L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla
Seguim el recorregut pels programes de les festes de Sant Jaume des de finals del segle XIX, fins a la primera dècada de l’actual centúria, i recreant-nos amb els actes festius d’oci i culturals que s’oferien aquells dies de festa popular que omplien de goig als poblers i pobleres i també als visitants que acudien d’altres indrets de Mallorca.
Concurs de bandes de música
Tingueren un èxit una mica relatiu, no mancats de certa crítica, els concursos de bandes de música, als que hi participaven destacades bandes de distints pobles i de Ciutat, amb importants premis pels guanyadors. Així es dedueix de l’extensa crònica que ens ofereix la revista Sa Marjal del 25 de juliol de 1918;
Es número principal d’aquestes festes és es ‘Concurs de Músiques’, dividit en primera i segona categoria: a les cinc i mitja des capvespre estant sa plassa plena de gent puja a damunt es cadafal sa música de Porreres, composta de 36 músics i toca benissim sa pessa obligada, qu’es sa ‘Marcha Nupcial’ del mallorquí Sr. Marqués; después toca sa mateixa pessa sa banda de Campos que se compon de 45 músics; i finalment va fer lo mateix sa de Fellenitx, composta de 28 músics: acte seguit i pes torn indicat dites tres músiques toquen sa pessa de libre elecció, i totes tres aspiren an es premi de sa primera categoria.- Después puja an es cadafal sa banda de Selva que se compón de 32 músics i toca molt bé se pessa ”La canción del Harém” Del Sr. Laporta, i acte seguit sa banda d’Inca també de 32 músics, que toca sa mateixa pessa: seguint el mateix orde aquestes dues músiques, que aspiren an es premi de sa segona categortia, toquen se pessa de libre elecció.- Totes ses músiques expressades tocaren molt bé i foren molt aplauidedes pel públic: i es Jurat compost per don Lluís Rosselló mestre de música de Manacor, D. Jaume Roig pianista de Palma, i D. Nadal Torrandell músic major des retgiment de Mahó, después de pocs minuts dona el siguient fallo:(sic)
A continuació la crònica dona a conèixer els premis que oscil·laven entre les 700 i les 200 pessetes, i seguidament, per tancar la informació es fa ressò de l’opinió, no mancada de crítica, de la gent que es queixa de l’alt cost d’aquests concursos musicals, que segons ells, es feien més pels esterns que pels poblers, perquè aquests, els poblers en general, no entenien aquells estils musicals. Al mateix temps dona la noticia de la dissolusió de la banda de música de sa Pobla, dient que;
Molts troben qu’axó és massa gasto pels esterns, perque els poblers, en general, no hu entenen i per això no en fan gaire cas; i si hu entenien valdrie més fer venir una música bona perque tocás pesses escullides i sortiria molt més barato. Per altre part ha caigut tort a molts el que se música de Sa Pobla no haje pres part en so concurs, fins en es punt que s’es desfeta sa música. ¿Justament, are que tenim es cadafal nou no tenim música ni nova ni veia! (sic)
Parlant de les bandes locals de l’època, que, efectivament no participaren en el concurs de bandes d’aquell any 1918, hi ha constància escrita, que a sa Pobla la primera banda de música data de l’any 1863, instituïda pel mestre Joan Rian, iniciador d’una llarga nissaga de músics.
Cap allà l’any 1885, un altre pobler entusiasta de la música, Miquel Mas Sabater, organista que fou de la parròquia, va dirigir la banda de sa Pobla. Entre els directors posteriors, cal citar a Llorenç i Joan Rian Cladera, Andreu Pol Mir «Breguins», Manuel Rivellas y Sebastià Tugores Estelrich «Cataló» que va tenir al seu càrrec la banda de la Creu Roja.
Arriba el futbol l’any 1924
Ens endinsam dins la segona i tercera dècada del segle XX i s’observen pocs canvis en la programació dels actes que conformaven les festes d’aquella època; toros, curses de cavalls, pedestres i ciclistes, concerts de bandes de música, balls “al estilo del país” i focs artificials.
Fundat el primer club de futbol de sa Pobla l’any 1923, el “Ràpid Sport Club”, al programa de l’any 1924 s’anuncien els primers partits de “football”, organitzats per La Peña Artística al camp de sa Forteza, que igualment s’el denominava “Campo del Ràpid”. El nou esdeveniment esportiu dins les festes d’aquell any, s’anunciava així al programa, del que tenim còpia mecanografiada de dificultosa lectura:
A las 6 en punto de la tarde GRANDE Y EXTRAORDINARIO PARTIDO DE FOOTBALL amenizado por dos bandas de música en el campo del Ràpid Sport F.C. Poblense. Primer encuentro entre los renombrados eqipos Unión Sportiva de Mahón campeón de Menorca y la Real Sociedad Alfonso XIII campeón de Mallorca y Baleares, organizado por la sociedad La Peña Artística Deportiva de esta villa y patrocinado por el Magnífico Ayuntamiento de esta Villa que regalará preciosas medallas de oro y plata a vencedores y vencidos de los dos encuentros que se anuncian.
El primer partit entre els dos equips es va jugar el dia de Sant Jaume i el segon el dia 26, festivitat de Santa Anna, que cada any era festiu. El cartell futbolístic oferit va estirar multitud d’aficionats, segons conte la crònica de Sa Marjal;
Joriol. Die 25.- El decapvespre ve una gentada fora mida amb autos i camions, i amb un tren que du tal rosagai de cotxos, (vagons) (devers 15), que té necessitat de manar dues máquines, una davant i s’altra darrera: ve tanta de gent principalment per veure jugar un partit de futbol entre s’Unió Sportiva” de Mahó i “Alfonso XIII” de Palma, i les se donen tan fort que queden empatats. Com ses entrades valen 3 pessetes i si volen seure 5 hey assiteixen ben pocs poblers; de modo que contant tot sa ganancia haurà estat prima.
Die 26.- A la tarde continuen es partit de futbol i tornen quedar a la par. Els premis oferits pel Sr. Torres a ses millors danseres se reperteixen entre varies baylerines.
Què volia dir el cronista Parera amb la seva crítica irònica, referint-se al repartiment de les medalles “que havien de ser per ses millors danseres es reparteixen entre diverses ballarines”? El que es pot deduir de l’esmentada crònica és que els poblers trobaren car el preu de les entrades i foren pocs els que assistiren als partits. Per altra banda, sabem que els dos enfrontaments entre els mateixos equips se saldaren amb el resultat d’empat, però no informa del resultat quant a gols.
A partir de la fundació de la Unió Sportiva Poblense, l’any 1935, els partits de futbol es convertiren en un altre atractiu important programat per les festes de Sant Jaume, com ho demostra la categoria dels equips convidats, els punters de les Illes.
Amistós Poblense – Barcelona Juliol de 1946
L’activitat futbolística era quasi frenètica a la dècada dels anys 40. Tant era així que, a més de les competicions oficials, qualsevol circumstància era vàlida per organitzar la celebració de partits de futbol amistosos una vegada acabada la temporada, o sigui els mesos d’estiu, aprofitant les vacances dels futbolistes pertanyents a equips de superior categoria, quina presència suposava un vertader atractiu pels molts d’aficionats a l’esport, aleshores, ja convertit en “rei”.
El mes de juliol de 1946, amb motiu de les festes populars de Sant Jaume, l’afició poblera i dels pobles dels voltants tingueren el privilegi de poder presenciar un torneig entre el Poblense i un combinat del F.C. Barcelona. El torneig es va batiar amb el nom de “Copa Champán Moyà” i es va disputar a doble partit. El primer el va guanyar el Poblense i el segon es va saldar amb empat a dos gols. Per part del Poblense varen marcar Cladera “Mandola” i Miguelín, mentre ho feren per part del Barça, Gonzalvo i Rueda.
Aquestes foren les alineacions que presentaren ambdós equips. Poblense: Joan Bennàssar; Soler, Serra, Torrens, Mateu, Urrea, Mir, Grau, Cladera, Miguelín i Fiol.
F.C. Barcelona: Tascón; Fontarnau, Blanc, Llàcer, Soto, Navarro, Rueda, Iriarte, Gonzalvo, Codolà i Barceló.
…….. retall de premsa
Trofeu de s’Agricultura
L’any 1973, presidint el club blaugrana pobler, Josep Alorda Ríos, es va instituir el que es convertiria amb prestigiós “Trofeu de s’Agricultura”, sempre jugat dins el marc de les festes de Sant Jaume fins a l’any 1986, per passar a disputar-se en dades més avançades per a la millor preparació física dels jugadors. Al tradicional trofeu pobler, que encara ara se celebra hi han inscrit el seu nom, amb la seva participació equips de la talla del Reial Mallorca de Primera i Segona Divisió, Hércules, Elche, Màlaga, Constància, Manacor, FAR de Marruecos, o Atlètic Balears, entre molts d’altres.
Continuará