Històriques inundacions torrencials de Sa Pobla
Si bé aquesta època d’accentuada canícula estiuenca no sigui la més adequada per parlar del tema que avui tracte m a aquestes pàgines de FORA VILA, les recents catastròfiques inundacions que aquests passats dies assotaren Alemanya, i en menor agressivitat Bèlgica, ens fa fer la mirada cap enrere i recordar les històriques inundacions torrencials que el llarg del segle XIX, fins al XXI.
Per la seva situació geogràfica i la seva orografia plana, al terme municipal de sa Pobla és terreny exposat i sota l’amenaça de les perilloses conseqüències que han causat els desbordaments dels torrents que el travessen en el seu camí cap a la seva desembocadura a la badia d’Alcúdia, després de la seva confluència en els paratges de s’Albufera: el de Sant Miquel, el de Búger i el de Muro. Torrents, tots ells, de llit amb escàs declivi o desnivell a causa de la planura dels terrenys pels quals discorren. També cal assenyalar que la conca de sa Pobla és la zona de Mallorca que recull major cabal d’aigua aportada pels esmentats torrents, a més del de Siurana, de menor recorregut.
En un detallat article de mossèn Melcior Tugores Serra, publicat en el programa de les festes de Sant Jaume de 1946, es recullen totes les cròniques aparegudes a la revista local Sa Marjal (1909-1928) que fan referència a les inundacions patides pel terme de la localitat del nord, tant en les seves terres de conreu com en el seu propi nucli urbà.
Plena d’en Gelat
La inundació més important que registra la història local, coneguda per tradició oral, però recollida a la revista Sa Marjal (1910 T. II pàg. 24-27), ocorregué el 30 de novembre de 1852, i fou batejada com Plena d’en Gelat per les circumstàncies de tint tràgic que hi concorregueren com a conseqüència.
Conta la crònica que «El torrent de Búger desbordà i les seves aigües corregueren pel carrer del Mig (actual carrer Major) i el celler de l’honor Antoni Siquier ‘Cotà’ (situada al front de l’actual cafeteria La Penya i el solar del qual l’ocupa actualment la plaça Major) s’inundà completament. Diversos carrers de sa Pobla semblaven torrents, ja que fou tanta l’abundància d’aigua a s’Albufera i la Marjal, que arribava fins al Rafal Roig. Per l’actual encreuament del carrer de Muro amb Sant Antoni, l’aigua arribava a un metre d’alçada. Molts propietaris de sa Pobla es dedicaven a l’explotació del bestiar boví i mular, que pasturaven a s’Albufera, i molts animals moriren a causa d’aquesta inundació. En Josep Simó ‘Ravell’ i en Julià Mir ‘Nin’, enviaren els seus missatges Bartomeu Company ‘Gelat’ i Pere Serra ‘Garrut’ a s’Albufera per posar fora de perill el seu bestiar i, quan tornaven, s’aturaren a Son Fornari davant l’abundància d’aigua procedent de sa Pobla. Després de molts esforços, arribaren a un munt de garbes de canyís situat a la finca del senyor Antoni Fornari, coneguda amb el nom de s’Hort dels Anogués, i sobre elles en Gelat i el seu company s’hi col·locaren, romanent-hi unes 30 hores i creient els seus familiars que havien mort». Tornades les aigües al seu curs, els dos homes, potser no tan sans, però sí estalvis després de tantes hores, tornaren al poble i explicaren la seva gesta. Per aquest motiu es batejà aquella inundació com Plena d’en Gelat.
Afegeix Tugores en el seu article que diverses vegades s’havia tractat sobre la conveniència de la dessecació de s’Albufera i la canalització de les aigües, «però tota temptativa xocava contra la inactivitat de l’Ajuntament i de la Diputació Provincial. Un any després de la Plena d’en Gelat s’encarregà a l’enginyer A. López un estudi per la dessecació de s’Albufera i al cap de deu anys, quan s’havia perdut tota esperança, Bateman comença la seva obra el 1863 i l’acaba el 1870».
