Gorg Blau i Cúber, dos dels cinc embassaments projectats a la Serra
Els embassaments del Gorg Blau i Cúber, ubicats en el cor de la Serra de Tramuntana, assoleixen enguany els cinquanta anys d’existència i servei. EMAYA, empresa pública de l’Ajuntament de Palma encarregada del cicle de l’aigua, acaba de publicar el llibre titulat “50 anys dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau” que serveix per commemorar aquest aniversari. A continuació reproduïm un dels capítols d’aquest estudi, el titulat “Projectes a la recerca d’electricitat i aigua”, i agraïm a EMAYA les facilitats dispensades per poder publicar aquest material.
Projectes a la recerca d’electricitat i aigua
Avui tothom coneix el Gorg Blau i Cúber com a embassaments artificials que serveixen per a emmagatzemar i abastir d’aigua potable els municipis de la badia de Palma. Però molt abans de construir-los, a la mateixa zona geogràfica es varen fer o considerar altres projectes que tenien com a objectiu principal la producció d’energia elèctrica, fins que s’imposà la necessitat de solucionar el greu dèficit hídric de Mallorca.
A finals del segle XIX, el gorg Blau era un dels paisatges més emblemàtics de la Serra: un gorg situat a l’Estret que s’alimentava sobretot de les aigües de la font de la Roca, tan cabalosa que l’omplia i movia les moles de sis molins. L’Estret era pas obligat per a recórrer el vell camí empedrat entre Sóller i Lluc, que permetia travessar els penya-segats rocosos, nuus de vegetació, i salvar el torrent del Gorg Blau per un pontet de pedra. La bellesa del lloc el va convertir en una visita essencial dels primers viatgers i viatgeres que varen recórrer l’illa.
Va ser llavors quan, a l’indret, s’hi va fer la primera actuació per a recollir aigua del gorg natural. Després d’un viatge a València, on va gaudir del luxe de l’electricitat, l’amo Antoni Bibiloni de Massanella va voler dur-la a la seva finca. Per això, entre els anys 1903-1906, va impulsar la construcció d’una petita central hidroelèctrica a la vora del gorg Blau, en terrenys de Cals Reis, que constava d’una xarxa viària, una presa, un aqüeducte i una fàbrica. Les obres varen ser dirigides per un enginyer alemany que va dur un generador de grans dimensions a Mallorca.
Entre els anys 1903-1906, va impulsar la construcció d’una petita central hidroelèctrica a la vora del gorg Blau, que constava d’una xarxa viària, una presa, un aqüeducte i una fàbrica”
Després, l’amo de Massanella va fundar la societat Antonio Bibiloni y Compañía, que va arribar a distribuir energia elèctrica als pobles d’Inca, Selva, Mancor de la Vall i Caimari. Però la companyia sofria alts i baixos, sobretot als estius, quan minvava el cabal del gorg Blau i, per tant, la capacitat de generar corrent. Finalment l’empresa va ser venuda a La Propagadora Balear de Alumbrado d’Inca, que va deixar de produir electricitat el 1939.
Durant la Segona República (1931-1939) hi va haver altres intents de millorar el subministrament d’energia elèctrica a certes zones de l’illa que no varen arribar a fructificar.
El macroprojecte inicial: cinc embassaments
A principi dels anys quaranta del segle passat ja es parlava de la possibilitat de construir embassaments a la serra de Tramuntana. Alguns experts s’hi oposaren per diversos motius, com la protecció de l’entorn o problemes derivats de les característiques geològiques de la zona, de materials predominantment calcaris i, per aquesta raó, permeables. Així, entre d’altres, Josep Sureda i Blanes s’hi va oposar per tal de conservar el paisatge, mentre que geòlegs com Bartomeu Darder dubtaven de la ubicació de les obres. Però la idea va començar a materialitzar-se la dècada posterior, tot i que enfocada sobretot a l’aprofitament hidroelèctric, mentre que l’ús urbà o agrícola de l’aigua quedava relegat a un segon lloc.
