Fernando Valladares: “Hem de passar a l’activisme de la informació”
El 51’5% dels científics reconeixen haver rebut algun atac en els darrers 5 anys després de parlar de ciència als mitjans. La xarxa social X és l’escenari més habitual dels atacs. Són dades d’una enquesta realitzada per l’Science Media Centre España de FECYT en col·laboració amb el grup d’investigació Gureiker, de la Universitat del País Basc.
La investigadora Catalina Torres, professora del Departament d’Economia Aplicada de la UIB, va fer referència a aquest informe al començament de l’acte “A favor de la ciència, contra la desinformació” que ha acollit aquest 24 de gener la Universitat de les Illes Balears. Un acte organitzat pel Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la UIB, el PEN Català i l’associació Attac-Mallorca, en el que l’investigador i divulgador científic Fernando Valladares, ha conversat amb Catalina Torres i Elena Baraza, professora del Departament de Biologia, sobre el negacionisme climàtic i la desinformació que es propaga de manera intencionada.
Valladares, doctor en Biologia i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), coneix bé les conseqüències de dir veritats incòmodes. Més de 800 organitzacions socials i mediambientals varen signar un manifest per donar-li suport amb motiu de l’assetjament i les amenaces que va sofrir per la seva tasca de divulgació davant l’escalada de desinformació lligada a la DANA de València.
A la xerrada s’ha parlat del paper de la universitat en la transmissió d’informació rigorosa, i també s’han plantejat qüestions com si s’està explicant bé el canvi climàtic a la universitat. Per Valladares, la universitat ha de ser un lloc per a generar noves idees. “Si la universitat no s’atreveix a qüestionar-se a si mateixa, no s’atrevirà ningú. I l’heterodòxia és reconèixer que el planeta té límits.”
La investigació, el coneixement, el pensament crític són necessaris en un context de crisi climàtica. Però els científics també han de ser capaços de comunicar els seus coneixements a la població a través dels diferents canals d’informació que existeixen. Una tasca imprescindible per lluitar contra la desinformació i les notícies falses. “No basta amb saber, també ens hem de manifestar a favor o en contra en el nostre el dia a dia: a la perruqueria, a la família, en el mercat. “Hem de passar a l’activisme de la informació”, afirma Valladares, “perquè molts dels missatges d’odi i d’amenaces es beneficien del silenci de molta de gent.”
La desinformació com a eina
Valladares ha parlat de la necessitat de posicionar-se contra la desinformació i el discurs negacionista del canvi climàtic. Interpel·la als científics, a la comunitat universitària i a la mateixa universitat a atrevir-se, a qüestionar-se, a ser explícits per fer front al que anomena una inducció deliberada de la ignorància.
“Hi ha diferents formes d’ignorància, hi ha una ignorància per desconeixement, perquè no hem tengut accés a aquella dada, i hi ha una inducció deliberada d’ignorància: la desinformació, les notícies falses,… que són eines per desinformar”.
Fernando Valladares alerta sobre aquesta inducció deliberada de la ignorància que, en la seva opinió, és una de les causes de l’erosió del sistema democràtic que estam vivint. “Pensam que com a conseqüència dels problemes sanitaris, geopolítics i econòmics que vivim també s’erosiona la democràcia i és al revés, primer va l’erosió premeditada, organitzada, finançada i professionalitzada de les institucions democràtiques. És un requisit per poder explotar els recursos naturals i violar els drets humans.”
El negacionisme per interès
La dimensió del negacionisme climàtic és difícil de mesurar. Aquí Valladares diferencia entre tres tipus de negacionistes. Els negacionistes per ignorància que, explica, de cada vegada són manco. Els negacionistes per patologia, quan una persona nega la realitat i això, apunta, té tractament mèdic. “ El majoritari és el negacionisme per interès. Com tractar-ho i quants n’hi ha no és fàcil de saber perquè tots hi podem caure. És tan ampli com no em va be qüestionar-me on vaig de vacances, o les contradiccions de comprar a Amazon…”, explica Valladares. “Es molt difícil saber quants són, no crec que estiguin creixent, crec que estan sortint de l’armari. Ara hi ha un ambient favorable per a confessar que no te va bé reduir emissions, i això confon la sensació de l’estadística. I a més fan molt de renou.”
