La cova de Lourdes de Crestatx

El passat dimarts dia 11, l’oratori de Crestatx, els seus paratges i la seva ermita tornaren a ser lloc de trobada de poblers i pobleres que en forma de multitud acudiren a celebrar la seva gran festa del dimarts de Pasqua, el tradicional Pancaritat, antigament romiatge. Dels visitants, molts foren els que desfilaren per davant la venerada imatge de la santa patrona de la vila, Santa Margalida d’Atioquia, que presideix el retaule de l’església, quins orígens es remunten al llunyà any 1285, restaurada o millor dit aixecada de bell nou i inaugurada l’abril de 1907, per iniciativa del vicari Joan Parera Sansó.

Tal vegada, ben segur, no foren tants els visitants que s’aturaren a contemplar la Cova de Lourdes, que es troba a la part esquerra del temple, devora el portal de la sagristia. Una cova que, com veurem, ja compte amb 115 anys d’història d’ençà que va començar a gestar-se.

El que va ser rector de sa Pobla Joan Pons i Payeras, al Butlletí informatiu de l’oratori de Santa Margalida de Crestatx nº 20 (abril de 2012), en fa una extensa referència de la cova de Lourdes, amb motiu de la seva recuperació per al culte, el segon diumenge de febrer de l’esmentat any 2012, després que fos retirada al culte per allà els anys vuitanta.

Diu mossèn Pons al seu article que “l’oratori pobler de Crestatx llueix la gruta de la Mare de Déu de Lourdes que l’any 1909 instal·là l’erudit vicari Joan Parera i Sansó, autor de la publicació Sa Marjal. Cap als anys vuitanta es retirà del culte; ara i amb el suport de l’obreria de Santa Margalida i un estol de devots s’ha recuperat i presentada a la feligresia, bellament rehabilitada, en el marc de la celebració de l’eucaristia de dia 12 de febrer.”

La idea de construir la cova de Lourdes de Crestatx, com li agradava anomenar-la al vicari Parera, va sorgir arran d’una peregrinació al santuari marià francès de Lourdes, organitzada per mossèn Parera, l’any 1908, coincidint amb el centenari de les aparicions de la Mare de Déu a Bernadeta Soubirous el 1858. La finalitat d’aquell viatge era que els poblers que hi participaren coneguessin de prop el fenomen marià del país veïnat, o sigui el miracle de Lourdes, que aleshores ja tenia ressonància mundial. A un cuadret manuscrit per mossèn Parera es pot llegir: “En la peregrinació de dia 16 de juliol de l’any 1908 els poblers compraren ses figures, sa de la Mare de Déu de Lourdes i na Bernadeta.”

Per les referències que Parera en fa la seva revista Sa Marjal queda ben palès el gran entusiasme vessat pel vicari amb la construcció d’aquella cova i la gran devoció que la mateixa va despertar entre els poblers i pobleres fins ben entrada la primera dècada del segle passat.

• 4 de març de 1909: Se termina una magnífica Cova de Lourdes en l’antic oratori de Crestatx. Sembla que la Mare de Déu tendrà una devoció extraordinària; avui mateix ja venen devers 60 persones.
• Dia 22: Avui i cada dia van a Lourdes de Crestatx uns 50 pelegrins. Ahir, segons el Donat, hi anaren unes tretze centes persones.
• Dia 25: A la tarda solemne benedicció de la magnífica cova i figura de la Mare de Déu de Lourdes e Crestatx, on hi acudeixen uns 200 carros i més de 2000 persones. El P. Coremer -Mn. Bartomeu Cardell Mas- fa un bell panaregiric i abans i després es cantaren els himnes de Lourdes. Molta de gent troba que aquesta festa que ha resultat piadosíssima s’ha de celebrar tots els anys…

Afegeix mossèn Joan Pons que “A partir del mes de Març de l’any 1909, la presència de la Mare de Déu de Lourdes a l’oratori crestatxer despertarà una afluència de peregrinacions i sobretot una motivació als glosadors i poetes de l’època per a cantar la presència mariana dins el vetust oratori.”
De Lourdes aquí vos dugueren
de Lourdes vos nomenau
a Lourdes i al cel pregau
pels poblers que en vos esperen.

Verge de Lourdes Sagrada
ja que aquí heu vengut a estar
dins sa Pobla heu de posar
Sa pau que tant vos agrada.

Seguint repassant Sa Marjal trobem altres referències que es fan de la Cova de Lourdes:

• 11 de febrer 1914: Avui festa de la Mare de Déu de Lourdes. A la tarda hi són anades 150 nines de ses costures i més de 50 persones grans, s’ha cantat la Salve Montserratina a tres veus i sa fet una processoneta amb càntics i més de cent candeles que recordava sa processó de ses Antorxes.
• 11 febrer 1915: es fa una animadíssima peregrinació a Lourdes de Crestatx…és temps de sa missa el jovenet prevere, don Toni Aguiló fa un fervori hermosíssim…sa Música de mestre Andreu Pol Breguins, toca alguns números… No hi ha faltat en Pere Nofret que ha regalat en sos doblers cafè a qui n’ha volgut que son estat molts… A les 2 alegres corregudes d’un covo de taronges i una multitud d’ensaïmades… Mai ses muntanyes de Crestatx havien presentat una festa tan religiosa, ni l’església havia contingut tanta gent, ni s’havia fet una comunió tan nombrosa ni de molt.

Amb aquestes referències reproduïdes textualment de la revista Sa Marjal, queda prou clar la bona acceptació que aquella obra duta a terme per iniciativa del vicari Parera va tenir entre els poblers i pobleres de l’època. La rehabilitació i retorn de la mateixa a les cultes de la feligresia, per iniciativa de mossèn Joan Pons, ara fa onze anys, ben bé valia la pena com a recuperació d’una de les peces patrimonials que es custodien a l’ermita de Crestatx.