Un document proposava recollir aigües d’escorrentia superficial amb la finalitat de produir energia elèctrica a partir de la construcció de cinc embassaments: Cúber, Gorg Blau, Almadrà, Orient i l’Ofre”
L’any 1954 l’empresa Gas i Electricidad SA (GESA) va presentar un projecte, firmat per l’enginyer Mariano Pasqual Fortuny, d’«Aprovechamiento Hidroeléctrico Integral de la Cordillera Septentrional de Mallorca». El document proposava recollir aigües d’escorrentia superficial amb la finalitat de produir energia elèctrica a partir de la construcció de cinc embassaments: Cúber, Gorg Blau, Almadrà, Orient i l’Ofre. Tots se situaven a la serra de Tramuntana, la zona més humida de l’illa. Ajuntant totes les conques es pretenia aconseguir una potència hidroelèctrica total de 18.000 kW, ampliable fins als 28.000 kW. El cost previst de les obres era de 266 milions de les antigues pessetes (aproximadament, 1.602.500 euros).
El projecte concebia un funcionament del sistema per blocs. D’una banda, hi hauria els embassaments del Gorg Blau, Cúber i Almadrà; de l’altra, els d’Orient i l’Ofre. El primer bloc funcionaria de manera semblant a com ho fan els embassaments actuals: l’aigua del Gorg Blau es transvasaria cap a Cúber, d’on passaria a l’embassament d’Almadrà salvant un desnivell de 425 metres; d’aquesta manera, el Gorg Blau, Cúber i Almadrà actuarien com un sistema interconnectat per un transvasament per bombament, l’aportació dels tres pantans es reuniria a Almadrà i, un cop usada per a produir energia elèctrica, l’aigua es vendria per a regadiu.
El segon bloc, format per l’Ofre i Orient, tindria un funcionament independent: l’embassament de l’Ofre se situaria a prop de les cases —dalt del barranc de Biniaraix—, amb una extensió d’1.875.000 m2, una aportació anual d’aigua d’1.300.000 m3, una potència de 1.050 kW i una productivitat anual d’1.750.000 kWh (a Biniaraix, la possibilitat de construir aquest embassament va causar gran preocupació per por que la presa cedís i inundàs el llogaret). L’embassament d’Orient tindria una extensió d’uns 9.500.000 m2, una aportació anual d’aigua de 3.800.000 m3, una potència de 1.800 kW i una productivitat anual de 3.550.000 kWh; complida la funció hidroelèctrica, l’aigua d’Orient es destinaria al subministrament de Palma.
La impugnació
Després de la presentació del projecte de GESA es va obrir un període d’impugnacions. El 25 de novembre de 1954 en varen presentar diferents afectats, com Cristóbal Magraner Morell, propietari de Cúber; Inmaculada de Zayas y de Bobadilla, de Can Ribera; Margarita Magraner Pastor, de Tossals Verds i Son Ordines, i els propietaris del Freu, Coma-sema, l’Ofre i l’Arrom, entre d’altres. El document incloïa un estudi realitzat per Antoni Parietti, llavors enginyer de la Diputació Provincial de les Balears, on argumentava la seva opinió contrària al projecte i aportava estudis de Guillem Colom, geòleg, i d’Antoni Pons Canals i Salvador Sagrera Escalas, del Servei Agronòmic de les Balears.
L’estudi geològic apreciava grans possibilitats de filtracions en les zones on es pretenia fer els embassaments i els canals de transvasament”
Entre els motius que justificaven la impugnació figura la conservació del paisatge en aquests termes: «En buena parte de las fincas afectadas, infinidad de bancales, obra pacientísima de generaciones, escalonan las laderas y vertientes de los montes. Una labor constante y callada ha hecho de la tierra y de las construcciones afectas a ella algo que forma parte de nosotros mismos».
L’estudi geològic apreciava grans possibilitats de filtracions en les zones on es pretenia fer els embassaments i els canals de transvasament, ja que el substrat calcari afavoria la permeabilitat; les pluges serien absorbides pel carst, excepte en el cas de puntuals tempestes o pluges torrencials, i els torrents afectats no sempre duien aigua. Sobre les pretensions de GESA, el document recull aquest comentari: «Para todo mallorquín el Proyecto es una utopía; llenar embalses de la importància de los proyectados es aquí inconcebible». I Parietti sentenciava: «Las condiciones geológicas son pésimas. Y, en el caso de Orient, hasta parecen que tendría que llegar a construirse una cuenca artificial». I és que aquest era l’embassament situat sobre terrenys més permeables i estava travessat per una falla «longitudinal a lo largo de todo el valle».
