Control meteorològic per l’agricultura de sa Pobla des de l’any 1934

Aquests passats dies marcats per la presència de la borrasca Juliette, ens ha tingut molt pendents de les notícies que ens feien arribar des de les distintes estacions meteorològiques, sobre les possibles conseqüències que de la mateixa es podrien derivar, afectant molt especialment al sector agrari de les nostres illes.

L’evolució tecnològica aplicada a l’agricultura no se centra únicament en la mecanització que han experimentat les labors del camp i els sistemes d’extracció d’aigua dels pous per al regadiu dels cultius, fent molt més suportables els treballs agrícoles, amb una considerable disminució de mà d’obra i un important estalvi de temps. La constant evolució tecnològica també ha evolucionat i s’ha estès al control dels fenòmens meteorològics que tant ha preocupat sempre al pagès.

Pel que respecta a sa Pobla, des de temps immemorial, les gelades que es solen produir sobre les terres de conreu durant els mesos d’un hivern especialment fred, han anat suposant la més gran amenaça, especialment pel cultiu de la patata primerenca que es destina a l’exportació. Però, des de fa un grapat d’anys, les preocupants gelades poden ser controlades i fins i tot es poden neutralitzar els seus afectes, sense necessitat que el pagès hagi de passar-se les nits en vetlla dins la caseta de la mateixa finca, vigilant el termòmetre i activant el rec per aspersió.

Per iniciativa de Pere Mateu, fa uns anys que sa Pobla compta amb el servei d’una nova estació meteorològica, instal·lada a la seu de l’empresa comercialitzadora de productes agrícoles Mateu Export. L’estació forma part de la xarxa Balears Meteo i facilita informació immediata actualitzada cada deu segons sobre la temperatura, la pluviometria, la velocitat del vent, el percentatge d’humitat i altres dades climàtiques.

Segons explica el seu impulsor, es tracta d’una estació “d’alta precisió i de gran utilitat per al sector agrícola, tant per conèixer les previsions meteorològiques i les alertes sobre els fenòmens del temps que puguin afectar les collites en qualsevol època de l’any, com gelades, ventades o altres fenòmens adversos”, comenta Mateu.

Les dades recollides per l’estació es realitzen en una consola instal·lada a les oficines de l’empresa, alhora que també poden ser consultades per qualsevol persona interessada, a través del web o d’una aplicació mòbil i també està previst col·locar-ne un enllaç al web de l’Ajuntament.

Dues estacions a sa Canova

La finca experimental Sa Canova disposa de dues estacions meteorològiques que mesuren les dades climàtiques: una de tradicional, mitjançant observació manual, i l’altra d’automàtica, gestionada per l’AEMET, que també facilita la informació meteorològica en temps real. Aquestes dades serveixen, alhora, per a usos didàctics i experimentals de la mateixa finca.

En una visita a les estacions meteorològiques de sa Canova, de la mà de l’encarregat del control, Joan Sabater, podem veure amb detall el funcionament i els serveis que presten. L’estació automàtica Vaisola porta instal·lada a la finca uns deu anys i, com queda dit, està connectada directament amb l’AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) amb un sistema energètic de comunicació, informant el moment de les condicions climatològiques, com temperatura, pluviometria, humitat a l’aire, direcció i velocitat del vent, hores de sol i qualitat o grau de contaminació de l’aire. Segons explica Joan, les dades de l’estació automàtica sempre es contrasten amb les registrades per l’estació manual, “ja que, en certes apreciacions, com ara la pluja, els mesuraments del pluviòmetre manual són més precisos, amb oscil·lacions de vegades considerables”.

Molt més curiosa resulta la visita a la ben cuidada estació manual, a les seves diferents dependències o instal·lacions. Una garita ventilada allotja l’higròmetre que registra el grau d’humitat i les seves oscil·lacions; els dos termòmetres per mesurar les temperatures màxima, mínima i actual, així com la humitat de l’aire. Des de dalt d’un terrat d’uns deu metres d’alçària, s’observa la visibilitat i nuvolositat, hi està instal·lat l’heliògraf que registra les hores de sol i la seva intensitat. 

En una altra dependència, instal·lada arran de terra es mesura la temperatura del subsol, que sol oscil·lar amb menys un grau de la temperatura de superfície. Un petit tanc registra l’evaporació de l’aigua i el pluviògraf que controla els litres d’aigua caiguda per metre quadrat, en cas de pluja. Totes les dades que registra aquesta completa estació són anotades per l’encarregat diàriament al full d’anotació d’observacions i remesos telefònicament a l’Institut Nacional de Meteorologia.

La cooperativa Esplet controla les gelades

La cooperativa Esplet va començar, fa més de 15 anys, un projecte basat en la gestió a distància dels regs, la fertilització i el control de les variables meteorològiques. La idea consistia a incorporar les noves tecnologies al cultiu de la patata per aconseguir una gestió sostenible del conreu amb una eficiència en la fertilització, el reg i l’ús de l’aigua, així com en la gestió de les gelades i, posteriorment l’eficiència energètica. Per això, va desenvolupar uns robots de reg que gestionen les dades obtingudes de les estacions meteorològiques.

Ens informa el departament meteorològic d’Esplet SAT que “actualment els agricultors poblers tenen instal·lats més de 50 robots de reg amb les corresponents estacions meteorològiques. Cada robot gestiona el reg, la fertilització i les hores de consum elèctric. A cada robot hi ha una estació proveïda de sensors de direcció i velocitat del vent, pluviòmetre, humitat de l’aire, humitat del terra i temperatura”.

El robot emmagatzema les dades i les envia mitjançant GPRS al núvol on els usuaris d’aquestes estacions poden consultar, a través de qualsevol dispositiu connectat a internet, les dades de les seves finques, alhora que permet el control de les tasques necessàries per al cultiu i de les gelades amb la màxima eficiència possible. “Les dades existents al núvol també són consultades pel departament agronòmic, la qual cosa possibilita una millor gestió tècnica del cultiu i facilita el control i l’auditoria dels processos que es produeixen al cicle del cultiu”, conclou la informació facilitada per la cooperativa de sa Pobla.

Estació B 690

Molt més senzilla és l’estació meteorològica identificada com a B 690, instal·lada a la finca de Can Peu Blanc, actualment a càrrec de Llorenç Comas Payeras, continuant la tasca que va desenvolupar el seu pare Llorenç Comas Crespí des de l’any 1967, fins a la seva mort el 1992. Llorenç fill explica que el seu pare va comprar la finca a la família Torres el 1966 i que “Eduardo Jaume Torres, militar de l’Exèrcit de l’Aire, li va proposar la instal·lació d’un pluviòmetre i que en passés puntualment les dades al Centre Meteorològic, aleshores dependent del Ministeri de l’Aire. Mort el meu pare, me’n vaig fer càrrec jo i cada mes pas les dades a l’EMETE; si la pluja registrada excedeix els 50 litres hora les he de passar directament a Madrid”, explica Llorenç, que afegeix que aquesta és una tasca que es fa desinteressadament, si bé cada any l’Institut Nacional de Meteorologia té un detall amb tots els que la realitzem.”. Les dades pluviomètriques es registren en una llibreta i mensualment es transcriuen al corresponent “Full d’anotació d’observacions”. Llorenç conserva totes les llibretes des de l’any 1988 fins avui.

A sa Graduada des de 1934

Repassant l’hemeroteca local, al programa de les festes de Sant Jaume de 1946, un breu article signat per B. Sintes, director de l’escola graduada Primo de Rivera, ens revela que en aquest centre escolar “funciona una secció col·laboradora de la Xarxa Climatològica Nacional”
La referida estació meteorològica, explica la crònica que “va ser creada l’any 1934 pel llavors director d’aquest centre D. Santiago Ruiz Aldea, la qual funcionà amb regularitat fins a l’any 1936”, fatídic any que tantes coses i activitats va paralitzar al nostre país. El 1942, arran d’haver-se transferit, per les diputacions provincials al Ministeri de l’Aire, el servei meteorològic d’aquella estació, va reprendre les seves activitats.

L’estació de l’emblemàtic centre escolar comptava, segons l’article esmentat, amb “un pluviòmetre tipus Hellmann, baròmetre, higròmetre, termòmetres de màxima i mínima, etc.” I segueix dient l’article, que “les anotacions del qual es duien a terme amb constància i meticulositat, una secció de nins, de les especialitats que hi ha al nostre grup escolar, i mensualment es remeten les observacions al Centre Provincial d’Aeronàutica”. Per a orientació dels agricultors de la localitat, les anotacions diàries de les dades pluviomètriques s’exhibien de manera convenient a la façana de l’edifici escolar.

Acabava l’article apuntant que: “Aquesta Estació de la Xarxa Climatològica Nacional és d’esperar que sigui ben aviat completada, tan bon punt es rebin, de la Superioritat, els aparells apropiats”.

Posats en contacte amb la secretària del col·legi –anomenat actualment Sa Graduada–, amb l’objecte d’esbrinar fins a quin any va funcionar aquell servei climatològic, manifesten que, sentint-ho molt, al centre, que ha estat objecte de diverses reformes interiors, actualment no es troba cap documentació que pugui ampliar aquesta informació.