Per les cròniques aparegudes a la revista local Sa Marjal entre els anys 1914 i 1925, a sa Pobla se succeïren altres importants inundacions, una de les quals ens recorda les ocorregudes recentment a Mallorca: «Després d’una sequera general a tot Mallorca, s’inundaren els nostres camps el 27 de maig de 1914. Gran part de la Marjal estava coberta d’aigua i els perjudicis foren grans, principalment en la collita de patates, calculant les pèrdues en unes 250.000 pessetes». El febrer de 1920 s’inundaren una altre pic els camps, quedant sota les aigües centenars de quarterades de conreu perquè «el Canal Gran de s’Albufera, on desemboquen els torrents de sa Pobla i de Muro, està tan abandonat que l’aigua a penes pot passar». El 10 de novembre del mateix any es repetiren les inundacions que afectaren significativament les finques de Son Puig, inundant unes 200 quarterades. Una altra important inundació, a causa del desbordament del torrent de Sant Miquel, tingué lloc el 1925.
Desapareguda la revista Sa Marjal amb la mort del vicari Joan Parera Sansó, el seu fundador i director, el gener de 1928, l’historiador Melcior Tugores recorre a les actes de l’arxivament municipal per seguir enumerant les contínues inundacions, que afectaren amb més o menys intensitat les terres del municipi de sa Pobla entre els anys 1933 i 1946, sempre amb el desbordament de la riera de Sant Miquel com a principal protagonista secundat pels torrents de Búger i de Muro, amb menor freqüència que el primer. Les actes consultades deixen constància de les ajudes sol·licitades per l’Ajuntament tant al ministre d’Obres Públiques com a Sindicats Agrícoles i altres institucions provincials.
Cal assenyalar que, mentre els desbordaments dels torrents de Sant Miquel i de Muro inundaven, en grans extensions les terres de cultiu de Son Puig, Uyalets, Son Fornari, Son Ferragut, Son Tut o Son March les sortides de via del torrent de Búger, a més dels terrenys de Sa Llebra, també negaven diversos carrers del nucli urbà, entrant l’aigua per les artèries més properes a la carretera de Búger com Assalt, Major o Senyor Rafel, obligant els seus veïnats a col·locar blocs de pedra davant els portals de les seves cases i taulons de fusta per travessar les vies.
Cròniques i comentaris sobre les inundacions provocades pels desbordaments dels esmentats torrents, que discorren per diversos paratges del terme municipal de sa Pobla, també les trobem a la revista Vialfàs (1957-1963) i Sa Pobla (1980-1988).
En el número 23 de gener de 1957, la referida revista Vialfàs publicava un article «Entorn el torrent de Sant Miquel», dient que «No cada any, però sí amb una constant periodicitat, el canal d’aquest torrent és insuficient per conduir les aigües derivades d’un període intens de pluges, cosa que fa que l’amenaça de desbordament existeixi permanentment, com ha passat aquest any». I afegia que «… des de temps immemorial, arribada l’època oportuna, es dictaven o pregonaven bàndols avisant a tots els propietaris de terrenys confrontants amb el citat torrent, a més dels de les séquies mestres, perquè procedissin a la neteja del llit i els seus marges. En cas contrari, la neteja era a càrrec d’una brigada municipal a costa, com és natural, dels propietaris en qüestió…».
En una altra crònica apareguda en el número d’octubre de 1959 de l’esmentada revista, referint-se a les «Inundacions a Sa Pobla», titlla el torrent de Sant Miquel com «enemic públic número u» i diu «Com si d’una plaga inexorable i periòdica es tractés, les fecundes marjals pobleres, cada any pateixen el càstig de les inundacions…». Analitza, després, les causes que provoquen el desbordament de la riera, atribuïbles al fet que l’aigua recollida pel torrent de Sant Miquel és la d’una extensa conca: «… el llit de l’esmentat torrent resulta notòriament insuficient quan les pluges són copioses, i és aleshores quan les aigües se surten de mare; amb tota la seva violenta força, rompen els febles dics de contenció en els punts neuràlgics del seu curs i indefectiblement inunden totes les terres de conreu limítrofes», afegint que «la plana configuració dels terrenys, amb suau pendent cap a la mar, fa que la inundació arribi a zones força allunyades del torrent, arrossegant al seu pas els cultius i la terra conreable».
