Ara llegint
En memòria de l’històric camp de la “Sa Fortalesa” de Sa Pobla

En memòria de l’històric camp de la “Sa Fortalesa” de Sa Pobla

A punt de començar la lliga de futbol corresponent a la temporada 1921-1922, quin final de la mateixa coincidirà amb la celebració dels cent anys de futbol a sa Pobla amb la creació del Ràpid Sport Club, primer equip que va arrencar els primers aplaudiments d’uns aficionats que esperaven amb expectació l’arribada d’aquell esport que feia pocs anys començava a obrir-se camí a diferents poblacions de la nostra illa, ens sembla oportú recordar la història del recinte esportiu que durant més de cinquanta anys va ser escenari de les gestes futbolístiques de tots els equips poblers.

És innegable que l’esport i els practicants o promotors de cada disciplina esportiva, els esportistes, els clubs i els seus dirigents i seguidors, formen part integrant de la història d’un poble, igual que les seves tradicions, cultura, o els seus personatges més destacats. Igualment, tenen la seva pròpia història els espais i instal·lacions que han acollit, com a escenari, els esdeveniments esportius de cada vila, de cada ciutat. Escenaris històrics alguns dels quals han passat ja a la història.

A Sa Pobla, un d’aquests espais que fou escenari d’importants esdeveniments esportius de diverses disciplines o activitats com curses, pedestres i ciclistes, altres proves atlètiques i, per descomptat, futbol, fou el camp de «sa Fortalesa». Estem parlant d’un recinte allà on esportistes i aficionats  vibraren amb les gestes i on es ploraren els fracassos, per espai de més de mig segle.

Situat al començament de la carretera de Pollença, a la fi dels carrers Fadrins i Rosari, el camp de sa Fortalesa fou inaugurat extraoficialment el mes d’octubre de 1923, amb la disputa d’un partit de futbol entre l’equip local Ràpid Sport Club i el Joventut Sallista d’Inca, quan el camp era tan sols un rectangle de joc de les mesures més o menys reglamentàries i les corresponents porteries. Naturalment, el camp no tenia tanca ni disposava de lloc on poguessin seure els espectadors. Ni tan sols disposava de vestuaris pels esportistes per canviar-se i dutxar-se.

Moment de la inauguració en què les autoritats es disposen a començar l’acte. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

Uns mesos després començaren els treballs de tancament del recinte mitjançant dues fileres de paret baixa de formigó, que alhora servia de tribuna o seient per als espectadors. L’any 1924, el recinte esportiu es tancà amb una paret de marès i, un cop acabades les obres, fou inaugurat oficialment el dia de Pasqua de Resurrecció de 1924 en un acte solemne al qual assistiren les autoritats locals, civils i religioses. Apadrinaren el camp la joveneta Fani Bonnín, filla del fundador de club Ràpid, en Jaume Bonnín, i el jove Bartomeu Torres. Com a acte esportiu inaugural disputaren un partit de futbol el Ràpid, com a amfitrió, i el Manacor, que s’adjudicà el trofeu commemoratiu.

Les escasses cròniques aparegudes en els mitjans de comunicació locals i de la capital durant aquella primera etapa de deu anys, parlen dels esdeveniments esportius, a més del futbol, celebrats en el també anomenat ‘camp del Ràpid’, referint-se a curses pedestres de velocitat i fons o curses ciclistes.

Amb la desaparició de l’equip Ràpid Sport Club, l’any 1933, el camp de sa Fortalesa es tancà a tota activitat esportiva, els seus terrenys foren llaurats i sembrats de faves i així romangué fins a l’any 1936, pocs mesos després que fos fundada la Unión Deportiva Poblense, l’octubre de 1935.

Constituïda legalment l’associació Unión Deportiva Poblense, la seva directiva tornà a fer-se càrrec de sa Fortalesa, situada a la finca anomenada Hort de Can Reus, mitjançant contracte d’arrendament formalitzat el dia 25 de març de 1936, amb n’Antonio Palu Pons, «propietari d’una parcel·la de terra situada als afores d’aquest veïnatge d’una extensió d’uns sis quartons o el que realment sigui…». Signaren com a arrendataris els directius de l’entitat: en Miquel Ballester Gost, en Simó Bennàssar Socías, n’Antoni Serra Cladera i en Sebastià Pastor Serra. En l’escriptura figurava que aquests terrenys es destinarien a camp d’esports i que el preu del lloguer seria de 325 pessetes anuals, pagadores per anys avançats. En cap moment figurava el nom de la U. D. Poblense, circumstància que demostra que el propietari, el senyor Palou, a qui responsabilitzava del compliment del contracte era personalment als esmentats directius, tota persona de reconeguda solvència.

El camp de Sa Fortalesa ja a punt per jugar-hi. (Foto. Arxiu Joan Payeras)

Pocs mesos després de la signatura de l’esmentat contracte d’arrendament, començaren a bon ritme les obres de condicionament del recinte esportiu, consistents en la construcció de vestidors i instal·lació de dutxes, taquilles, bar i altres millores que conferiren un agradable aspecte a l’espai. Aquelles noves instal·lacions, que tingueren un cost total de 8.166 pessetes, foren sufragades mitjançant l’emissió d’unes obligacions per valor de dues mil pessetes, que foren subscrites íntegrament per socis del club i aficionats, mitjançant aportacions de 25 i 50 pessetes. Les obres de millora, que finalitzaren aquell mateix any 1936, no foren inaugurades oficialment fins al dia 29 de juny de 1937, amb la celebració d’un partit de futbol entre el Poblense i el CD Infanteria, integrat per una potent selecció militar (cal recordar que aleshores Espanya estava immersa en ple conflicte bèl·lic civil). L’acte de la inauguració de les noves instal·lacions esportives revestí gran brillantor, amb la celebració de diferents actes que «revestiren el major èxit quant a organització i execució», segons explica la crònica apareguda en l’efímera revista local Horizontes Nuevos, que titula la seva informació com «Gran Festival Esportiu».

