La desconfiança dels agricultors qüestiona la revolució digital del reg
La transformació digital del camp avança arreu d’Europa amb la promesa de millorar l’eficiència hídrica i afrontar els efectes del canvi climàtic. Tanmateix, una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) alerta que molts agricultors continuen mostrant desconfiança envers les tecnologies digitals aplicades al reg, no per desconeixement, sinó perquè consideren que aquestes eines sovint no responen a la realitat del territori ni a les necessitats del sector agrari.
L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Rural Studies sota el títol “Taking farmers’ trust issues Seriously”: Mistrust and the digital tech revolution in water management, defensa que el principal repte de la innovació agrícola no és convèncer els pagesos perquè adoptin noves tecnologies, sinó aconseguir que aquestes s’adaptin al coneixement i l’experiència acumulada al camp.
La investigació ha estat elaborada per les investigadores Paloma Yáñez Serrano i Lucía Argüelles Ramos, del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), amb la col·laboració de Louisa Prause.
Segons explica Yáñez, les eines digitals de reg —basades en sensorització, intel·ligència artificial o sistemes automatitzats— es presenten habitualment com a solucions imprescindibles davant l’escassetat d’aigua. Però, a la pràctica, molts agricultors de zones mediterrànies de Catalunya i Andalusia qüestionen la seva eficàcia real. “Les decisions sobre l’aigua tenen conseqüències directes sobre els rendiments, la seguretat alimentària i la viabilitat econòmica de les explotacions”, assenyala la investigadora.
L’estudi conclou que aquest escepticisme es fonamenta en preocupacions legítimes. Entre aquestes, destaca la sensació que el coneixement pràctic dels agricultors queda exclòs dels processos de digitalització, així com la manca de transparència institucional o les limitacions tècniques de moltes eines.
Cinc formes de desconfiança
La recerca identifica cinc tipus principals de desconfiança. La primera és l’epistèmica, vinculada a la percepció que els sistemes digitals ignoren el coneixement sensorial i contextual dels pagesos per prioritzar models algorítmics allunyats de la realitat del camp.
També es detecta una desconfiança ecològica, relacionada amb la incapacitat d’algunes tecnologies per interpretar adequadament la variabilitat climàtica o els processos naturals en un context de canvi climàtic constant.
A aquestes s’hi suma la desconfiança institucional, quan els agricultors consideren que les polítiques de digitalització afavoreixen sobretot grans empreses tecnològiques i no l’agricultura familiar. La quarta és la pràctica, derivada d’experiències negatives amb dades imprecises, avaries o sistemes poc útils en situacions reals.
Finalment, l’estudi apunta a una desconfiança relacional, provocada pel fet que els agricultors sovint no participen en el disseny de les eines digitals i acaben assumint un paper passiu dins el procés d’innovació.
Cap a una digitalització més participativa
La investigació es basa en 23 entrevistes a agricultors, empreses agràries, desenvolupadors tecnològics i investigadors, complementades amb observació directa a fires especialitzades i l’anàlisi de polítiques públiques vinculades a la digitalització agrícola.
Les autores defensen un canvi de mirada en el debat sobre modernització del camp. En lloc de considerar els agricultors com a “retardataris tecnològics”, plantegen que moltes vegades són les tecnologies les que fracassen a l’hora d’adaptar-se a la diversitat dels sistemes productius i a les pràctiques agroecològiques.
En aquest sentit, la recerca proposa convertir la desconfiança dels agricultors en un mecanisme útil per millorar la qualitat de la innovació. Segons Yáñez, aquesta actitud crítica obliga empreses i administracions “a respondre a les preocupacions reals del sector, millorar la transparència i dissenyar solucions més ajustades a les necessitats del terreny”.
Entre les recomanacions plantejades hi ha la cocreació de tecnologies amb la participació directa dels agricultors, l’accés transparent a dades i algoritmes i el desenvolupament de sistemes capaços d’adaptar-se a diferents models agrícoles, especialment als vinculats amb l’agroecologia i la biodiversitat.
L’equip investigador preveu ara ampliar l’estudi a altres contextos agrícoles per comprovar si aquest marc de desconfiança també es repeteix en altres territoris i sistemes productius.