La curiosa història de la capella del cementiri de Sa Pobla
Continuant amb la història del cementeri de Sa Pobla, que aquests dies ja s’està condicionant per vestir les seves millors gales el pròxim dia de Tots Sants, parlarem de la capella.
La capella que presideix el cementeri de sa Pobla guarda en el seu interior una si més no curiosa història. L’actual cementeri municipal, antany conegut com el Cementeri Nou, fou acabat a principis del segle XIX en l’actual emplaçament, si bé amb una superfície i disposició molt diferent de la que presenta actualment. Per una sèrie d’articles publicats a la revista local Vialfàs per l’exsecretari municipal Alexandre Cuéllar Bassols, podem saber que, amb el temps, el recinte acusà una «insuficiència completa de manera que l’Ajuntament, ja l’any 1876, es preocupà de donar-li major cabuda».
L’acusada insuficiència del primitiu recinte acabat el 1821 aconsellà a l’Ajuntament, que llavors presidia el batle Sebastià Serra, la compra d’uns terrenys adjacents propietat de na Dolors Mas Roig, que el dia 9 de gener de 1877 atorgava escriptura de venda en unes condicions un poc curioses i favorables pel municipi, ja que segons l’escriptura notarial «cedia a la municipalitat de sa Pobla 127 destres de terra de la seva propietat que devora del cementeri Rural de dita vila posseeix, cedint dit terreny per eixample de l’expressat cementeri sota els pactes següents: Primer el preu fixat per l’esmentat terreny és de 188 lliures mallorquines i vuit sous, de les que només vol percebre en aquest acte sota Lliurança número 69 les dues terceres parts del total valor pel qual es ven aquest terreny, que és de 125 lliures mallorquines i quatre sous (equivalent a 417,33 pessetes), cedint la restant tercera part que ascendeix a 62 lliures mallorquines i 16 sous a l’Obreria de Sant Antoni Abat d’aquesta Parròquia de sa Pobla i, per tant, la repetida Obreria tindrà dret a percebre de l’Ajuntament, quan així ho cregui convenient, l’expressada tercera part del total valor pel qual es ven l’esmentat terreny…» (Sic).
Deu anys més tard, concretament en la sessió plenària celebrada el 16 de gener de 1887, la corporació municipal, en prova d’agraïment a na Dolors Mas, acordava «cedir a perpetuïtat la propietat de qualsevol de les nou tombes construïdes al cementeri de la present Vila, el títol de la qual se li expendrà amb tota la brevetat possible tan aviat l’hagitriada».
A més d’aquest agraïment material, els responsables municipals acordaren també que «en la nova capella que en breu es construirà, no per dipòsit de cadàvers sinó per ser destinada al culte, el qual presto d’obra es troba ja format, es col·loqui únicament una estàtua: la de la nostra Senyora dels Dolors amb el Sant Crist en braços, en commemoració del nom de pila que na Dolors Mas i Roig de Lluís du i, alhora, convidar-la per si té a bé ajudar a aquesta corporació municipal en l’import de l’esmentada estàtua».
Efectivament, na Dolors correspongué les atencions municipals envers ella i pagà íntegrament la imatge de la Mare de Déu dels Dolors que es venera a la capella del cementeri, la qual és còpia exacta, ja que així ho va exigir la senyora Mas, de la que es venera a l’església de la Cartoixa de Valldemossa, en el municipi on l’esmentada senyora era posseïdora de diferents finques.
Comenta Cuéllar que «el febrer de 1888, les obres de la capella es trobaven prou avançades», ja que s’encarregà la construcció d’una porta de ferro i fusta pel portal d’aquesta capella i també les vidrieres de ferro pels seus dos finestrals. Aquests treballs costaren 544 pessetes. Els dissenys dels referits treballs foren realitzats pel senyor Vaquer, qui també realitzà els de les làpides de marbre, indicadores dels costats Nord i Sud, i el de la pica d’aigua beneïda. La capella quedà totalment acabada el mes de maig de l889, data en què es col·locaren els vitralls de les obertures laterals i de la cúpula.
Foto portada: Pere Perelló