La fascinant història dels motors “Unión” fabricats a sa Pobla
La reeixida eclosió observada, al llarg de les quatre primeres dècades del passat segle XX, pels motors d’explosió en les marjals pobleres i el seu comprovat rendiment satisfactori, aplicat a les diferents bombes extractores d’aigua dels pous, substituint a les sínies i els molins, va empènyer a diferents mecànics de la localitat a la fabricació de motors en els seus propis tallers.
Així, van sortir motors fabricats en els tallers de Can Pèl de mel, Can Gelabert i Can Eixut, on ja havien fabricat un motor marí temps enrere. No obstant això, la història més curiosa en aquest aspecte, la van protagonitzar un grup d’amics mecànics, cadascun amb el seu propi taller empresarial.
El metge i escriptor Nofre Pons, en el seu llibre Les Venes del Món, compte la fascinant història dels motors «Unión», que li va comptar de viva veu el propietari d’un dels tallers participants en el seu procés de fabricació, Jacint Soberats Mestre de Can Cinto. Eren, com queda dit uns anys de plena motorització dels camps de cultiu de sa Pobla i d’altres zones agrícoles de Mallorca, la qual cosa va animar a un grup de mecànics poblers a l’empresa de fabricar un motor d’explosió, sobre idees i plans d’altres fabricants, repartint-se els treballs entre els seus diferents tallers.
Diu Pons que “la culpa que es fabriquessin els motors Unión, la va tenir el cop d’estat de Franco. El desembre de 1937, la Junta de Fabricació de Material de Guerra, va militaritzar un grup d’industrials mecànics que van haver d’aprendre a estar a les seves ordres, especialitzant-se en tasques en les quals no tenien cap experiència, és a dir a treballar en sèrie, per la qual cosa era inevitable que entre aquests industrials s’entaulés una sana amistat.”
El grup dels quals van llançar la idea i la van portar a terme estava integrat per: Jaume i Miquel Pons Fornari de Can Puça, Pere Nicolau Reynés de Can Tronxet, Tomeu i Toni Ferrá Celiá de Can Xim, Miquel i Jaume Gomila de Can Catany, i els fills de Jacint Soberats, Cinto i Toni Soberats Mestre. Tots ells, tenien el costum de berenar cada matí en el celler de Can Cotà i després prendre el cafè en la taverna de Ca s’Espicier.
Després de la militarització que va acabar amb la finalitat de la contesa, van continuar conservant aquell sa costum i va ser l’any 1946, quan prenent cap cafè, un d’ells va dir: -”Podríem fabricar un motor a gasolina per a treure aigua.”
Li van donar voltes a la idea i es van posar a la feina. Una de les primeres passes va ser donar-li nom o marca al motor i van decidir batejar-ho com a “Motor Unión”, que va ser denegat per la Delegació d’Indústria perquè ja existien els Autocars MUSA (Motor Unió S.A.). L’altra proposta va ser posar-los la marca “Grif”, inspirats pel lleó rampant que figura a l’escut d’armes de la vila de sa Pobla. L’Ajuntament de sa Pobla autoritzava la marca amb data 20 de febrer de 1953 amb llicència per a venda de motors i maquinària agrícola, encara que el nom d’Unión ja rodava i així es va quedar i van ser coneguts els referits motors.
Segueix el relat contat per Cinto Soberats a Nofre Pons, dient: “Amb un crèdit de cent mil pessetes (gairebé una fortuna en aquells temps) que ens va concedir ‘La Caixa’ per mediació del senyor Colomer, vam començar l’aventura.”
Van començar a mirar i estudiar diferents models dels motors que ja s’havien instal·lat en diferents finques del municipi i, segons Soberats es van inspirar molt en els llegendaris motors “Diter”, “però la veritat és que van acabar per copiar descaradament, sense perjudici de continuar agafant idees d’un motor i un altre. De fet van anar a veure un motor instal·lat a Alcúdia, i després d’arribar a un acord amb el seu propietari, se’l van emportar per a copiar-lo” sentència Nofre Pons. Els nous fabricants van acudir als moldistes Gelabert i Barceló de Palma. La fosa Tità els va fondre el primer motor. Després van utilitzar les foses: Taissa, Mallorquina, Casasnovas i Tous-Adrover, totes de Ciutat.