També el torrent de Búger
El torrent de Sant Miquel, qualificat d’«enemic públic número u» com s’ha comentat més amunt, no era l’únic que posava en perill les collites dels agricultors poblers, ja que el torrent de Búger també en feia de les seves amb massa freqüència. Tant és així que mobilitzà, el mes de maig de 1981, a pagesos i als seus representants a la Cambra Agrària Local perquè aquests pressionessin a través de l’Ajuntament, llavors governat per UCD, al mateix temps que es requerí al conseller d’Agricultura Miquel Capó perquè emprengués les gestions necessàries davant del Govern Central perquè prengués cartes en l’assumpte i s’executessin les obres necessàries per evitar més catàstrofes. Així es desprèn d’un article publicat al número 13 de la revista Sa Pobla i d’una entrevista realitzada per M. S. al president de la Cambra Agrària Local, en Jaume Crespí Pons.
Assenyala la crònica que «Les aigües impetuoses tornaren a desbordar a causa de les abundants pluges que caigueren les passades festes de Pasqua (any 1981). I un altre pic la catàstrofe. Un altre pic la desolació sobre els esplèndids sembrats poblers…». Per aquesta causa, hi hagué noves mobilitzacions que donaren com a fruit una reunió al despatx del batle de Búger, ja que el tram conflictiu del torrent pertanyia a aquell terme municipal, a la qual hi han assistit el conseller Capó, el delegat del Ministerio de Agricultura, senyor Castelló, i el senyor Llauger, delegat d’Obres Públiques. També estaven presents membres del consistori pobler i el president de la Cambra Agrària. «De nou els pagesos poblers han pogut escoltar les millors perspectives de solució. Fins i tot sabem d’un viatge del senyor Llauger a Madrid per agilitzar els tràmits de l’obra. Serà aquesta la darrera torrentada?», Finalitzava la crònica signada per Embat.
En aquella ocasió sí van ser activades les gestions per arreglar «allò del torrent». Tant és així, que en un termini relativament curt començaren les obres pertinents per solucionar els problemes que presentava el canal en els seus punts conflictius i, segons persones consultades, aquell desbordament de Pasqua de 1981 seria el darrer que protagonitzaria el torrent de Búger de significativa importància. Així mateix, les obres que en les últimes dècades s’han realitzat en els dics del torrent de Sant Miquel i de drenatge del seu canal a la zona pròxima a s’Albufera, han evitat el seu desmesurat desbordament d’antany. No obstant això, s’han seguit produint contínues inundacions que han afectat els terrenys propers a s’Albufera i de la carretera que uneix sa Pobla amb la badia d’Alcúdia, com ha tornat a passar fa tan sols uns dies. Potser l’actual causa dels desbordaments dels torrents que discorren pel terme municipal de sa Pobla sigui atribuïble a la manca de la seva necessària neteja.
Conca hidrològica de sa Pobla
Torrent de Sant Miquel, o d’Alcúdia, neix a les Fonts Ufanes de Gabellí, al terme de Campanet, i de les diverses torrenteres que baixen de la Serra de Tramuntana i, després de travessar les terres de sa Pobla, aboca les seves aigües a s’Albufera. Té uns 165 km2 de conca i aporta un cabal mitjà de 16 hm3 d’aigua. Les Fonts Ufanes constitueixen la surgència d’un important aqüífer del qual es nodreixen, bàsicament, els pous de sa Pobla.
Torrent de Muro, conegut també com d’Almedrà, del Rafalgarcès o de Vinagrella, és el torrent més llarg de Mallorca. Neix a la vall d’Almedrà, a Lloseta, i recull les aigües de tota la comarca del Pla, amb importants afluents com el torrent Solleric i el de Pina. Té una conca de 456 km2 i aporta entre 4 i 8 hm3 anuals. La seva llera assenyala la separació dels termes municipals de Muro i de sa Pobla.
Torrent de Búger, de Massanella o Son Vivot, neix a Mancor de la Vall, en els contraforts de Massanella i Tossals Verds i, després de travessar Inca i Búger, desguassa al torrent de Sant Miquel, al punt conegut com sa Resclosa, en el terme de sa Pobla. El seu curs constitueix la separació entre els termes de Búger i sa Pobla.
Torrent de Siurana. De menor recorregut que els anteriors, neix als contraforts de la serra de Gaieta i desemboca a s’Albufera, travessant la vall de Crestatx.
Tots aquests torrents i altres de menor importància, conformen la unitat del pla d’Inca – sa Pobla, dedins la conca de la badia d’Alcúdia, i suposen una important aportació hidrològica pels pous de sa Pobla i per s’Albufera.
Fotos: Arxiu municipal de Sa Pobla.