La llegendària vida del lladre manacorí Don Sebastián, novel·lada per Pere J. Carrió Villalonga
La recent edició del llibre “Don Sebastián, el lladre cavaller”, l’autor del qual és Pere J. Carrió Villalonga, ha despertat la curiositat de molts de mallorquins i mallorquines de les generacions dels anys 50 i 60 i els seus descendents, que encara recorden les aventures delictives que es contaven protagonitzades per un personatge que a aquella època va sonar en boca de tots els mallorquins i mallorquines. L’esmentat llibre tracta de la vida, novel·lada, de Tomàs Frau Duran, nascut a Manacor el 9 de desembre de l’any 1916, que en la segona meitat del passat segle XX es va convertir en un autèntic personatge de llegenda que va estar en boca de tots els mallorquins d’aquella època per les llegendàries aventures delictives per ell protagonitzades, amb el nom fictici de «Don Sebastián».
Com figura a la contraportada del citat llibre, per cert, d’amena i intrigant lectura, “es tracta d’una novel·la del gènere detectivesc el títol del qual sorgeix del nom fictici que es va imposar el mateix personatge per a amagar la seva identitat. Considerat, el famós malfactor, com un lladre refinat que volia imitar al seu ídol Arsène Lupin”. En la segona part de la novel·la, quan es veu en perill de ser detingut, el personatge recorda la seva vida i compte, d’un en un, tots els robatoris comesos amb la seva banda de delinqüents.
El veritable nom del llegendari personatge era, com hem apuntat, Tomas Frau Durán, nascut a Manacor, concretament a ‘Son Negre’ a finals de l’any 1916, fill d’un conegut contrabandista de tabac i que la mare del qual va morir, sembla ser, en el part. De petit, va viure a cura del seu pare i avis paterns i de més major es va integrar en les tasques de contrabandista amb la quadrilla del seu pare i va començar les seves aventures de lladre en la zona de Manacor, fins que en sentir-se identificat com a tal, va abandonar la seva ciutat natal i va emigrar a Palma, on va desenvolupar les seves llegendàries aventures sota el nom de «don Sebastián», considerat per molta gent com un lladre refinat.
Entre realitat i ficció, en un capítol del llibre, don Sebastián recorda la seva infància viscuda a Manacor: «No vaig conèixer a la meva mare perquè va morir a conseqüència del meu part…. em van dir que es deia Magdalena. El meu pare, que es deia Julián, encara era molt jove i vaig ser criat pels meus avis que vivien a Son Negre. El meu avi de jove havia estat contrabandista de tabac, i amb els diners que havia estalviat es va comprar un terreny en el qual hi havia una porcatera i un hort… Però els meus primers i millors records em porten a l’escola regentada pel mestre Miquel Servera, amb el qual em vaig emportar molt bé. Tots els nens del lloc anàvem a la mateixa escola, que era una casa particular. Quan tenia dotze anys van fer l’escola nova, al costat de l’església, però només la vaig veure estrenar, perquè el meu pare em va requerir per a ajudar-lo en el seu treball…”
De la seva època escolar, Tomás Frau recorda que el mestre era de Sant Llorenç i que vivia en la mateixa escola durant tota la setmana. Per al seu entreteniment llegia moltes novel·les d’aventures i les prestava als seus alumnes per a la seva lectura, “per això jo em vaig convertir en un gran lector i guardo molt bons records d’aquells anys a l’escola. Recordo títols com ‘El llibre de la Selva’, ‘L’illa del tresor’, ‘Tom Sawyer’, ‘Huckleberry Finn’ i altres novel·les que van marcar la meva vida…”
El contraban com a professió
El treball que li esperava al jove Tomas quan va deixar l’escola per decisió del seu pare, no era un altre que ajudar al seu progenitor en les maniobres que requeria el tràfic de contraban de tabac que tenia lloc en aquella època en les costes del llevant de l’illa, i més concretament en el litoral de Manacor. Així, ho explica en el referit capítol de la novel·la: «El meu pare, igual que el meu avi, també es va fer contrabandista dels quals carregaven saques de tabac en les cales de Manacor. Però, amb el temps i els beneficis obtinguts es va comprar un camió que llogava per al transport de mobles, maquinària o animals. Així era en aparença, ja que el que feia totes les nits que podia era transportar contraban de les cales fins a Palma en grans quantitats. L’esperava el gènere damunt dels penyals; els homes que portaven el tabac de les cales el carregaven sobre el camió, i després el transportava fins a una agència de transports de Palma que servia de tapadora per a distribuir el tabac de contraban.»
