L’Alzinar: Herba Lluïsa, i els Drs. Bartomeu Marí i Teo Cabanes

I aquest dissabte, hem decidit obrir “L’Alzinar”, amb un dels històrics articles (9 de juliol del 2013) del bon amic, i millor metge esportiu, Dr. Bartomeu Marí, cap del Departament d’Esports del Consell de Mallorca, fins a la seva merescuda jubilació.

A més del seu “savoir faire”, en Tomeu és una gran persona, amant de la família, dels amics, de la medicina esportiva, i de tot el relacionat amb l’esport, i la Natura, a la que hi dedica hores i hores del seu temps de lleure, sent a més, juntament amb el Dr. Teo Cabanes, uns dels introductors, organitzadors i practicants, a les nostres illes, del Nòrdic Walking o Marxa Nòrdica.

Tant ell com en Teo, em recolzaren, i foren els meus millors consellers, i els de tots els nostres esportistes, sempre i per tot, des dels meus inicis esportius i organitzatius, fins al mateix dia d’avui (ja fa 57 anys), amb totes les meves curolles esportives i culturals, i a més m’hagueren d’aguantar molts d’anys, a causa de continuades lesions i accidents esportius, dins la seva consulta, als meus temps històrics de ciclista, cicloturista, atleta de grans fons, i ultramaratonià, compartint posteriorment amb ells algunes proves atlètiques (inclosa la Marató de Nova York) i cicloturistades, a més de marxes nòrdiques.

Bells records, de dos bons amics, que mai podré oblidar!

Propietats de l’herba Lluïsa.

És una planta arbustiva, que pot arribar fins al metre i mig d’alçada.

Disposa d’una tija llenyosa, fulles el·líptiques, allargades i tosques al tacte per la cara superior i llises per la inferior. Com que sorgeixen de tres en tres de cada nus de tija, a l’Herba Lluïsa també se la coneix com a Revetlla de tres fulles.

Les flors són petites, en forma de copa i la part superior es divideix en quatre parts, de color violeta per fora i blanca a l’interior.

El seu fruit és sec i podem reconèixer fàcilment aquesta planta, en general, per la seva fidel i agradable aroma de llimona.

També es coneix aquest arbust com a Herba princesa. És originària d’Amèrica del Sud (Xile i Perú), encara que es cultiva sense més problemes en jardins i tests en qualsevol lloc amb clima temperat.

Propietats medicinals:  Les fulles de l’herba Lluïsa contenen principis actius amb elevades dosis de llimoner, un oli essencial que explica l’olor intensa de llimona que desprèn l’arbust.

 Les seves fulles també compten amb altres substàncies com geraniol, la verbenona (oli estimulant i expectorant) i altres aromàtiques.

Pel que fa a les seves propietats medicinals, a l’Herba Lluïsa se li ha atribuït, des de temps molt antics, multitud de beneficis medicinals com que calma els nervis o reanima a aquells que s’esvaeixen per baixa tensió.

A més, és bon tònic pel nostre estómac. De fet, està indicat per a les digestions difícils, a més de contenir propietats antiespasmòdiques i carminatives (per eliminar els incòmodes gasos intestinals).

Podem emprar-la com una infusió, que es prepara amb uns 5 grams de fulles (una branqueta, aproximadament) per tassa. Si volem estimular la gana solen prendre’s unes tres tasses al dia abans de cada menjada. També per afavorir la digestió intestinal o eliminar gasos. Tot i que, per a aquests dos casos, es recomana prendre una infusió just després dels àpats o en qualsevol moment en què notem alguna anomalia a l’hora de la digestió.

La recol·lecció:   Millor a l’estiu. Si tenim una Herba Lluïsa a prop o a mà, l’ideal és recollir les fulles durant la floració, en ple estiu. Serà llavors quan la planta compti amb més quantitat de substàncies medicinals que ens reportin beneficis. Però es poden recollir en qualsevol època de l’any, si és necessari. Les fulles es poden arrencar d’una en una. Si tallem la branca que les conté, si no utilitzarem les fulles en el moment, és millor deixar-la assecar a l’ombra i guardar les fulles en un lloc tancat hermèticament i en la foscor.

Són moltes les persones que queden captivades per la característica aroma d’aquest arbust, la bellesa de les fulles i per la manera com creix. I, com ja hem indicat, són moltes també les utilitats que té l’Herba Lluïsa, sigui en infusions, en licors o per a perfumeries.

Comproveu els beneficis per vosaltres mateixos!

“Potenciar les varietats autòctones

afavoreix l’agricultura pròpia i la diversitat.

I augmentar el consum de llegums entronca

amb la dieta mediterrània i les seves virtuts”.

Fesols de fava de Sóller.

Els fesols de fava (Phaseolus coccineus) del nostre petit hortet, són una de les varietats antigues de mongeta que es cultiven a la Vall de Sóller.

Els fesols o mongetes (Phaseolus vulgaris) són la llavor de les fesoleres, que recollim de dins les bajoques, que es poden menjar verds, amb les beines, o només les llavors (el mateix fesol de fava) tant verds com secs, i contenen un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos.

Desgraciadament, avui en dia s’està reduint molt considerablement el consum de tota mena de llegums i verdures, que fins ara havien tingut un paper essencial en l’alimentació humana arreu del Món, per la seva riquesa proteínica, i especialment per ajudar a suplir els dèficits de carn.

La majoria de persones ja no menja com els nostres avantpassats, passant de la insuperable i completa dieta mediterrània, i els problemes alimentaris i excés de quilos van augmentant dia a dia, i com menciona perfectament Andreu Manresa, parlant de les fruites i verdures de les grans superfícies, provinents de llocs molt allunyats al punt de venda:

“Accelerades amb química de disseny,

farcides d’hormones i additius,

es recol·lecten verdes, prematures,

i maduren en càmeres de fred o gas:

No tenen gust, ni fan olor”.

(Andreu Manresa).

Fruites d’antany.

Abans es podrien trobar al mercat espècies de fruita que en l’actualitat han desaparegut quasi completament per causes molt diverses: poca dolçor, mida petita, gran quantitat de pinyols, substituïdes algunes per varietats foranies, i fins i tot d’altres països, en definitiu canvi de gusts induïts gràcies a les rentades de cervell de la publicitat, de la caixa beneita, i de les grans superfícies comercials.

Algunes de les fruites d’antany són les serves, els murtons, les atzeroles, les arbosses, diferents varietats de pomes i peres locals, sense oblidar les saboroses i vitaminants taronges, mandarines, clemenvilles i clementines illenques.

Afortunadament, alguns col·lectius estan recuperant aquestes varietats, la qual cosa suposa un guany de riquesa genètica i, com ens ensenya l’ecologia, un ecosistema és més estable com més variat sigui.

“No seria bo esborrar de la nostra ment el no puc?

No seria bo deixar de voler tenir sempre la raó?

No seria bo deixar de donar la culpa sempre als altres?

No seria bo deixar de tractar-te tant malament?

No seria bo deixar de controlar-ho tot?

No seria bo…”

“Quan més vell em torno, més clar ho tinc:

Això de caure bé a tothom

ho deixo als paracaigudistes,

i això de donar bona impressió,

indiscutiblement, a les impressores.

No és temps per plorar.

És temps d’anar SEMPRE ENDAVANT

i especialment de SER FELIÇ.

Bons cap de setmana, amics lectors”

(Joan Oliver).