Es tractava d’un motor de prodigiosa senzillesa. Un sol pistó vertical amb un gran volant o corriola que transmetia, a través d’una corretja de cuir, el moviment cap a la bomba d’extracció d’aigua, generalment del tipus centrífuga. La majoria dels motors Unión funcionaven a gasolina, alguns altres a gasoil, que necessitaven escalfar la culata per a posar-los en marxa. Tenien de 3 a 6 cavalls de potència, i podien treure aigua des d’una profunditat d’uns quaranta pams. Els llauners germans Bonnín; Pep, Miquel i Pere construïen els dipòsits per al combustible. La junta de culata de “clin-clan”, així com les camises dels cilindres, els pistons i turrellons els adquirien en ca Don Toni Bibiloni de Palma, i la ferreteria de ca d’Alemany de sa Pobla servia les vàlvules i els seus molls i els contrapesos. Les magnetos que muntaven eren de les marques Saprisa i Mareñi, però els últims anys va fer algunes l’electricista local Rafel Ballester. Els motors Unión aviat van aconseguir fama de donar un bon rendiment i gastar poc combustible.
Cadena de muntatge
També resulta curiós i alhora avançat en el temps, el règim empresarial que van adoptar aquells industrials per a portar a terme el seu negoci. Cadascun dels mecànics treballava en el seu propi taller familiar, i es repartien les peces que havien de fabricar i adaptar. Muntaven els motors en el taller de Can Puça i tenien el local d’exposició i venda en el taller de Can Cinto, en el cèntric carrer Major, si bé cadascun feia la seva pròpia publicitat per a donar a conèixer la màquina. Cada taller pagava la seva llicència fiscal, ja que en el mateix es feien altres treballs de ferreria i mecànica i pagaven conjuntament la llicència d’exposició i venda que estava a nom dels Soberats.
D’aquells intrèpids mecànics, cap sobreviu des de fa anys, encara que sí que ho fan bastants descendents que a penes recorden aquella gesta. Un d’ells, pertanyent a la tercera generació de la família Soberats de can Cinto, Jacint Soberats Payeras, custòdia com a or en drap la història escrita d’aquella gesta. Entre altres documents comptables, guarda un minuciós “Treball d’Història Econòmica Contemporània” de l’historiador local Rafel Alexandre Ballester Riutort, que reflecteix curiosos i interessants dades sobre aquella apassionant aventura industrial.
Després d’oferir un estudi sobre les característiques tècniques dels motors Unión, dels quals destaca que “la tècnica utilitzada era bastant moderna i no estava res desfasada, a més de tenir les característiques de poder aconseguir gran potència amb un baix consum.” Tals característiques favorables i el fet de la proximitat dels fabricants per a solucionar qualsevol avaria i la immediata disposició de peces de recanvi, van fer que en poc temps els motors “Unión” aconseguísin gran èxit entre els agricultors de sa Pobla i altres zones agrícoles de l’illa.
En vista de l’èxit, els seus fabricants fins van pensar a construir una nau per a muntar una fàbrica, projecte que no va prosperar a causa de la mort del mestre Jacint Soberats, i la progressiva pèrdua d’entesa entre els socis que van procedir al cessament en aquella activitat en 1954.
També es tenen notícies de l’interès de compra de tota la producció de motors Unió, per part d’una empresa catalana, que no es va portar a terme, ja que els socis no van voler vendre la seva producció a un preu establert per la casa de Barcelona, mentre aquella podria vendre a preu de mercat.
En el balanç final que fa Rafel Ballester de la producció de motors Unió, des de l’any 1948 a 1952, que va ser el període que va durar aquella aventura, es van construir 85 motors, amb 271 HP de potència, que van ser instal·lats en finques agrícoles de sa Pobla (59), Muro (10), Ariany (1), Maria de la Salut (3), Sant Jordi (1), Pollença (5), Petra (2) i Manacor ( 1 ).
Així i amb aquest balanç de producció, va acabar aquella apassionant aventura duta a terme per uns industrials poblers emprenedors i grans professionals, “perdent-se així l’oportunitat de fer un pas endavant cap a la industrialització de sa Pobla.” Comenta Ballester en el seu estudi.