Els taurons de les Illes Balears

Motos aquàtiques, jocs a la platja, multitud de banyistes refrescant-se a les temperades aigües de la badia de Palma. Una escena quotidiana d’un dia d’estiu a Mallorca. De sobte, una gran aleta dorsal apareix de les blaves i tranquil·les onades, no lluny de la platja. Es tracta d’un famós tauró de proporcions descomunals, capaç de generar un sentiment de pànic i terror que cap altre animal pot fer sentir a l’home.

Ens referim a la pel·lícula alemanya “Hai Alarm auf Mallorca” (2004, Jorgo Papavassiliu), protagonitzada per un Carcharodon megalodon, un tauró que visqué probablement fa entre 20 i 1’ 5 milions d’anys i que té en el tauró blanc el seu parent més proper. Deixant de banda la ciència-ficció i les espècies desaparegudes fa centenars de milers d’anys, les aigües de la Mediterrània són riques en biodiversitat i, com a tal, riques en nombre d’espècies de tauró. De fet, s’han enregistrat 47 espècies de tauró, de les quals una trentena són presents a les aigües balears.

Turistes.

Essent una de les zones turístiques costaneres més importants del món, amb l’afluència de milions de visitants que acudeixen anualment a aquesta destinació per gaudir de la platja i el bany, els atacs de tauró al Mare Nostrum són gairebé insignificants.

No hi manquen, però, espècies considerades per molts com perilloses. El tauró blanc, per exemple, habita les aigües de la Mediterrània de la mateixa manera que es pot trobar al Pacífic o l’Atlàntic. Altres espècies com el marraix, el tauró martell o llunada o la tintorera, també poden representar un factor de risc cap als humans.

L’International Shark Attack File enregistra i documenta tots els casos d’atac de tauró al món. Des de l’any 1990 s’han enregistrat un total de 700 atacs, dels quals 51 han resultat mortals. D’aquests, cap d’ells ha tingut lloc a la Mediterrània. Les costes dels Estats Units, l’arxipèlag de Hawaii, Sudàfrica i Austràlia són les àrees on han tingut lloc més atacs, seguides de Nova Zelanda, Mèxic o Brasil.

Els atacs.

Els atacs a les aigües mediterrànies són molt rars, gairebé residuals en comparació als d’altres àrees costaneres. Bona part dels casos documentats han tengut lloc a les costes italianes, més concretament a la Toscana. Allà un gran tauró blanc atacà i matà un submarinista l’any 1989. Fou la primera mort per atac de tauró en trenta anys. I des de llavors s’han conegut només alguns casos d’atac provocant poc més que ensurts. És el cas d’un banyista que declarà fou mossegat per un tauró el 1993 a la Platja de les Arenes, a la Costa Brava.

Si a la Mediterrània els atacs són poc freqüents, a les Balears encara ho són menys. No es té constància de cap atac que s’hagi pogut documentar. Existeix, si més no, el relat d’un pescador a aigües de Cabrera. Arribant a l’illa, el seu llaüt trabucà prop de la costa. Ell i un altre passatger internaren arribar a terra, però sembla que dues tintoreres (Prionace glauca) atacaren i feren desaparèixer el cos del segon tripulant. Era l’any 1912.

Pressió humana.

Si totes aquestes espècies potencialment perilloses habiten les aigües de les Illes i es poden apropar a la costa, no deixa de ser sorprenent que no s’hagin produït atacs a humans. Això és, segons el biòleg i expert en taurons Gabriel Morey, com que les poblacions de taurons no són nombroses i, especialment, a la pressió de l’home.

En aquest sentit, Morey informa que algunes espècies de tauró han minvat més d’un 90% degut a la sobrepesca les darreres dècades. Si això es suma que els taurons són animals de creixement generalment lent i de poca descendència, això dona com a resultat que es pesquen més taurons dels que neixen i es desenvolupen.

Algunes de les espècies estan en l’actualitat en greu perill d’extinció, una situació semblant a la de les balenes fa algunes dècades, quan organismes internacionals començaren a conscienciar la població cap a la defensa d’aquests grans mamífers marins. En el cas dels taurons, no s’ha arribat a aquests acords i espècies com el tauró blanc es troben en una situació molt precària.

Com tots els grans depredadors, els taurons són bons indicadors de l’estat de l’ecosistema. Així, una població estable de taurons posaria de manifesta les bones condicions de l’hàbitat marí. Per contra, la situació actual difereix molt de l’ideal, i la falta de taurons és indicadora i conseqüència de la gran pressió que l’home exerceix al medi marí a través de la sobrepesca i la degradació de la mar.

Els més perillosos.

Entre les trenta espècies de tauró que habiten les aigües balears, s’hi troba el tauró blanc (Carcharodon carcharias), també conegut com a salroig. Representa l’arquetip de tauró i la famosa pel·lícula d’Steven Spielberg el catapultà a la fama com l’animal més temible.

Salroig.

És l’espècie que més atacs provoca al món, juntament amb dues espècies que no trobem a la Mediterrània, el tauró tigre i el bou. El salroig pot arribar als sis o set metres de longitud, i s’alimenta de peixos, mamífers i també carronya o rèptils marins. Evita les zones costaneres, atractant-se només a les zones on hi pugui haver una especial concentració d’aliment. Sol romandre a prop de la superfície, encara que poden arribar als mil metres de profunditat.

Per Cabrera.

A les Illes els taurons blancs albirats són de dimensions mitjanes, i han estat tradicionalment capturats amb embarcacions de pesca d’altura. És una de les espècies amb més pressió humana, i la sobrepesca ha fet d’aquest gran tauró una espècie en perill d’extinció. Un dels llocs amb més albiraments és a les proximitats de l’arxipèlag de Cabrera.

.

Habitual Tintorera.

Un dels taurons més habituals a les Illes Balears és la tintorera (Prionace glauca). És el més comú i fàcil de veure, essent també una de les espècies que poden resultar més agressives. Les seves dimensions mitjanes superen els dos metres de longitud, encara que es coneixen exemplars que superen els quatre metres. És un tauró àgil i estilitzat que s’alimenta de peixos, aus marines i cefalòpodes, principalment, encara que també pot atacar preses molt més grosses si aquestes es troben ferides o mortes.

Tauró Martell.

El tauró martell, de la família Sphyrna (diverses espècies citades a les Illes Balears, com ara Sphyrna zygaena o lewini) pot arribar als cinc metres i és una de les espècies considerades com a perilloses. A diferència d’altres taurons, habita la franja costanera, on té major facilitat per trobar més aliments. La seva dieta està constituïda generalment per peixos, entre ells els mateixos taurons, cefalòpods o també crustacis.

El marraix.

El marraix (Isurus oxyrinchus) de la mateixa família que el tauró blanc, habita tots els oceans i latituds exceptuant els pols. Pot arribar a mesurar quatre metres de longitud i és un dels taurons més comuns a les Balears.

Preuat pels pescadors.

A causa del seu caràcter agressiu és una espècie molt preuada en pesca esportiva. Habita les aigües superficials fins a un quilòmetre de distància de la costa. També es coneix com a solraig, i la seva dieta inclou tant peixos com mamífers marins i altres taurons.