La lluita eivissenca per salvar la sargantana pitiüsa
Lluny de ser només un paradís per a turistes que cerquen disbauxa, sol i platja, Eivissa ha estat des de sempre una petita illa amb una gran biodiversitat. En aquest petit racó del Mediterrani s’hi amaga la sargantana pitiüsa, un llangardaix petit però fonamental per l’equilibri ecològic de l’illa. Aquesta espècie endèmica és un testimoni viu de la història natural d’Eivissa, ja que ha evolucionat durant milers d’anys aïllada de depredadors extrems i competència d’altres espècies.
A dia d’avui aquesta petita espècia protagonitza una lluita de supervivència davant espècies invasores com la serp de ferradura que s’ha establert ràpidament a l’illa, alterant l’equilibri natural i posant en perill no només la Sargantana, sinó també tota la fauna que depèn d’ella. La situació és especialment crítica perquè la Sargantana no té defenses naturals contra aquest nou depredador. Això ha provocat una disminució dràstica de les poblacions en zones on abans eren abundants, especialment a les àrees rurals i boscoses de l’illa. A més, la presència de la serp té un efecte indirecte sobre l’ecosistema: altera les interaccions entre espècies, afecta la dispersió de llavors i canvia la cadena tròfica local.
El projecte de conservació de la Sargantana ha comptat amb el suport de diverses entitats locals i col·laboracions internacionals, entre les quals destaca Ibiza Preservation del qual Jordi Serapio n’és coordinador, “Aquest és un cas especialment greu perquè afecta un endemisme que, si desapareix aquí, desapareix del món. A més, la Sargantana és una espècie clau, ja que participa en funcions ecològiques que cap altre animal fa, com la dispersió de llavors i el control d’insectes”, destaca.
La serp de ferradura
Les primeres serps de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) van ser detectades oficialment a Eivissa l’any 2003, tot i que estudis retrospectius suggereixen que podrien haver arribat a l’illa anys abans a través del comerç i el transport marítim. La seva capacitat de reproducció ràpida, combinada amb l’absència de depredadors naturals, ha facilitat una expansió implacable que ha alterat de manera profunda els ecosistemes locals.
Cap a l’any 2015, la desaparició de la Sargantana de les Pitiüses va començar a ser notòria, especialment en zones rurals del centre i del nord-est de l’illa, on la presència de serps s’ha consolidat amb més força. Avui dia, la serp ha colonitzat gairebé la totalitat del territori, i la Sargantana ha desaparegut completament de més del 60% de l’illa. Aquest patró d’extinció local ha generat alarma entre científics i conservacionistes, que temen per la supervivència a llarg termini d’aquest endemisme únic.
L’impacte de la serp no es limita només a la Sargantana. Aquesta espècie invasora afecta tot un conjunt d’organismes que depenen de l’equilibri ecològic de l’illa. Micromamífers, amfibis i rapinyaires nocturns han vist reduïdes les seves poblacions a causa de la competència i depredació directa. Això provoca un efecte dominó en l’ecosistema, amb conseqüències que poden alterar processos com la dispersió de llavors, el control d’insectes i la qualitat del sòl.
Com afirma Serapio, “és un procés d’extinció en directe”. La situació descriu no només una amenaça immediata per a la Sargantana, sinó també un risc estructural per a la biodiversitat de tota l’illa, on la introducció d’una sola espècie invasora pot desencadenar un col·lapse ecològic si no s’actua amb rapidesa i coordinació. La lluita contra la serp de ferradura és, per tant, una carrera contra el temps, que combina investigació científica, mesures de control i implicació ciutadana per intentar revertir un fenomen que, si no es frena, podria tenir conseqüències irreversibles.
La situació a Formentera
A diferència d’Eivissa, Formentera encara conserva íntegres les seves poblacions de Sargantana pitiüsa, un dels últims refugis naturals d’aquesta espècie endèmica. La seva situació, però, és fràgil. Tot i que la serp de ferradura ha estat detectada puntualment a l’illa principalment a través d’importacions accidentals de materials i plantes procedents d’Eivissa, fins ara no s’han establert poblacions estables.
Aquesta diferència ha convertit Formentera en un laboratori natural de conservació i en un símbol d’esperança per a la supervivència de la Sargantana. Les autoritats locals, juntament amb entitats com Ibiza Preservation i el Consell Insular, mantenen una vigilància estricta, especialment a la zona de La Mola, on hi ha hagut els pocs avisos confirmats de presència de serps. Aquests casos s’han gestionat amb rapidesa per mitjà d’equips especialitzats que localitzen, capturen i retiren immediatament els exemplars detectats abans que puguin reproduir-se.
El control fronterer entre illes s’ha convertit en una prioritat estratègica. Es duen a terme inspeccions en els ports i s’han intensificat les mesures de bioseguretat, sobretot en el transport de mercaderies, plantes ornamentals i materials de construcció. Petits detalls com una olivera amb terra d’Eivissa o un carregament de palets poden ser vectors potencials d’introducció, fet que demostra com de delicat és l’equilibri.
Com explica un dels responsables del projecte, “la prevenció és la millor eina que tenim”. Si una sola parella de serps aconseguís establir-se a Formentera, les conseqüències serien devastadores i, probablement, irreversibles. Per això, la cooperació entre institucions, científics i ciutadans és fonamental per mantenir l’illa lliure d’aquesta amenaça.
Col·laboració amb el Zoo de Barcelona
El Zoo de Barcelona aporta suport logístic i científic, amb instal·lacions adaptades per estudiar el comportament, la reproducció i les necessitats ambientals de la Sargantana. Allà s’han establert petits grups de cria controlada que permeten analitzar aspectes com la variabilitat genètica, la dieta òptima o les condicions de temperatura i humitat més favorables per a la seva supervivència. Aquesta informació és clau per dissenyar futurs programes de reintroducció o reforç de poblacions en zones segures d’Eivissa i Formentera.
Segons expliquen els responsables del projecte, aquesta col·laboració representa un pas endavant cap a la conservació a llarg termini. “Treballar amb el Zoo de Barcelona ens permet disposar d’una base científica sòlida per planificar el futur de la Sargantana. És una feina de paciència, però essencial per mantenir l’esperança”, apunten.
