La Milana remunta el vol: 25 anys de lluita
Des de finals dels anys 90, la milana va estar a punt de desaparèixer de Mallorca. A inicis del 2000, només quedaven una desena de parelles, concentrades en punts concrets de l’illa. Gràcies a un ambiciós programa de conservació impulsat pel GOB, la Conselleria d’Agricultura i empreses com ENDESA, l’espècie ha viscut una de les recuperacions més notables d’Europa. Ens ho explica Toni Muñoz, membre del GOB, que ens exposa com s’ha fet possible aquest èxit i quins reptes encara persisteixen.
La primera prospecció del 2000 va ser desoladora: menys de 10 parelles. La majoria es trobaven a la zona de Santa Maria, Alaró i Bunyola, gràcies a la proximitat de l’antic abocador de Son Reus, que funcionava com a font d’alimentació. Aquesta situació va impulsar l’inici d’un programa de conservació pioner, centrat en el marcatge d’exemplars i la identificació de causes de mortalitat.
Seguiment via GPS
Inicialment, els seguiments es feien amb emissors de ràdio, que exigien una feina molt intensa al camp. Amb el pas dels anys, el sistema ha evolucionat cap a emissors GPS amb transmissió GSM, que permeten localitzacions cada 10-15 minuts amb una precisió de pocs metres. Avui, 27 milanes estan monitoritzades en temps real. Aquesta tecnologia ha estat clau per detectar baixes ràpidament i iniciar processos penals o de correcció ambiental.
El seguiment continuat és possible gràcies al finançament d’ENDESA, que cobreix la tasca diària de monitoratge, i a la Conselleria d’Agricultura, que assumeix el cost dels emissors, d’uns 1.000 € per unitat. Aquesta aliança públic-privada ha estat fonamental per mantenir el programa actiu i amb recursos.
Les principals causes de mortalitat
Les tres causes de mort principals identificades són:
- Enverinament: Antigament la més letal, ara molt reduïda gràcies a la persecució penal i administrativa, tot i que encara hi ha casos actius.
- Electrocució: Detectada mitjançant la superposició de les àrees d’ús amb les línies elèctriques. ENDESA ha actuat en punts crítics, però queda molta feina.
- Ofegament a safareigs: S’han instal·lat flotadors de rescat per evitar morts accidentals, especialment entre exemplars juvenils.
Aquestes accions han permès una disminució significativa de la mortalitat i la consolidació de la població.
Una població en creixement, però només a Mallorca
Avui, la població de milanes a Mallorca és sòlida, amb un 50% d’individus reproductors. Això ha permès que cada any s’extreguin 15 polls per reforçar poblacions a Andalusia, on la situació és crítica i on és més difícil poder fer aquest seguiment, ja que els exemplars tenen més llibertat de moviment a altres comunitats autònomes i la cooperació no és tan fàcil.
Reptes de Futur
Tot i haver assolit l’objectiu poblacional, el repte ara és mantenir la vigilància. L’experiència de Menorca, que va passar de 130 parelles als anys 80 a només 10 una dècada després, mostra com la manca de seguiment pot fer retrocedir una espècie. El missatge és clar: sense monitoratge, no hi ha garanties.