Excavacions a Pol·lèntia: la feina que no es veu

Taules llargues amb centenars de fragments de ceràmica ordenats i classificats. Som a Alcúdia al casal de Can Domènech, la seu del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia. Aquí es processa tot el material que s’extreu de les excavacions arqueològiques que es fan cada estiu a la ciutat romana. Aquest juliol s’ha celebrat l’edició 24 del Curs d’Arqueologia Romana Antoni Arribas i ara, a l’agost, la campanya d’excavacions continua amb un grup més reduït d’una desena de persones entre les que hi ha professionals contractats, professors d’universitat i algun voluntari.

Una d’aquestes persones és Ada Cortés Vicente. Doctora en Arqueologia Clàssica per l’Autònoma de Barcelona, enguany s’ha incorporat com a professora a la Universitat de Barcelona i forma part de l’equip de Pol·lèntia. Al juliol ha participat al Curs d’Arqueologia Romana, una experiència, explica, molt enriquidora, “a part de que estàs treballant i excavant, ser professor al camp és molt directe i és molt maco perquè per molts dels alumnes són les seves primeres excavacions, i pots veure a aquells que diuen, això és lo meu. L’arqueologia és una professió que del que tens al cap al que realment fas és un canvi important”.

Aquest 2024 s’ha continuat fent feina a diferents zones excavades anys enrere: el foro, l’àrea residencial de Sa Portella, can Fanals, i una cisterna d’època romana que va ser reutilitzada en època islàmica. El mes d’agost l’equip ha decidit centrar-se en l’excavació de l’anomenada Casa del Governador, una de les troballes fetes l’estiu passat, coincidint amb la celebració del centenari de les excavacions. 

A la casa del Governador, que ja havia estat excavada per Llabrés i Isasi el segle passat, han trobat el cap d’una estàtua. “Fa molta d’il·lusió. El cap pareix una Venus. La nostra teoria és que segurament el que es va anomenar la casa del Governador pugui ser part de les termes públiques de la ciutat. Ja en Llabrés i n’Isasi varen trobar part del sistema de calefacció, ho sabem pels seus diaris i dibuixos i per la proximitat a la cisterna romana a una part no molt llunyana del foro”, explica Catalina Mas. 

Catalina Mas Florit i Miquel Àngel Cau Ontiveros, de la Universitat de Barcelona, són codirectors de les excavacions de Pol·lèntia junt amb Esther Chávez Álvarez, de la Universitat de La Laguna (Tenerife). La feina dels arqueòlegs, reconeixen, “és molt física i mental”. Com a directors de les excavacions, conta Miquel Angel Cau, “tenim tot el jaciment al cap per veure com va l’evolució de l’excavació”. 

“Un mes d’excavació genera un any de feina”

La rutina de feina de la campanya d’excavació és la mateixa cada any: feina de camp al matí de 7 a 13h, i l’horabaixa al casal de Ca’n Domènech per processar totes les troballes que s’han fet. 

“Si ho compares amb altres jaciments, explica Catalina Mas, és espectacular la quantitat de material que surt a Pol·lèntia. Sobretot ho veu gent que ve d’excavar zones d’interior on no hi arriba tant de material, ni tanta diversitat de formes. Aquí trobam formes de tota la Mediterrània i en gran quantitat.”

La informació que es pot extreure de tota aquesta ceràmica és enorme. “És el fòssil director, ens dona la cronologia dels nivells i moltes altres informacions: la procedència, els productes que es consumien… “ detalla Mas. “A part de la feina que estam fent aquí de classificació més purament tipològica, a la Universitat de Barcelona tenim uns laboratoris on feim tot un seguit d’analítiques.  Aquí, a Alcúdia, la procedència la podem saber a nivell visual, però les analítiques et confirmen si aquesta formació de la ceràmica és compatible amb la geologia de diferents parts. Després podem fer un altre tipus d’analítiques que ens diuen el contingut que tenien les ceràmiques. Per exemple, les àmfores sabem què transportaven, si duien, oli, vi….”

“Pol·lèntia és un projecte molt gran, genera un munt de material i estàs tot l’any fent feina”, explica Cau, “sempre deim que un mes d’excavació genera un any de feina de laboratori, anàlisi, interpretació…. Tenim altres projectes però sempre estàs fent feina damunt Pol·lèntia”.

En principi, explica Catalina Mas, “tot el que trobam s’ha de recollir, inventariar i registrar. Moltes coses ens poden parèixer que no són importants, però no sabem si d’aquí a 20 anys ha sortit una nova tècnica que pugui aportar altres dades. El que estàs fent és una gran responsabilitat perquè una vegada que ho hagis excavat, no hi passa enrere, per això la millor manera és intentar registrar tot el que hi ha. Fins i tot recollim sacs de terra perquè es puguin analitzar, hi ha molta informació com ossos animals, ossos humans de les tombes, vegetals que hi havia… al final has de recollit tot el que pots i més. Això genera un volum d’informació i de material que no tens on depositar-ho i d’aquí la necessitat també de crear un lloc on poder posar tots aquests materials de Pol·lèntia.”

La documentació del material ceràmica: temps i espai

La gran quantitat de material que genera Pol·lèntia no només genera un problema d’espai d’emmagatzematge, sinó també un gran volum de feina que s’ha de fer de forma manual.  

“Continuam rentant a ma cada fragment, i lacant i posant les segles a ma”, explica Miquel Angel Cau, “és una feina que realment s’hauria de replantejar. En algún cas com Pol·lèntia, que és una ciutat que genera tantíssim de material, els mètodes tradicionals de tot seglat, tot lacat… és una inversió de recursos i de temps que en alguns casos pot resultar una mica absurd, sobretot en aquells estrats que saben que no tenen una significació històrica especialment rellevant”.

“La ciència arqueològica ha evolucionat molt en aquests darrers anys amb tècniques analítiques”, afegeix Catalina Mas, “però en algunes coses, com això que menciona Miquel Angel, crec que no hem fet aquest bot. Així com ara ja no dibuixam a ma i empram software que ens fa imatges 3D, amb el que és la documentació de material ceràmic, que és el que més feina ens duu, no hem avançat”. 

“En 20 anys l’arqueologia ha canviat enormement en segons quins aspectes. Tota la part analítica, la incorporació dels anàlisis d’ADN, la manera de documentar… però hi ha tasques, com aquesta que feim amb la ceràmica, per les que no s’ha trobat una manera alternativa. Crec que te a veure amb les polítiques de com poden lliurar els materials als museus”, afegeix Miquel Angel Cau, “en aquest cas la metodologia ens està menjant quan ens hauria d’estar ajudant”.

Els protocols d’inventariar i de com depositar els materials, expliquen els arqueòlegs, els determina cada comunitat autònoma. En el cas de les Illes Balears, les competències de Patrimoni són dels Consells Insulars. 

“Crec que en algun moment haurem de prendre decisions a nivell d’Administració de començar a considerar la possibilitat de descartar alguns materials. Per exemple, un cas típic de Pol·lèntia, les trinxeres d’excavació antiga que trobam i que estan tapades amb material fora de context que no te cap valor científic com a tal més enllà de certificar que hi havia una excavació antiga, realment val la pena netejar i seglar 20-40 mil fragments que provenen d’aquestes unitats que no tenen cap tipus de valor com a document històric? Això es una reflexió que s’hauria de fer. No ens correspon a noltros, correspon a les Administracions que tenen competències. Aqui s’obriria una via de replantejar segons quines tasques”, reflexiona Cau. 

Cau i Mas parlen de poder crear un protocol ad hoc per Pol·lèntia, una ciutat romana que ocupa una gran extensió de terreny. Són entre 19 i 21 hectàrees amb varis sectors oberts dels que s’extreuen milers i milers fragments de ceràmica. Com a exemple, Catalina Mas detalla que a Sa Portella, en una de les habitacions que han excavat “només ahir en 15 minuts varen sortir 5 sacs de material i vàrem dir, tancam. Imagina’t, durant tota la campanya hi deu haver més de 20 mil fragments de material”. “Molts més”, corregeix Cau. “Milers i milers, només en aquest mes”, conclou Mas. 

Milers i milers de fragments de ceràmica que, després de ser processats a Ca’n Domènech, es depositen al Museu de Mallorca. “Estam ocupant molt d’espai del Museu de Mallorca”, explica Mas, “els hi generam un problema, de fet, son caixes i caixes de material”

El futur Centre d’Arqueologia de Mallorca: “Pol·lèntia s’ho mereix”

Quan parlam d’un lloc on poder depositar tots aquests materials, els arqueòlegs mencionen el futur Centre d’Arqueologia de Mallorca que s’ha de construir al solar de sa Tanca de Ca’n Domènech. Un projecte anunciat l’agost del 2023 pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que aquest setembre començarà a donar les seves primeres passes. 

“Tot just acabi la campanya regular, començarem a sa Tanca de can Domènech perquè és el solar que s’ha escollit per fer aquest centre. Sabem que hi ha una necròpolis i el primer que hem de fer és estudiar com era per veure si es pot construir l’edifici damunt”, explica Miquel Àngel Cau. “La voluntat política hi és, tot això duu temps perquè l’administració és lenta i la feina de l’arqueologia també és lenta, però jo veig intenció de que això sigui una realitat i Pol·lèntia s’ho mereix”. 

A partir del mes de setembre, els arqueòlegs intentaran treure tots els nivells superficials de terra per delimitar aquesta necròpolis que saben que hi ha a Sa Tanca. Una passa prèvia per avaluar com està el solar. 

Aquest Centre d’Arqueologia de Mallorca ha estat “una reivindicació històrica”, un centre de recerca sobre arqueologia romana i tardo antiga, tant terrestre com subaquàtica, i un dipòsit de material arqueològic per a Pol·lèntia i també per a tota l’illa. “Té tot el sentit del món que estigui aquí perquè Pol·lèntia genera més volum amb una campanya que moltes altres excavacions en anys de feina. Estam molt esperançats i contents”, conclou Miquel Àngel Cau.