Els propietaris argumentaven que el projecte «no resuelve el problema eléctrico de la isla, ni siquiera en una parte importante». I sobre el cost total, al·legaren que només recollia el cost de les obres: «Se omite el alza ascendente de los salarios (…). Tampoco se ha tenido en cuenta el valor de los terrenos y los edificios a expropiar (…), ni el de centrales e instalaciones que serán necesarias».
També alertaven dels possibles efectes sobre el turisme que podia causar la transformació d’espais emblemàtics com el barranc de Biniaraix, el gorg Blau i el torrent de Pareis: «La gente viene a Mallorca para ver el paisaje. (…) El turismo en Mallorca está en sus comienzos, y con el cuidado que le viene dispensando el nuevo Estado, alcanzará pronto el lugar que le corresponde entre los más destacados del mundo, pues en nada desmerece nuestra Isla de la Costa Azul y de la Riviera italiana».
Finalment, el macroprojecte es va abandonar: es va comprovar que l’embassament de la vall d’Orient patiria pèrdues d’aigua a causa de les característiques geològiques dels terrenys”
Finalment, el macroprojecte es va abandonar: es va comprovar que l’embassament de la vall d’Orient patiria pèrdues d’aigua a causa de les característiques geològiques dels terrenys. I la resta es va descartar per l’elevat cost econòmic, per l’alt risc de filtracions i per qüestions de protecció ambiental.
El projecte final: Cúber i el Gorg Blau
Però el gran increment turístic experimentat a Mallorca des dels anys 50 i el creixent nivell de vida obligava a posar en marxa noves fórmules d’abastiment d’aigua, sobretot a Palma i altres zones de preferència turística. A finals dels 60 aquests factors varen coincidir amb un període de sequera que afectà la qualitat de l’aigua subministrada a causa de la salinització d’alguns aqüífers.
Tot plegat va motivar que el Ministeri d’Obres Públiques (MOP) del Govern espanyol posàs en marxa un programa d’aprofitament d’aigües superficials per a l’abastiment de Palma, ja que fins al moment només es cobrien les necessitats urbanes amb aigües subterrànies. Es va renunciar a la idea inicial de generar energia i es va prioritzar la cobertura de la demanda d’aigua: l’aprofitament dels embassaments seria exclusivament hídric.
Per la importància i les característiques del tema, el MOP va crear l’any 1961, a través de la seva Direcció General d’Obres Hidràuliques (DGOH), una comissió especial per a investigar tots els recursos d’aigua disponibles a Mallorca per a establir un pla per a aprofitar-los de manera integral. D’aquesta manera, el projecte inicial de l’any 1959 va ser reformat el 16 de gener de 1964.
A principis del 1967, la DGOH va encarregar a l’empresa consultora EPTISA un informe sobre «Aprovechamiento Integral de los Recursos Hidráulicos de la Isla de Mallorca para Abastecimiento de Agua», que es va presentar el maig d’aquell any. El projecte constava de diferents fases i preveia la construcció de la presa del Gorg Blau i la de Cúber, una estació de bombament i un conducte del Gorg Blau fins a Cúber —el punt més elevat—, des d’on l’aigua descendiria per gravetat, seguint el curs del torrent d’Almadrà, fins als dipòsits reguladors de Son Anglada, a Palma.
La subhasta de les obres es va fer l’any 1968 i es varen adjudicar per un cost de 236.236.236 pessetes a l’empresa Materiales y Tubos Bonna, SA”
La subhasta de les obres es va fer l’any 1968 i es varen adjudicar per un cost de 236.236.236 pessetes a l’empresa Materiales y Tubos Bonna, SA. L’execució va ser autoritzada pel Consell de Ministres el 20 de juny de 1969. Les obres de construcció dels embassaments i la conducció fins a Son Anglada va ser un projecte pagat per l’Ajuntament de Palma, amb el 35% del cost subvencionat pel Ministeri d’Obres Públiques. Per això aquestes infraestructures no serien una concessió, sinó propietat del consistori.
Tenint en compte que el projecte inicial de 1959 de construcció del pantà del Gorg Blau s’havia aprovat el 12 de març d’aquell any per ordre ministerial, concedint a GESA l’aprofitament hidroelèctric de les instal·lacions durant 75 anys, l’any 1968 el MOP va ordenar el rescat de la concessió i va fixar una indemnització de 65 milions de pessetes a GESA pels estudis i els treballs fets al Gorg Blau i Cúber.
Es posava en marxa una innovació crucial per a l’abastiment de Palma, cada vegada més necessitada d’aigua potable.