La murta, una assistent a totes les festes populars
La murta és probablement un dels arbusts més desconeguts per bona part dels illencs, tot i que sempre el tenen ben present a l’hora de celebrar festes i esdeveniments dignes de ressaltar al calendari.
La murta (Myrtus communis) és un arbust de fulla perenne i flors blanques que sol florir durant els mesos de maig i juny, arribant a produir fruits (anomenats murtons) a les acaballes de la tardor i principis de l’hivern. Aquests fruits són unes baies aromàtiques i comestibles de color negre-blavós o blanc depenent de la varietat que en l’actualitat es troben en desús, però que fa tan sols algunes dècades eren aprofitades com un dels dolços més típics del Nadal pagès, especialment la varietat anomenada murtó de floquet.
Una glosa posa de relleu l’ús que antigament es donava a aquest fruit, avui en dia desconegut pràcticament: “Me’n vaig a collir murtons / a una grossa murtera, / i si es majoral no hi era / m’ompliria es butxacons.”
La murta és un dels arbusts habituals de la Serra de Tramuntana i sol créixer en llocs ombrívols i humits, bé de forma solitària al costat de marges i torrenteres, o bé a redols formant els anomenats murterars.
Amb molta simbologia
Tot i no ser un arbust especialment productiu la murta sempre ha estat una planta cuidada amb molta cura pels pagesos degut a la seva simbologia, sobretot durant les celebracions, ja que amb ella es solien guarnir els principals carrers o espais on s’havia de dur a terme una festivitat remarcable. Aquest costum ha quedat arrelat a la cultura popular i encara perviu avui en dia.
Per aquest motiu els pagesos que comptaven amb un o amb varis d’aquests vegetals en les seves explotacions solien cultivar-les amb especial cura i alguns d’aquests arbusts han arribat a superar els cinc metres d’alçada. El que els pagesos valoraven més de la murta eren les seves branques: primers, llargues, flexibles i ben poblades de fulles que, unides unes amb les altres, els permetien confeccionar les garlandes que guarnien les festes majors de tots els municipis de la nostra comunitat.
La disposició de la murta en aquestes festes ja designava el caràcter d’aquestes: si la murta estava teixida formant garlandes i guarnint balcons i enreixats la festa era més aviat de caire civil; per contra si la murta estava escampada pel terra dels carrers solia ser motiu de processons religioses.
Molt bona olor
Tant en un cas com en l’altre cal tenir present que la murta a més de verdor -les seves fulles són brillants i encerades- oferia una presència aromàtica que tendia a fer desaparèixer les males olors que solien ocupar els espais centrals dels nostres pobles -places i mercats- en èpoques en què la salubritat pública era molt diferent a la d’avui en dia. Aquest efecte embalsamador de la murta era potenciat acompanyant els brots de murta amb altres espècies d’herbes aromàtiques com la menta, la flor de llimonera, la mata o el romaní.
A Menorca hi havia el costum que els enamorats fessin enramades amb canyes, murta i flors al davant de les cases de les seves enamorades per posar de manifest els seus sentiments.
De la mateixa manera, la murta ha estat utilitzada sovint com a ofrena a imatges devotes, amb la mateixa doble finalitat: d’una banda, donar color i vida al present realitzat a la imatge, i de l’altra contribuir a minvar l’olor de cera i resclosit que solia impregnar capelles, ermites i esglésies.
La presencia de la murta en la vida quotidiana mallorquina de fa unes dècades era tan habitual que va donar lloc a tot un seguit de locucions i refranys ben vius en el parlar mallorquí d’aquell temps. Per posar-ne només alguns exemples, tenim la locució “Espolsar la murta” que significa atupar algú, barallar-se; o el refrany “Tots tenim murta” que significa que tots tenim defectes, que a tot arreu succeeixen les mateixes coses.
Des del món clàssic
La murta ha estat un arbust àmpliament venerat des de la cultura clàssica, on era el símbol de l’amor i la pau, a més de ser considerat l’arbre sagrat de la deessa Venus. Tant era així que durant l’època de la Grècia clàssica els vencedors de les Olimpíades eren coronats amb garlandes de murta, representant aquesta el respecte envers els altres competidors així com el símbol de la victòria.
Durant l’Imperi Romà foren els poetes i els autors teatrals que destacaven especialment qui foren coronats amb murta. Per tant, no resulta gens estrany que la murta fos conreada i apreciada ja des de l’antiguitat, fet que dificulta saber-ne l’àrea primitiva d’on degué procedir, si bé el que és segur és que la seva procedència està vinculada a l’arc mediterrani.
Fou també a l’antiguitat quan la murta va ser valorada com a cosmètic desodorant i antisèptic. De fet, es té constància que durant aquest període fou objecte de comerç i utilitzada com a present per a amics i personatges de relleu. Aquesta utilitat ha arribat fins als nostres dies amb l’extracció de l’oli Eau d’Anges emprat en la indústria perfumera i elaborat a base d’escorça, fulles i flors de murta.
La medicina popular també ha sabut treure profit de les propietats tonificants i estimulants de la murta, sobretot amb l’anomenada aigua de murta, infusió elaborada a base de bullir cinquanta grams de fulles de murta en un litre d’aigua.
Una altra utilitat que es donava a la murta era com a loció que evitava la caiguda dels cabells.