En què ens pot afectar la soledat?

En què ens pot afectar la soledat?

No parlem de la soledat desitjada (jo treballant o fent meditació al meu olivar), que la persona se sent sola perquè així ho escull, els factors externs tenen molt poc pes i no l’imposen. Se la considera una soledat positiva o de creixement personal, ja que té un efecte gratificant en les persones i desperta emoció positives.

La soledat, especialment quan és no desitjada, pot tenir un impacte molt profund en la salut física i mental. I consti que, no parlem només de la soledat en sentit FIGURAT, també pots sentir SOLEDAT estant envoltat de moltes, moltes PERSONES (la més dolenta).

La soledat no és només una emoció; és un fenomen social, que de cada any augmenta, desgraciadament amb implicacions sanitàries molt importants.

La soledat no desitjada afectar més els joves

Una quarta part de les persones de l’estat espanyol, d’entre 16 i 29 anys, es veuen afectats, en aquests precisos moments, per aquesta problemàtica, la  soledat, segons constata un estudi publicat recentment pel Diari de la Sanitat.

En principi ens sembla que la soledat ha d’afectar més a persones grans, sense xarxes familiars, o molt pobres, que viuen totes soles i poden tenir certs problemes d’autonomia. És el perfil clàssic en el qual pensem tot d’una, quan parlem de soledat no desitjada.

Ara bé, un recent informe, del que en parlarem ara, constata un altre grup vulnerable: els joves.

L’Estudi sobre joventut i soledat no desitjada a Espanya, fet per SoledadES, en col·laboració amb Ayuda en Acción, apunta que un de cada quatre joves es veu afectat per la soledat no desitjada. És a dir, el 25,5% de les persones d’entre 16 i 29 anys.

Sobre el total de persones en situació de soledat no desitjada, hi ha factors diferencials de més prevalença sobre les persones que lamentablement formen part de grups històricament discriminats, com les dones (31,1%), les persones amb discapacitat física i psíquica (54,4%), el col·lectiu LGTBI (39,7%), i les que són d’origen estranger (32,8%).

Impacte en la salut mental.

• Depressió i ansietat: La manca de connexions socials pot, i sol, intensificar sentiments de tristesa i preocupació.
• Estrès crònic: La soledat pot activar respostes fisiològiques d’estrès, afectant el sistema immunitari.
• Deteriorament cognitiu: S’ha observat, moltes vegades, una relació entre la soledat no desitjada, prolongada i el risc de demència.

Impacte en la salut física.

• Malalties cardiovasculars: L’aïllament social s’associa, moltes vegades, amb una major incidència de problemes cardíacs.
• Qualitat de vida més baixa: Les persones que se senten soles sovint perceben que tenen pitjor salut general.
• Augment de la mortalitat: Diversos estudis mèdics han trobat que la soledat pot ser tan perjudicial com, per exemple, fumar, l’alcohol, o l’obesitat.

Factors que poden afavorir la soledat.

• Edat avançada o adolescència: Són etapes especialment vulnerables.
• Canvis vitals: Com la jubilació, la viduïtat o, inclòs, el trasllat a una residència.
• Gènere i estat civil: Les dones, i les persones fadrines o separades poden sentir-se més soles.
• Digitalització: Tant l’exclusió digital (putes ordenadors, mòbils i tauletes), com l’ús excessiu de tecnologia, poden fomentar la nostra desconnexió social.

Com prevenir-la o gestionar-la:

• Fomentant les relacions Intergeneracionals.
• Participant activament en activitats comunitàries.
• Cercant suport emocional i professional.
• Practicant hobbies, esports, o activitats que t’agradin, et pot ajudar a mantenir la ment ocupada i reduir la sensació de soledat.
• La meditació et pot ajudar també MOLT a reduir l’estrès i millorar la salut mental.
• Menjar una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites, verdures, cereals integrals i proteïnes magres (productes locals, o de proximitat, i si és possible ecològics), pot millorar bastant la teva salut general.
• Fer exercici físic de manera regular, sense passar-nos, especialment a certes edats, o condicions físiques, ajuda a mantenir el cos en forma i redueix el risc de malalties cròniques.
• Beure suficient aigua i líquids, sense alcohol ni cafeïna, especialment en aquests moments de tan fortes temperatures, és essencial per mantenir el cos hidratat i funcionant correctament.
• Dormir prou és crucial per a la recuperació i el nostre benestar general.

“Les persones que pateixen soledat

tenen majoritàriament algun problema d’ansietat o depressió”

(Laura Casamitjana).

Els menjars llargs produeixen vides curtes.

M’ha encisat molt aquesta frase, aquesta gran reflexió de François Rabelais (Chinon, Indre et Loire, 1490 – París, 9 d’abril de 1553), destacat escriptor francès, que dominà perfectament, dins la seva prosa, la sàtira, amb la que defensà la llibertat de pensament i un molt profund coneixement humà, sent un dels més grans exponents de l’Humanisme dins el Renaixement.

A més, sembla que morí exactament 400 anys abans del meu propi naixement.

És només una simple puntuació, per si algú, afortunadament o desafortunadament, creu amb els renaixements cíclics, de la filosofia budista que, per cert, és la quarta filosofia (i un estil de vida que, a diferència de molts d’altres, promou uns certs i reals principis morals) amb més creients del món (el 8% de la població mundial, en aquests mateixos moments és budista, sent l’objectiu principal del budisme el benestar de tots els éssers vius), superada només, en número, pel cristianisme, l’islamisme i l’hinduisme, que juntament amb el judaisme, he seguit una mica de prop aquests darrers anys.

“La vida passa, la visquis o no”

(Foners del C.C.D.S.)

Les Tres Característiques de l’Existència, segons els budistes.

Aquest ensenyament descriu les característiques del món material, el que podem percebre amb els sentits, i que consegüentment confonem amb la realitat, segons el budisme:

• Impermanència (Anitya): Totes les coses, inclosa la vida, canvien, cauen i ressorgeixen constantment; res és permanent, excepte els éssers que aconsegueixen l’alliberament (o Nirvana).

• Insubstancialitat (Anatman): Ni coses, ni els éssers vius tenen una essència. Per tant,  el “jo” i l’ànima no existeixen.

• Sofriment o insatisfacció (Duhkha): Aquest terme inclou el dolor que sorgeix de la vida i del transcurs cap a la mort.

La tragèdia de la vida

és que ens fem vells massa aviat

i savis massa tard”.

(Benjamin Franklin).