La renaixença de la vaca menorquina
A Menorca, la vaca menorquina ha estat durant segles molt més que un animal de treball: és un símbol cultural, una peça clau del paisatge agrari i un patrimoni viu que ha modelat l’economia i la identitat de l’illa. Després d’arribar a una situació crítica a finals del segle XX, quan la raça va quedar al límit de l’extinció, un conjunt d’iniciatives de conservació i millora genètica en va revertir la tendència. Avui, la recuperació pren forma també a través de marques de qualitat com “Vermella Menorquina” i del segell oficial “Raça Autòctona 100%”, que garanteixen l’origen, la puresa i el valor d’un producte que torna a ocupar el lloc que li correspon.
Els orígens
La vaca menorquina és hereva d’un llarg procés d’evolució que s’arrela en l’antiga migració del boví roig convexa procedent del sud de la península Ibèrica, seguint les rutes de la cultura del vas campaniforme fins a arribar a l’illa. Aquesta base genètica, combinada amb segles d’adaptació al medi illenc i amb l’antecedent directe de la raça marinera, ha configurat un boví rústic, versàtil i profundament lligat a la vida rural menorquina. Els primers estudis i descripcions zoogenètiques del segle XX ja en destacaven la presència i el valor dins el model agrícola tradicional de l’illa, on la raça era indispensable tant per a la producció lletera com per a les feines del camp.
La seva preservació moderna, però, no s’entén sense la creació, el 1997, de l’Associació de Ramaders de Bestiar Boví de Raça de Menorca (ARBBRM), fundada inicialment per només sis socis i que avui reuneix 90 ramaders entre Menorca i Mallorca. L’Associació ha estat clau per revertir el declivi poblacional de la raça i consolidar-ne el futur: el 2000 va obtenir el reconeixement oficial del Llibre Genealògic, el 2005 va impulsar el segell de qualitat “Vermella Menorquina” i el 2015 va rebre l’autorització del Ministeri per utilitzar el logotip “Raça Autòctona 100%”. El 2018, el projecte va ser distingit amb el Premi de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Balears per la seva contribució a la promoció del producte local. Totes aquestes fites han estat decisives per recuperar una raça que, a inicis de segle, es trobava en perill crític i que avui torna a ser un element viu del patrimoni menorquí.
Situació crítica
A finals del segle XX, la vaca menorquina va tocar fons. La modernització del sector primari, la substitució per races foranes més productives i la pèrdua progressiva del seu rol tradicional van portar la raça a una situació límit. L’any 2001, malgrat que ja s’havia iniciat un cert moviment de protecció, el cens només comptava amb 210 mares reproductores, una xifra crítica que posava en risc real la continuïtat genètica de la població.
Aquest punt d’inflexió va activar una resposta decidida: la implementació del Programa de Cria, dissenyat per garantir la conservació, la diversitat genètica i la millora productiva de la raça. El programa va introduir eines que han estat clau per revertir la tendència: control de filiacions i parentesc, anàlisi citogenètic per eliminar anomalies com la translocació 1/29, registre rigorós de naixements i línies genealògiques, així com la incorporació d’un banc d’ADN i germoplasma per assegurar-ne el futur reproductiu. Paral·lelament, la professionalització del Llibre Genealògic i el suport científic del IRFAP i de la Universitat de Saragossa han proporcionat una base tècnica sòlida per a la recuperació.
Gràcies a aquesta gestió coordinada, la població de vaca menorquina no només s’ha estabilitzat, sinó que mostra una clara recuperació, deixant enrere el risc d’extinció i encarant una nova etapa en què la raça torna a tenir un paper rellevant al camp i al mercat menorquí.
Situació actual
Avui, la vaca menorquina és una raça plenament definida i valorada tant per les seves qualitats productives com pel seu paper ecològic i cultural. Morfològicament, es caracteritza per una capa vermella que pot variar del to clar al més fosc, animals llargs i harmònics, i una conformació pròpia del biotip de doble aptitud càrnia i lletera. Presenta una rusticitat destacada, amb extremitats fortes, pell gruixuda i una gran adaptació al medi menorquí. En el cas de les femelles, l’ubre ben implantada i irrigada reflecteix la seva aptitud històricament lletera, mentre que el cos longilini i musculat evidencia la seva capacitat per produir una carn de qualitat.
El seu valor va més enllà del productiu: la Menorquina té una funció essencial en la gestió del paisatge. El seu comportament com a consumidora de sotabosc ajuda a reduir la biomassa vegetal i contribueix a la prevenció d’incendis, un factor clau en un entorn mediterrani vulnerable. Alhora, mostra una notable resistència a malalties endèmiques com la piroplasmosi, fruit de la seva adaptació secular al medi illenc. A nivell social i cultural, és un símbol arrelat a la identitat menorquina: el nom de “vaca vermella” encara avui és d’ús popular, i la seva presència a les finques forma part indiscutible del paisatge i la memòria col·lectiva de l’illa.
Programa de cria
El Programa de Cria de la Vaca Menorquina és avui la columna vertebral que garanteix la supervivència i l’evolució ordenada d’aquesta raça única. El seu funcionament combina ciència, gestió ramadera i conservació genètica amb un objectiu clar: mantenir la diversitat de la raça lliure d’alteracions cromosòmiques i millorar-ne progressivament els trets productius. Per això, el programa aplica diferents línies d’actuació complementàries. D’una banda, realitza un control rigorós de filiacions per assegurar que la genealogia de cada animal és correcta: s’utilitzen anàlisis de marcadors genètics per verificar la paternitat i maternitat, especialment en finques amb més d’un semental o amb combinació de monta natural i inseminació. De l’altra, el programa incorpora anàlisi de citogenètica per detectar alteracions com la translocació 1/29, una anomalia que pot afectar la fertilitat i que exclou automàticament els animals portadors del grup reproductor.
Tot aquest procés queda reflectit en l’estructura detallada del Llibre Genealògic, que organitza els animals segons el seu estat genètic i reproductiu. El Registre de Naixements (RD) inclou els exemplars amb ascendència coneguda i morfotip adequat; els registres RAD i RAC acullen animals que responen al tipus racial, però que encara no tenen prou generacions documentades, i el RNR agrupa els animals que, per motius genètics o morfològics, no poden destinar-se a la reproducció. Aquest sistema evita consanguinitats excessives, ordena la progressió generacional i assegura que cada exemplar contribueixi de manera responsable al futur de la raça.
El programa no es podria sostenir sense una base científica sòlida. El IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera) dona suport tècnic continuat, mentre que la Universitat de Saragossa, a través del seu Departament de Genètica i del Laboratori de Genètica Bioquímica, és responsable de l’avaluació genètica, de les anàlisis de filiació i de la gestió del banc d’ADN. Paral·lelament, el Banc de Germoplasma d’IRFAP conserva semen i embrions, actuant com una assegurança genètica per a la raça en cas de necessitats futures o situacions de risc. Gràcies a aquesta aliança científica, tècnica i ramadera, el Programa de Cria s’ha convertit en un model de gestió per a races autòctones en perill, i en una garantia real que la Vaca Menorquina continuarà formant part del patrimoni viu de Menorca.
El seu valor
La carn de vaca menorquina és avui un producte amb identitat pròpia, capaç de competir en qualitat i singularitat dins el panorama gastronòmic balear. Els estudis realitzats sobre la raça confirmen que presenta canals de qualitat mitjana-alta i una carn tendra, saborosa i equilibrada, resultat de la seva rusticitat, del creixement lent i de l’alimentació basada en pastures i productes naturals. Aquest perfil organolèptic —que combina intensitat de gust amb una textura suau— ha despertat l’interès creixent de cuiners i restauradors, que hi veuen un producte local amb valor afegit i un relat territorial potent.
Aquest potencial ha generat noves sinergies amb la restauració i el turisme gastronòmic, especialment en un context en què Menorca aposta per models turístics basats en la sostenibilitat i el producte de proximitat. El segell “Vermella Menorquina” i el logotip “Raça Autòctona 100%” faciliten que restaurants, agroturismes i botigues especialitzades ofereixin la carn amb garanties de traçabilitat i autenticitat, convertint-la en una experiència que connecta directament el visitant amb el territori.
A més, el futur de la raça apunta cap a una nova oportunitat: el sector lacti. La vaca menorquina és l’única raça lletera autòctona de l’Estat i presenta una genètica excepcional per a la producció de formatge. Això obre la porta a imaginar, en un futur no gaire llunyà, un formatge de vaca menorquina que complementi el ja prestigiós Maó-Menorca i ampliï l’oferta d’un producte genuïnament lligat a l’illa.