Compte, a més, que un dels seus entreteniments o aficions que li ocupaven a Manacor eren les carreres de trot, que se celebraven en el nou hipòdrom al qual el seu pare li portava cada diumenge. El nou recinte hípic s’havia estrenat a principis dels anys vint al lloc denominat «sa Torreta d’en Boter», en el camí de Son Mas, i deien que tenia uns quatre-cents metres de corda.
Una altra de les seves aficions, adquirida a l’escola, era la lectura de llibres d’aventures, dels quals va arribar a tenir una extensa col·lecció, principalment de Jules Verne i Emilio Salgari, per a després aficionar-se a les novel·les de crims d’Arthur Conan Doyle, amb el detectiu Sherlock Holmes, o les de Maurice Leblanc, amb el lladre i cavaller Arsène Lupin, de les quals es va quedar literalment enganxat, “Volia semblar-me tant al qual vaig decidir deixar el contraban i fer-me lladre refinat: cavaller de dia i lladre de nit.” Diu la novel·la.
Soldat desertor
Tomás Frau va ser cridat a files per a complir el servei militar, just quan havia esclatat la Guerra Civil i va ser destinat al front de Manacor. Els horrors de la guerra que li va tocar viure de prop li van portar a pensar a desertar, idea que va comentar amb un company de files, un soldat català que es deia Evaristo Zapater i que també volia tornar a Barcelona. Quan havia passat una setmana en el front de Porto Cristo, va escriure una carta al seu pare dient-li que no aguantava més i que desertaria juntament amb el seu amic Zapater, I així ho van fer, entregant-se a les forces republicanes comandes pel Capità Bayo, que pocs dies després van emprendre la seva retirada, la qual cosa va propiciar que Frau i Zapater desembarquessin a Barcelona, per a desertar de nou amb l’ajuda d’un soldat republicà amic de Zapater.
Després de superar difícils peripècies, refugiats en el barri xinès de Barcelona sobrevivint del que robaven, fins a la finalització de la guerra. Al cap d’un temps Frau i Zapater van decidir tornar a Mallorca, i amb l’ajuda del seu pare, es van establir en un xalet de la seva propietat en la barriada de Son Serra. Allí començaria una nova vida. Amb el nom de «don Sebastián». Frau i Zapater van constituir la seva pròpia banda de lladres, cadascun amb una comesa distinta, segons la seva especialitat i van començar a actuar en la zona de Palma, cometent robatoris en cases de famílies acabalades.
Primer, esporàdicament i després amb més freqüència anaven comentant-se per Palma i tota l’illa les llegendàries malifetes en forma de robatoris i estafes comeses per don Sebastián i la seva banda, sempre amb uns detalls que cridaven poderosament l’atenció, moltes de les quals queden recollides en el llibre, l’autor del qual prefereix no es facin públiques per a així mantenir viu l’interès per la lectura de la seva obra. Posat, l’autor d’aquest reportatge, en contacte telefònic amb l’autor de la novel·la, acordarem la possibilitat que la mateixa sigui presentada a Manacor, ciutat natal del personatge, a través de l’Associació Cultual s’Agrícola. Una presentació que tindrà lloc el mes de desembre vinent (dia 21 a les 20 hores), a càrrec de l’escriptor manacorí Antoni Sureda, i que comptarà amb la presència de l’autor Pere J. Carrió, qui ampliarà detalls sobre el contingut de la seva obra.
Pere J. Carrió Villalonga, l’autor
L’autor de la intrigant novel·la, Pere J. Carrió Villalonga, abans de dedicar-se a la docència va treballar en una agència de detectius privats de Palma, en la qual precisament treballava com a secretària, la que després seria acreditada escriptora i poetessa de Manacor, Maria Antònia Oliver, amb qui va compartir estudis de català en l’institut Joan Alcover.
En la seva llarga trajectòria professional en el món de l’ensenyament, Carrió va exercir de mestre, llicenciat en Ciències de l’Educació, professor, director i inspector d’Educació.
Coautor dels llibres «Les escoles de Palma en temps de la II República» (2012) i Les escoles de les Illes Balears en temps de la II Repúbica (2015). És autor del llibre «El magisteri depurat a Palma a partir de la Guerra Civil». Autor de la trilogia: «Els «Pomes d’Or», «L’Illa dels Foners», «El segrest», «Memòries d’un detectiu privat» (2024), va ser la seva primera incursió en el gènere de novel·la detectivesca, és un clar relat de ficció autobiogràfica on conta deu dels casos en què va participar com a detectiu.