Es compleixen 125 anys de la ‘Lletra de convit’, gènesi del Diccionari Català-Valencià-Balear
Avui, 3 de juliol, es compleixen 125 anys de la publicació de la Lletra de convit a tots els amics d’aquesta llengua, el document amb què Antoni Maria Alcover va posar en marxa el projecte que acabaria convertint-se en el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), una de les obres filològiques més ambicioses de la història de la llengua catalana.
Publicada el 3 de juliol de 1901, la crida d’Alcover anava adreçada a tots els parlants i estimadors de la llengua catalana, independentment de la denominació que li donassin. El sacerdot manacorí demanava la col·laboració de la ciutadania per recopilar paraules, expressions, refranys, modismes i formes dialectals amb l’objectiu de construir un gran inventari del patrimoni lingüístic dels territoris de parla catalana.
La iniciativa destacava per la seva extraordinària planificació. Alcover no només exposava la necessitat de crear un gran diccionari que inclogués tant la llengua antiga com la moderna, sinó que detallava minuciosament el sistema de treball. La Lletra de convit especificava fins i tot les dimensions exactes de les fitxes o cèdules en què s’havia de recollir la informació i establia una complexa classificació temàtica dividida en centenars d’apartats.
Els corresponsals
Aquella organització va permetre mobilitzar una extensa xarxa de corresponsals arreu dels territoris de parla catalana. Més de 1.600 col·laboradors participaren en la recollida de materials, entre els quals figures destacades de la cultura catalana com Caterina Albert, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. El resultat fou la reunió de prop de quatre milions de cèdules lexicogràfiques, que durant dècades es conservaren en les emblemàtiques calaixeres d’Alcover i, posteriorment, de Francesc de Borja Moll.

Després de la mort d’Alcover, Moll assumí la continuació del projecte i culminà la redacció del diccionari l’any 1962, més de seixanta anys després de la publicació de la Lletra de convit. L’obra, editada finalment en deu volums, es convertí en una referència indispensable per a l’estudi de la llengua catalana gràcies a l’abast geogràfic, històric i dialectal dels seus continguts.
Un segle i quart després d’aquella primera crida, el Diccionari Català-Valencià-Balear continua essent una eina fonamental per a lingüistes, investigadors i estudiosos de la cultura catalana. Actualment, la Institució Francesc de B. Moll treballa en una nova fase de digitalització que permetrà ampliar les possibilitats de consulta de l’obra, incorporant sistemes de cerca avançada que facilitaran l’accés a la riquesa lèxica i etnogràfica recopilada per Alcover, Moll i els milers de col·laboradors que feren possible aquesta empresa col·lectiva.
