Ara llegint
En els vuitanta-cinc anys de la batalla dels vint dies al llevant de Mallorca (1)

En els vuitanta-cinc anys de la batalla dels vint dies al llevant de Mallorca (1)

Vuitanta-cinc anys es compleixen del desembarcament a sa Coma, a la costa del llevant mallorquí, de les tropes republicanes comandades pel capità Alberto Bayo, la matinada del diumenge dia 16 d’agost de 1936. Vuitanta-cinc anys d’una cruenta batalla que en tan sols vint dies va fer estralls en les poblacions de Son Servera, Sant Llorenç i Porto Cristo, deixant morts i destrucció, a més d’obligar un considerable nombre de famílies civils a exiliar-se, aprofitant la retirada de les tropes republicanes, el 4 de setembre del mateix any, mentre altres civils van romandre amagats durant un, més o menys llarg, període de temps, uns altres van ser fets presoners, represaliats, i altres executats. Un enfrontament bèl·lic fratricida i cruel, sobre el qual molts ha investigat i escrit i del qual també va comptar la seva versió el mateix capità Bayo en el seu llibre “El meu desembarcament a Mallorca”.

Una de les persones que sobre el tema, en tots els seus vessants, més ha investigat i continua investigant, és l’investigador, periodista i escriptor, Antoni Tugores Manresa (Manacor 1948). Compte Tugores en el seu llibre La Guerra a casa (Documenta Balear 2006) que Guarner i Duran, “dues persones moderades que havien estat enviades per la Generalitat de Catalunya per a elaborar un informe sobre les tropes de Bayo a Mallorca”, que aquell no va ser gens favorable a l’expedició del 27 d’agost, ja que el dictamen començava descrivint el comandament i la composició bigarrada de les seves tropes, i també de l’armament de què disposaven per a dur a terme la seva missió.

El citat informe reconeixia -diu Tugores- una tropa d’uns set mil cinc-cents homes que disposava de projectils de fusell abundants, però escàs pel que fa a l’artilleria. “Hem observat esperit d’estalvi de municions, perquè a penes es contesta al foc enemic”. Quant a les tropes, l’informe afirmava que no estaven ben organitzades, que els efectius no estaven dotats adequadament i que no estaven ben delimitades les funcions de cada comandament, però, no obstant això, assegurava que “la moral de les tropes era molt elevada” i que creien cegament en l’èxit final de l’empresa i estimen que no ha de ser abandonada l’acció. “La moral dels aviadors, és encara més alta”, assenyalava l’informe, que també deixava constància de la ignorància i indecisió en bastants comandaments i una espècie de crisi moral”, que durà des del diumenge dia 16 fins al dimarts 18, originada per la falta de disciplina i el desordre derivat d’ella, que va durar materialment en l’acció de desembarcar.

Pel que fa a la moral de l’adversari, l’exèrcit nacional, Guarner i Duran asseguren haver recollit informació de gent que havia passat al bàndol republicà i de milicians que estaven en posicions avançades. Uns deien que els hospitals estaven plens a vessar, uns altres que les baixes eren moltes i que molts s’autolesionaven per a no anar al capdavant, “passant-se amb facilitat a les nostres files malgrat les intenses coaccions de fanàtics falangistes que segueixen, pistola en mà, a la rereguarda dels escamots de soldats.”

Imatge del Capità Bayo, cap del desembarcament. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

Al mateix temps confirma que uns 250 paisans mallorquins s’havien presentat amb les seves famílies, i que tots ells van ser enviats a Maó i que molts altres seguien refugiats en muntanyes i coves dels voltants. Guarner i Duran asseguren que les tropes desembarcades no solen afusellar civils de la zona ocupada: “En canvi, en contrast amb aquesta conducta, tothom afirma que l’enemic ha perpetrat milers d’assassinats entre l’element civil, la qual cosa ha produït repulsió i general insatisfacció a l’illa”. Sobre aquest punt, Toni Tugores puntualitza que segurament la xifra d’assassinats que nomenava l’informe era exagerada, “si bé era cert el malestar, entorn dels morts, com es pot comprovar fàcilment a través de diversos documents. El document acaba amb l’apartat denominat “La nostra opinió”, dient que, segons el criteri dels dos informadors l’enemic tractarà, sobretot, d’impedir l’avanç cap a Palma. Creu que és imprescindible fer-se forts a Porto Cristo i per això cal conquistar-ho per complet.

Per altra banda, els informadors pensen que va ser un error desembarcar en un lloc amb la mar tan oberta, en lloc d’haver triat badies més tancades. Recomanen formar dues columnes de milicians valents i experts perquè surtin de nit a fustigar la rereguarda enemiga, atacant pobles, fortificacions, posicionis artilleres, serveis, etc.: “És, a més, indispensable la tasca continuada d’una aviació de la qual en manca en absolut.”, apunta l’informe, al mateix temps que recorden la desmoralització que van causar en les files contràries les bombes que van caure sobre el mercat d’Inca i creuen que amb una aviació eficaç seria possible desmoralitzar la població civil.

Acaben el seu escrit, datat el 27 d’agost, amb aquesta recomanació: “Convindria esperar que la situació d’altres fronts de guerra a la Península permetés a Mallorca una situació més forta, més eficaç i més decisiva.” Respecte al contingut de l’informe de Guarner i Duran, Antoni Tugores opina que, “aquest no és demolidor, però creu que l’exèrcit de Bayo està desorganitzat, és indisciplinat, està mal situat i conclou que aquell no era el millor moment per a l’operació, deixant entreveure que a la Península hi havia objectius prioritaris.

El tinent coronel Luís García Ruiz fou designat per dirigir les operacions del front de Manacor. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

Desembarcament a Porto Cristo

L’historiador Josep Massot i Muntaner en el seu llibre El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-Setembre de 1936 (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1987), narra així el primer episodi del desembarcament: “Al voltant de les 4.30 del matí del diumenge 16 d’agost, les primeres unitats de la flota de Bayo van començar a arribar a Cala Anguilla, el lloc triat per al primer desembarcament. El petit grup que, d’acord amb les disposicions del comandant militar de Mallorca, feia guàrdia per a vigilar aquella zona va donar l’alerta immediatament al capità Ignasi Despujol, cap del sector de Porto Cristo, qui va enviar un destacament de quatre voluntaris, al comandament del tinent Ángel Pagés i López Guerrero, que va entrar en contacte amb els invasors i va haver d’anar retirant-se lentament cap a les coves dels Hams, no sense utilitzar els mosquetons i la metralladora amb les quals anaven armats. Mentrestant Porto Cristo era evacuat per la població civil i Despujol es va dirigir a Manacor a la recerca de reforços i municions.”Els soldats desembarcats a Cala Anguilla, van arribar a Porto Cristo damunt les 5,30 d’aquell mateix matí i de seguida van haver de replegar els trenta homes que defensaven la petita població, dirigits pels tinents Miquel Bonet i Pablo Saiz Gralla. La primera onada havia estat d’uns quatre-cents homes, a la qual va seguir una altra d’uns dos mil que van desembarcar a Porto Cristo i Cala Petita, protegits pels hidros de Menorca i Barcelona. En conjunt, el primer contacte amb Mallorca havia estat un èxit per a les tropes de Bayo, que van aprofitar l’efecte sorpresa i la indefensió gairebé total del sector ocupat i així ho va reconèixer el mateix Bayo escrivint en el seu llibre que “El desembarcament s’havia efectuat amb més èxit del que jo podia suposar.”

Aquest relat continuarà la setmana vinent (1)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt