La Seu de Mallorca obre les terrasses: història i llum a tocar del cel
Quan un viatger arriba a Mallorca, sigui per mar o per aire, la primera imatge que s’imposa a l’horitzó és la de la Catedral de Palma. Enlairada sobre l’antic penya-segat que dominava la badia, el temple gòtic presideix la ciutat com una illa de pedra dins l’illa. Els poetes l’han comparada amb un vaixell ancorat a la vora de la mar; els arquitectes, amb un prodigi de marès i llum.
Construïda entre 1306 i 1602, la Seu ha estat alhora símbol religiós, centre de poder i testimoni d’una història que travessa conquestes, reformes i segles de devoció. Avui, la possibilitat de recórrer les seves terrasses ofereix als visitants una experiència única: trepitjar la pell del monument, acostar-se a les seves gàrgoles i pinacles i descobrir Palma des d’una perspectiva inesperada.
Del 2 de maig al 31 d’octubre, la Catedral obre aquest recorregut especial. Una hora de visita, 215 graons i la recompensa de contemplar, de més a prop que mai, la rosassa major i l’espectacle mediterrani de la llum filtrada pels vitralls.
Els orígens: la conquesta i la fe
Per entendre la magnitud de la Seu cal retrocedir fins al 1229. Amb la conquesta de Mallorca per part de Jaume I, l’illa s’incorporà al món cristià després de tres segles de dominació islàmica. Els colons arribats —procedents sobretot de Catalunya i d’altres territoris de la Corona d’Aragó— portaren amb ells una societat profundament jerarquitzada, on la religió era el centre de la vida quotidiana.
A Palma, capital del nou regne, una de les primeres decisions fou erigir temples. La capella reial, considerada precursora de la Catedral, ja devia estar acabada el 1269. La seva arquitectura gòtica serví de model a altres edificacions. Però aixecar un temple monumental com la Seu era una empresa gegantina: exigia recursos econòmics elevats i mestres d’obra molt especialitzats, escassos a l’illa.
Per això, mentre la capital apostava per aquest gran projecte, la resta de Mallorca optava per construccions més austeres: les anomenades esglésies de repoblament, d’una sola nau coberta amb embigat sobre arcs diafragmes, com descriu l’historiador Marcel Durliat.
La força del gòtic i l’impuls del segle XVI
La Catedral anà creixent en dues grans fases: primer fins als portals laterals, i després fins al portal major, ocupant l’espai del claustre. Però fou al segle XVI, en el context de la reforma eclesiàstica del Concili de Trento, quan el projecte visqué el seu veritable revulsiu.
El bisbe Joan Vic i Manrique, arribat el 1573, donà l’impuls definitiu a les obres. Amb mestres com Joan Armengual, Miquel Garcia i Antoni Seguí, el ritme constructiu esdevingué vertiginós. Els dos trams que faltaven per completar la façana major s’alçaren ràpidament gràcies a donatius de personalitats religioses i famílies nobles, orgulloses de veure les seves armes esculpides a les claus de volta.
L’any 1592, sota la direcció del mestre major Antoni Fornari, es col·locà la primera pedra del portal dissenyat per l’escultor Antoni Verger, finançat pel mateix bisbe Manrique. Amb això, el temple quedava pràcticament conclòs, tancat al costat occidental abans de finalitzar el segle.
El capítol catedralici i la vida de la Seu
Darrere cada decisió, cada tram construït o cada reforma, hi havia el capítol catedralici, l’òrgan de govern de la Catedral. Des de fa segles, els canonges han gestionat els recursos, impulsat projecte i mantingut viva la dinàmica religiosa i cultural del temple. Entendre la història de la Seu, doncs, també implica conèixer la seva organització interna, les relacions de poder amb altres institucions i el paper fonamental que jugà la parròquia en la vida dels mallorquins.
Els llibres d’obra, custodiats avui a l’Arxiu Capitular, són una font incalculable. A través de les seves pàgines podem seguir el detall de la construcció, reparació i manteniment del monument, així com la gestió econòmica que ho va fer possible.
La Catedral de la llum
Si hi ha un element que defineix la Seu de Mallorca és la llum. Amb 87 finestrals i vuit rosasses, l’edifici sembla dissenyat per jugar amb els colors del sol mediterrani. Els catorze vitralls de la nau principal ressegueixen l’himne dels tres joves del llibre de Daniel, mentre les dues grans rosasses dialoguen entre elles a la nau central.
La més espectacular, la rosassa major, té més d’onze metres de diàmetre i esdevé protagonista de dos fenòmens únics. El primer, conegut com el “vuit de la llum”, es produeix cada 2 de febrer i 11 de novembre, quan la seva projecció acolorida encaixa perfectament sota la rosassa de la façana principal. El segon esdeveniment té lloc al solstici d’hivern, quan els primers raigs de sol travessen la rosassa i encenen la façana com si fos un gran vitrall de foc.
L’experiència de les terrasses
Avui, els visitants poden accedir a un recorregut excepcional. Després de superar els 215 graons, el premi és immens: passejar pels arcbotants, acostar-se a les gàrgoles, descobrir el campanar i contemplar Palma des d’una altura privilegiada. Des d’allà, la ciutat i la badia es despleguen en un paisatge que uneix història, arquitectura i natura.
La visita culmina amb la proximitat a la rosassa major, la mateixa que ha inspirat generacions i que continua sorprenent per la seva precisió i bellesa.
Un llegat compartit
La Seu de Mallorca no és només una construcció gòtica monumental: és el reflex d’una societat, d’una fe i d’una manera d’entendre el món. La seva història està marcada per la conquesta, les reformes religioses, les aportacions de gremis i famílies i la gestió constant del capítol catedralici.
Pujar a les terrasses és, alhora, un viatge físic i espiritual. És comprendre com la pedra i la llum poden convertir-se en símbols eterns. I és, sobretot, viure la Catedral no només com un monument, sinó com un univers viu que segueix definint la identitat de Mallorca.