El pensament crític
I com es combat aquest discurs negacionista quan ve del poder? Un dels ingredients, explica Valladares, és el pensament crític. “Mai en la historia de la humanitat havia passat que tantes persones visquin tan juntes i es sentin tan soles. Això, que és dramàtic, és un terreny abonat per qüestionar les institucions i creure a qualsevol llunàtic. Per això els científics, els acadèmics i també els comunicadors hem de calibrar molt els ingredients del còctel de la comunicació: quant d’apocalipsi, de crítica i d’optimisme poses. Ara és tot un desafiament comunicar una qüestió amb dimensions socials, econòmiques, ambientals… i no hi ha una recepta universal”. No hi una recepta per a una comunicació científica que s’ha d’adaptar a la diversitat de mitjans i formats, i també a la diversitat dels problemes i de la societat. Com diu Valladares, “no ens hem de deixar cap dels ingredients, hi ha d’haver optimisme, dades, apocalipsi, ètica… i que hi hagi sort amb les proporcions”.
En aquest context, Valladares parla també de la vulnerabilitat dels joves. La població jove és molt important, i al mateix temps, molt sensible. “Hem de ser ferms alhora de mostrar-lis referencies, i generosos per deixar que s’equivoquin a la seva manera”, explica Valladares, “els joves universitaris són un sector privilegiat, i hem d’aprofitar la força de la universitat per ensenyar-lis la dosi justa de pensament crític com una manera d’abordar la informació, a demanar-se d’on ve la informació i qüestionar-la, i per això estan molt capacitats”.
El seu punt feble, destaca, és que són molt vulnerables. “La seva emotivitat cap a problemes greus és molt alta. Ara veim com se’ls manipula amb el franquisme. De fet, les estadístiques revelen que el 43% dels joves del món donarien suport a una dictadura militar. Però hem d’entendre d’on venen, d’una situació en la que el planeta està fet un desastre i no es veu clara una sortida”.
El canvi climàtic i el sistema econòmic
En l’anàlisi de la crisi climàtica i de recursos, Fernando Valladares fa referència al model econòmic de creixement perpetu “que tots, tàcitament, hem acceptat”. “Hem acceptat una economia que no es basa en els límits físics del planeta, tots l’hem acceptada i tots formam part d’aquest sistema.” Des de l’ecologia i també des d’altres disciplines, quan un profunditza sobre el que esta passant, afirma, acaba sempre a l’economia.”
El científic fa també una crítica profunda al sistema financer que mou el món: “Els bancs no estan fent el que noltros creim que fan, no ens hem adonat que estan fent coses que estan posant en risc l’estabilitat de la societat, perquè no hi ha doblers per fer front als préstecs”. Això pot tenir dimensions ètiques, però el que té és dimensions ambientals, “no hi ha recursos per mantenir aquesta inflació artificial i periòdicament l’economia col·lapsa i es torna a aixecar com si no hagués passat res. La freqüència i intensitat d’aquestes crisis econòmiques està augmentant, i el canvi climàtic i la crisi ambiental estan estretament connectats amb això, són causa i conseqüència, és un cercle.” Una manera de fer front a aquest sistema econòmic, afirma Valladares, és recuperant el control dels recursos bàsics, com per exemple, els doblers. “ Una medicina contra això és la moneda local, que està relacionada directament a la riquesa local. No hi ha inflació, ni interès i ni se genera deute. La gestió és sostenible, realista i democràtica”, explica Valladares.
El futur
Sobre com afrontar el futur en aquest escenari polític i econòmic, Valladares insisteix en la necessitat d’actuar, de prendre part, de comunicar. “Crec que hi ha marge per l’esperança, però ha de ser una esperança activa, no pots esperar assegut a que les coses es normalitzin. No crec que Donald Trump faci la meitat de les coses que ha anunciat, crec que internament sap que molt del que diu no es podrà fer per economia, i aquí tenim un marge per a la positivitat”,
“Jo si crec de cada vegada més en el poder de la gent. Crec que la gent te molt de pensament crític, ara s’ha de fer explícit per neutralitzar a tant de vàndal de la raó”, conclou Valladares.