La devoció d’un barri mariner del Puig de Sant Pere
L’església de Santa Creu presideix el barri mariner del Puig de Sant Pere. És un edifici gòtic, amb nombrosos elements barrocs amb l’especial interès del retaule de Sant Cristòfol obra de Francesc Comes, del segle XV, i la pintura barroca de la Verge de la Pau. Igualment destaca la cripta de Sant Llorenç, anterior a la construcció del temple i de característiques molt semblants. El retaule major és d’estil barroc tardà, presenta una imatge de Santa Helena i una altra de la Mare de Déu del Carme que denoten la tradició marinera de la parròquia.
Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l’escola mallorquina del gòtic internacional. Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca. Sembla que era originari de València, se sap que va ser actiu a Xàtiva el 1382, per un document contractual, però es desconeixen els motius pels quals va establir el seu taller a Mallorca.
Es creu que podria haver après l’ofici a València sota les ordres de Llorenç Saragossa, tot i que es desconeix l’origen de la seva influència bizantina. Al Museu de Mallorca es pot trobar la seva obra més coneguda, el retaule de Santa Maria de Gràcia.
A Sineu.
A més, es considera que va realitzar el retaule per a la parròquia de Sineu i, en col·laboració, el de Santa Maria Magdalena. Es conserven altres taules seves a l’illa, com Salvador Mundi, a l’església de Santa Eulària, signat i datat el 1395. El mateix any va cobrar dos retrats, actualment desapareguts, de Ricard II d’Anglaterra i un alt d’un duc anglès. Comes realitza a Mallorca treballs equivalents als de Lluís Borrassà al principat.
Els orígens de l’església de Santa Creu comencen en la cripta de Sant Llorenç que ha estat datada a principis del segle XIV i que segons alguns autors es va construir sobre la sinagoga del Call Menor, que es trobava a l’actual carrer de Sant Llorenç.
A l’interior la primera capella del costat de l’Evangeli està dedicada a Santa Bàrbara i allà es troba la taula de Sant Cristòfol degut a Francesc Comes (segle XV). La tercera capella és la del Sagrat Cor i en la paret una làpida ens recorda que en ella hi descansa el capità Barceló. A continuació trobam la capella de Sant Crist de la Creu, imatge documentada al segle XVII.
Amb pedra reial.
Les obres s’iniciaren l’any 1335 en uns terrenys donats pel bisbe de Barcelona. S’utilitzà la pedra de la pedrera reial de Bellver. Segons la cronologia es pot correspondre a la construcció de dues esglésies diferents: la primera, s’hauria acabat l’any 1371, la data de la fundació de la campana major; i la segona, que podria haver-se iniciat cap al 1440, segons ens indica un document de 1445, que parla de la “nova església que s’està pujant”. El 1564 es col·locà la clau de volta del presbiteri.
Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma 1717 – 1797) fou Tinent general de l’Armada Reial. Va néixer al Puig de Sant Pere, barri de pescadors i mariners de Palma. Son pare, Onofre Barceló era patró de xabec i a més de fer la travessia del correu Palma- Barcelona, tenia patent de cors. Va començar la seva carrera acompanyant al seu pare en el vaixell correu de Barcelona. Al cap de setze anys va treure el títol de tercer pilot, i el 1735, als 18, obtingué el de patró i manava una nau de les que feien la travessia Palma – Barcelona. Com el seu pare, també es va treure la patent de cors, cosa freqüent a l’època. El 1737 es casà amb Francisca Bonaventura, filla de don Joan Jaume de Calvià.
El 1790, quan ja havia fet els setanta-tres anys, el rei en Carles IV li donà el comandament de la flota que es trobava a Algesires amb ordres d’ajudar a aixecar el setge que el soldà del Marroc havia posat a Ceuta, però quan el Capità Antoni arribà, els marroquins ja l’havien aixecat.
El retorn.
El 1791 es tornà a repetir l’atac marroquí, però entre intrigues i indecisions, l’atac que tant desitjava dur a terme el Capità Antoni no es realitzà, retornant a Mallorca el 28 de juliol de 1792, on va passar els darrers anys de la seva vida. Està enterrat a la capella de Sant Antoni de l’església de la Santa Creu.
La cripta de Sant Llorenç és un dels monuments gòtics més singulars de tota Mallorca. Fou construïda amb anterioritat a l’església de Santa Creu, servint de parròquia fins a principis del segle XIV. El portal d’accés és de llinda motllurada amb representacions zoomòrfiques en els capitells. L’interior de la cripta està format per unes voltes de creuaria amb columnes octogonals algunes de les quals conserven restes de policromia. A l’altar major es contempla un retaule amb predel·la del segle XVI, però la imatge titular de Sant Llorenç és obra de Faust Morell de l’any 1920.
FAUST MORELL.
Faust Morell Bellet és l’hereu del mestre del llenguatge historicista d’Ankermann. A part de la representació iconogràfica del sant titular coneixem més obres documentades. A més dels projectes per a les vidrieres del palau del Consell de Mallorca, trobam el retrat eqüestre d’Alfons XIII (1919), el retrat del bisbe Sió (1920), un gran quadre que representa Jaume I que atorga la carta de Franqueses a Mallorca i un Macer provincial.
EL TURISME.
La consellera d’Economia i Turisme del Consell de Mallorca, Isabel Oliver, la comissària de l’habilitació, Aina Pascual, el comissari, Jaume Llabrés, el rector de l’església de Santa Creu, mossèn Josep Jaume i l’anterior rector, mossèn Miquel Orell, presentaren fa més d’un any l’habilitació per a la visita turística i cultural de la Capella del Sagrat Cor de Jesús de la parròquia de Santa Creu de Palma.
RESTAURACIÓ.
L’habilitació ha consistit a restaurar, amb netejat i adobat de vases, quatre olis originals de Fra Manuel Bayeu i Subías, una il·luminació que respecti els pigments. També s’han instal·lat uns textos explicatius de la iconografia de les pintures i el retaule que es presenten en un plafó dissenyat a posta i dos faristols que s’integren en el marc arquitectònic de la capella.
MONUMENT.
La consellera Isabel Oliver ha volgut reiterar l’aposta del Consell de Mallorca en la promoció del turisme cultural. La titular de la cartera insular ha subratllat la importància monumental de l’església de santa Creu i el valor històric i artístic de les seves capelles.
FRA MANUEL BAYEU.
Fra Manuel Bayeu i Subías (Saragossa, 1740 – 1808) va ser un pintor i arquitecte espanyol. Membre d’una notable família de pintors, entre els quals van destacar els seus germans Francisco i Ramon. La seva vida recollida en els convents fa molt complexa la seva biografia, basada gairebé exclusivament en la correspondència que va mantenir amb Martín Zapater, amic personal de Goya, i els originals es guarden en el Museu del Prado.
A VALLDEMOSSA.
Va ser monjo a les cartoixes de Mare de Déu de les Fonts i de Valldemossa, on va passar la major part de la seva vida. Va ingressar a la cartoixa monegrina de les Fonts el 3 de desembre de 1760 i va aconseguir professar com a cartoixà el 29 de juny de 1772, dotze anys després.
OBRA.
Al final de la seva vida va ser enviat pels seus superiors a Mallorca, per tal de decorar el mural de l’església de la cartoixa de Valldemossa, refeta de nova planta, a part de les obres que es conserven avui a Santa Creu. A Mallorca va fer amistat amb Gaspar Melchor de Jovellanos.
