajuntament de sa Pobla), elaborat minuciosament per Gabriel Soler Cuart, a quina tasca de recerca i estructuració hi ha dedicat gairebé 17 d’anys. El llibre, en les seves 200 pàgines recull un total de mil cinc-cents setanta-dos malnoms de poblers i pobleres i de persones de llarga residència o estreta vinculació amb sa Pobla. La presentació del llibre va anar a càrrec de la periodista Margalida Socias Mir.

   La definició enciclopèdica de «malnom», és el nom que es posa a algú prenent-lo d’algun defecte seu, vici, o qualitat (en castellà ‘mote’ o ‘apodo’). També, alguns corresponen a noms de llocs o topònims. Els malnoms van passant de pares a fills, no sempre d’una forma ordenada, ja que, per diferents motius, o sense cap motiu, dins una mateixa família, un fill agafa el malnom patern i un germà seu el matern. Els malnoms, se’ns dubta, formen part de la identitat col·lectiva de qualsevol població.

   Malgrat tot, per part de les més joves generacions, es va perdent l’ús del malnom per identificar a les persones, també és cert que a la majoria de poblacions, i principalment entre les persones majors, és encara freqüent recórrer a aquest mot. Com bé diu la regidora de Cultura de l’Ajuntament de sa Pobla, Catalina M. Serra Vidal, a la seva salutació publicada al mateix llibre, el malnom, «des de temps immemorials, han servit per identificar persones, destacar-ne trets característics o, senzillament per referir-nos als altres amb familiaritat i complicitat. Són un reflex de la creativitat popular i, alhora, un testimoni viu de la nostra llengua, la nostra història i la nostra manera d’entendre el món…»

   L’autor de l’interessant recull, Gabriel Soler Cuart, apunta que «El llibre no pretén ser una obra científica, res més lluny, és una obra de recerca per diferents arxius, documents, llibres, revistes, butlletins, i reculls orals de molts de col·laboradors, durant molts d’anys,»

   El criteri que es va proposar Soler, a l’hora d’iniciar la seva tasca de recerca, va consistir a recopilar qualsevol malnom que es trobés documentat i anotar-lo, amb el malnom, llinatge i any, deixant de seleccionar els malnoms que considerava despectius o de caràcter ofensiu cap a les persones o famílies a les quals els hi havien posat aquell mot desagradable. Així mateix, va anar demanant a les persones que es topava o cercava, si coneixien algun malnom que no tingués apuntat a la seva llista, persones que surten reflectides a l’apartat corresponent del llibre com a col·laboradors.

   Per fer-ne la classificació va cercar al Diccionari Català-Valencià-Balear, i sempre, segons el seu propi criteri, va anotar el que l’hi semblava més adequat, «supòs que no sempre de manera encertada», puntualitza Soler.

   Cada una de la que podríem dir ‘fitxa’ de cada mal nom, està estructurada amb el següent contingut: Malnom. Llinatge associat al mateix. Any de la seva documentació. Font a on s’ha trobat.

Estructura de les fitxes

   Cada mal nom es presenta en una fitxa estructurada de la següent manera;

– Malnom: transcripció fidel de com ha estat trobat, sigui documental o verbalment.

– Tipologia: Classificació, segons les característiques del malnom, resultant en 40 tipus diferents.

– Llinatges que el porten: Llinatges associats al mal nom.

– Dates: Any que ha estat documentat, fins i tot en segles diferents.

– Font LL: Fonts documentals on s’ha trobat el malnom.

– Significat: Explicació literal o metafòrica, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear.

– Etimologia: Origen del malnom, si es coneix, sempre basat en fonts fiables.

   A més, al llibre hi ha un índex dels malnoms ordenat alfabèticament per facilitar la cerca, així com, una bibliografia citant les fonts consultades.

   Explica Soler que, «Tot i que, en molts de casos, l’adaptació de la norma ortogràfica dels malnoms ha estat possible sense gaires dificultats, en altres casos tal adaptació ha estat parcial, amb l’objectiu de preservar l’originalitat del mot, el seu caràcter singular, i en atenció als usos locals d’aquests, sobretot els que són ben vius, i que un ajustament normatiu minuciós podria desvirtuar-los, o fins i tot, fer-los estranys als usuaris locals. Per altra banda, cal dir que en alguns casos s’han mantingut els barbarismes.»

   El fet és que l’esmentat llibre ha estat molt ben acollit popularment i ha despertat la curiositat de molts de ciutadans per tal de conèixer el significat i origen del seu malnom, tantes vegades pronunciat, sense saber el perquè d’aquell mot.

   Com va dir el batle de sa Pobla Biel Ferragut, referint-se a l’obra de Soler Cuart; «Iniciatives com aquesta són essencials, ja que amb aquest estudi, no només es recullen i es documenten els mals noms, sinó que també es reivindica la seva vigència i la seva importància cultural.»