Des d’aquella inauguració i sempre conservant el seu primitiu emplaçament, el terreny de joc de sa Fortalesa i el seu recinte foren objecte de contínues millores de condicionament per adaptar-lo, encara que modestament, a les necessitats que demanaven la puixança del club, a mesura que anava escalant i consolidant-se en les categories superiors del futbol regional. Així, l’any 1947 finalitzaren les obres del túnel d’accés al terreny de joc des dels vestidors. Entre els anys 1951 i 1952, fou ampliada la que més tard seria la tribuna principal, alçada amb els materials sobrants de les obres d’asfaltat dels carrers de la població dutes a terme per l’Ajuntament. Els treballs de condicionament els realitzaven els mateixos directius i socis, desinteressadament, després de finalitzar la seva jornada laboral.

Segons consta en les actes de l’arxiu municipal, el 1957 es procedí a la sembra de polls a la rodalia del recinte a manera d’embelliment. Dos anys després s’estengué la xarxa d’aigua potable per facilitar el reg de la gespa de gram del terreny de joc, al mateix temps que es col·locaren noves porteries i es procedí al blanquejat amb calç de totes les dependències. Amb motiu de l’ascens del Poblense a Tercera Divisió Nacional, a principis dels anys setanta, fou ampliada la tribuna principal, col·locant grades de formigó on poguessin seure els espectadors. Unes obres de millora i condicionament que, a poc a poc, conferiren a aquelles històriques instal·lacions esportives un aspecte molt més agradable i confortable, tan diferent d’aquelles dels anys quaranta, en què el popular i estimat encarregat del material de l’equip, en Joaquim Senent Reynés ‘Joaquimet’, eficient com ningú, omplia manualment amb poals els dipòsits de les dutxes dels vestidors, amb aigua que transportava del pou de la finca de Can Palou.

No tot era festa dins el camp de Sa Fortalesa, sovint era el contrari. (Arxiu Joan Payeras)

Molts poblers i pobleres recorden, encara avui i amb nostàlgia, com a sa Fortalesa, més de mig segle enrere, el futbol es vivia amb autèntica i de vegades desmesurada passió, tant en el terreny de joc com a les grades. Tant era així que més d’un pic les batalles esportives que es lliuraven al camp, tenien la seva repercussió entre els aficionats d’un equip i l’altre amb violentes baralles, no solament verbals, que només calmaven els agents de la Guàrdia Civil. I, com solia passar en la majoria de camps de futbol, foren bastants els àrbitres que patiren les ires del públic, trobant-se amb serioses dificultats per enfilar el camí del túnel cap als vestidors. O, en alguns casos, ser agredits en la foscor de l’esmentat túnel.

A més del Poblense i els seus equips filials, al camp de sa Fortalesa hi disputaren les seves respectives competicions altres equips de futbol de sa Pobla, com el Juventud Futbolística Poblense, conegut popularment com el Rialto, el SEU Sindicato Español Universitario (anys 40), l’Agrario, en la dècada dels 50, Águilas de Acción Católica «Ses Àguiles» (anys 50), CE Casa Miss Jøtul (1982-2000) i el B.E.A. sa Pobla, primer equip femení de la localitat (des del 1997 a la primera dècada de l’any 2000) i que, per falta d’acord amb el Poblense, es desplaçà a jugar els seus partits al camp municipal de la veïna localitat de Búger.

El mític i popular actor Simó Andreu d’espectador al camp de Sa Fortalesa. (Foto: Arxiu Joan Payeras)

 L’adéu

L’últim partit de futbol oficial disputat al camp de sa Fortalesa fou el que enfrontava, en competició de lliga de Tercera Divisió Nacional, el Poblense i el Nàstic de Tarragona, la tarda del dia 16 de gener de 1977, vigília de Sant Antoni. Una trobada que se saldà amb el resultat d’empat a zero gols. L’endemà era inaugurat oficialment el flamant i espectacular estadi del Poliesportiu Municipal. Començava així una nova era pel futbol i l’esport pobler en general.

La cloenda oficial del camp de sa Fortalesa es formalitzà amb la celebració d’un acte que tingué lloc el dia 20 de gener d’aquell mateix any 1977, que consistí en la disputa d’un partit de futbol entre el Poblense i una selecció de Mallorca, que finalitzà amb victòria local per dos gols a un. En els prolegòmens del partit, la persona que quaranta anys enrere, en Bartomeu Torres, havia inaugurat aquell camp de futbol, fou testimoni de la seva clausura, realitzant el servei d’honor en un acte que  presidiren el batle de sa Pobla, en Rafel Serra Company, i el llavors president del club, el cardiòleg Gabriel Soler Planas. Pocs anys més tard, els terrenys de sa Fortalesa foren urbanitzats com a prolongació dels carrers Rosari i Fadrins. Una pedra, col·locada a l’actual zona verda, en el punt que ocupava la porteria nord, ens recorda que «Aquí s’ubicà ‘Sa Fortalesa’, terreny de joc de la U.D. Poblense (1936-1977) i d’altres clubs esportius del municipi. 75é. Aniversari U.D. Poblense. Sa Pobla, 13 de gener de 2012».

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt