Es compleixen cent anys que l’ameratge del “Plus Ultra”, pilotat per Ramón Franco, a l’Argentina, fet que va ser cobert pel fotògraf pobler Mateu Bonnín
Aquest passat 10 de febrer va fer cent anys de la més important gesta de l’aviació dels anys 20 del passat segle, protagonitzada pel pilot espanyol Ramón Franco Baamonde. L’hidroavió “Plus ultra” que havia sortit del Port de Palos de la Frontera (Huelva) el 22 de gener de 1926, es posava sobre les aigües del Port de Buenos Aires, després de 19 dies de travessia travessant l’Atlàntic.
Ramón Franco, al capdavant de la tripulació de la qual formaven part: Julio Ruíz de Alda, observador i navegant; Juan Manuel Durán, tinent de navili i el mecànic Pablo Rada, van volar un total de 61 hores i 44 minuts, cobrint 10.270 quilòmetres a una velocitat mitjana de 172 km/hora. La missió no va estar exempta de riscos, per la qual cosa va comptar amb el suport de l’Armada Espanyola i la cooperació internacional.
Segons la detallada i documentada informació que amablement i personalment ens facilita Mercedes Inés Monteverde, escriptora, historiadora, i investigadora de la fotografia antiga a la ciutat de Mar del Plata, aquella gesta va ser celebrada amb goig i gran acolliment al Rio de la Plata.
“Mentre els diaris i ràdios de l’època mantenien a la població en suspens, el desenllaç va arribar el 10 de febrer de 1926”, comenta la nostra comunicant, que continua relatant que el «amerizatge en el Port de Bons aires va deslligar una celebració sense precedents. Autoritats i ciutadans es van bolcar als carrers per a rebre als herois de l’aire. El llavors president de la Nació Argentina, Marcelo T. d’Alvear i la seva esposa Regina Pacini, van tornar de les seves vacances en Mar del Plata per a rebre oficialment als aviadors espanyols a la Casa Rosada. Es conta que Alvear va abraçar a Ramón Franco i va exclamar: ‘Així, volguda Espanya’!»
Després de l’èxit de la travessia, el rei d’España Alfons XIII, va decidir donar l’avió a República Argentina com a gest de germanor. El hidro, es troba exposat en el Museu de Transport de Luján, amb el seu motor original, mentre que la resta de l’estructura va passar per diverses restauracions.
“L’impacte de l’epopeia del “Plus ultra” va ser tal que va transcendir l’aeronàutic per a convertir-se en un fenomen cultural. Es van emetre 14 segells filatèlics de col·lecció autografiats per Ramón Franco i es van produir milers de postals i fotografies que avui són tresors històrics”, apunta Mercedes Montverde en la informació facilitada a aquest diari FORA VILA, adjuntant fotografies d’aquell esdeveniment inèdites a Espanya.
Mateu Bonnín, natural de sa Pobla va deixar testimoniatge gràfic
Mateo Bonnín Mercé, nascut a sa Pobla el 9 de setembre de 1892 i emigrat a l’Argentina quan tenia 17 anys, després de quedar orfe de pare i mare, en aquells dies (10 de febrer de 1926) era un reconegut pioner en la fotografia i cinematografia en Mar del Plata, i va filmar amb la seva càmera a Ramón Franco i els seus companys de tripulació. Els va acompanyar als diferents esdeveniments que es van celebrar i va enregistrar imatges que van immortalitzar el pas del pilot que va protagonitzar una de les fites més grans de l’Espanya dels anys 20, coneguda com ”la gesta del Plus Ultra”.
Bonnín va ser un cronista privilegiat. El fet de ser, el pilot i el fotògraf, d’origen espanyol va facilitar la connexió perquè pogués captar la intimitat i l’eufòria de la recepció oficial. La cinta, no sols documenta a Franco, sinó també als altres tres protagonistes essencials que van creuar l’Atlàntic Sud aquell 1926.
Així, el treball de Bonnín constitueix una peça de valor històric incalculable. Es tracta d’una llauna amb el curt documental, film en 35 mm que va ser donat en l’època dels setanta, a l’Arxiu Històric Municipal Barili, Villa Mitre, Mar del Plata, passant a ser part del fons patrimonial del museu.
L’escriptora Mercedes Inés Monteverde -biògrafa i familiar de Bonnín- que ens facilita la present informació, interessada a recuperar el material, va tramitar un permís especial per a portar el curt documental a convertir a format digital, l’any 2014 a un laboratori de cinema especialitzat a Buenos Aires, amb la finalitat de difondre aquell fet històric. Així mateix, Monteverde va incloure fotogrames de la pel·lícula en les pàgines dels seus llibres Mateo Bonnín, pioner en la cinematografia argentina (Edició 2015) i Mateo Bonnín, un mallorquí a l’Argentina (Edició 2023), del qual l’Ajuntament de sa Pobla va adquirir una vintena d’exemplars. Així mateix, Monteverde, va oferir una projecció pública del documental.
Avui, FORA VILA ofereix, il·lustrant aquesta informació, unes quantes imatges captades pel nadiu de sa Pobla Mateu Bonnín, que en el seu moment, ara fa 100 anys, foren publicades a distints mitjans de comunicació de l’Argentina, donant compte d’aquella proesa aèria protagonitzada pel pilot militar espanyol Ramón Franco i els seus companys de tripulació, deu anys abans que el seu germà Francisco donés el cop d’estat contra el govern republicà.