L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla
A la gran majoria de pobles de Mallorca, a partir de la dècada dels anys 1930, s’anaren incorporant a les seves respectives festes d’estiu, foren patronals o populars, les anomenades ‘berbenes’, revetles musicals amenitzades per orquestrines locals o arribades d’altres pobles que gaudien de cert prestigi arreu de la nostra illa. Aquelles animades revetles aglutinaven a un gran nombre d’espectadors, i amb el pas del temps donaren pas als anomenats «ball d’aferrat», que com veurem no estarien mancats de polèmica i crítica per part de les capes més puritanes.
Les revetles «berbenes»
La primera “Extraordinaria Verbena” la trobam anunciada al programa de l’any 1935. La del dia de Sant Jaume va estar amenitzada per les orquestrines Marvel de Llucmajor i Pollensa Jazz i la del dia 26 per l’esmentada Marvel i la Manacor Jazz.
El “Programa Oficial de los festejos organizados por el Exceléntisimo Atyntamiento de La Puebla” de l’any 1936 el trobam publicat a la revista local “Horizontes Nuevos”, d’efímera durada. Les festes començaren sis dies després de que esclatés la Guerra Civil, amb el “Levantamiento Nacional” i a alguns punts de la península ja es respirava l’olor a pólvora cremada i metralla. A sa Pobla, després de la “Grandiosa becerrada”, el vespre, oloraren la pólvora dels focs artificials i de la popular traca final, -marcada diferència olfativa entre la pólvora festiva i la pólvora bèl·lica dels camps de batalla- i els dies 25 i 26 de juliol es divertien a les berbenes amenitzades per les orquestrines “Marvel”, “Los Universitarios” i “Pollensa Jazz”, a la, encara llavors “Plaza de la República”, que després del desastre, al programa de l’any 1939, era anomenada “Plaza de la Victoria” i anys més tard “Plaza de España”. Consultats els llibres d’actes del nostre Arxiu Municipal dels anys 1937 i 1938, al no disposar de programes de festes de aquets dos anys d’encesa Guerra Civil, no hi trobam cap anotació que faci referència a les de Sant Jaume, el que fa suposar que el poble no estava per manifestar-se amb alegries. No hi va haver festes.
«Año de la Victoria»
Arribam al programa de festes de l’any 1939. Aquell any no es va anunciar amb guarismes, sinó com “Año de la Victoria”. La guerra fratricida havia acabat tres mesos abans i es va confecciorar un programa que podríem considerar de luxe amb; una “Grandiosa Becerrada”, a la que hi participaren diversos aficionats locals, batiats amb uns noms taurins tan curiosos com aquestos: Antonio M (Niño de La Puebla), el Niño del Sueño, el Niño de las Gafas i El Gigante, que compartiren cartell amb els matadors Bartolomé Solá i Antón María, el Sobresaliente Rafel Pascual i els banderillers Gabriel Pericás (Marino), Alfonso Muro (Finito), Rafel Pascual (Rafaelito) y Bernardo Mas (Mesita).
Aquell mateix any, a més de les, sempre presents curses pedestres, es va disputar un partit de futbol entre el Recreativo F.C. i l’U.S. Poblense, que havia sigut fundat l’octubre de 1935, però que, a causa de la Guerra Civil, no va participar a competició oficial fins a l’any 1940. La “berbena” va estar amenitzada per les orquestrines “Tugores Jazz” de sa Pobla, dirigida pel mestre Cataló, i la “Victoria” de Palma. Com podem observar el mot “Victoria” sortia a tot arreu (al nom de la nostra Plaça Major, al titular del programa i, fins i tot com a nom d’aquella orquestrina de Palma).
Els anys 40 i 50 començaren a prendre força les “berbenes” o ball d’aferrat, que en el seu principi aixecaren fortes polèmiques i discussions fins i tot entre els membres del mateix consistori, “que transcendiren al poble amb el consegüent escàndol”, segons conte el metge i escriptor Bartomeu Siquier Serra “Mestrés” a un article publicat al programa de festes de l’any 1970, dient;
Segons els escrúpols o influència de terceres persones -tot ho hem de dir- damunt la consciència del batle i regidors, aquelles (les berbenes) tingueren lloc la Plaça Major o davant l’Escola Graduada, al mateix lloc on avui contemplam els jardins, i també qualque vegada es feren a la placeta del tren. Hi hagué anys que perquè no fossin un atemptat contra els de pell prima l’escenari del ball estava rodejat d’una canyissada per allò que en prengués només el qui en volia. Sa Pobla va ser pel que atany a aquest punt, una de les Viles més progressistes i de les primeres que encetaren tal costum. Recordam el pugilat establert entre aquelles orquestrines locals “Setes Ritmo” i “Rosaleda” lluitant musicalment amb els més famosos conjunts rítmics d’aquell temps.
No cregueu que tot fos goig i festa perquè cada any les “berbenes” costaven més d’un disgust a les Filles de Maria. Per paga jugaven en desavantatge respecta de les beates encarregades d’espiar quines eren les desgraciades que queien empeses per la joventut i per l’atractiu de la festa. Aquelles (les beates) veien sense ser vistes de darrere qualque persiana dels balcons que enrevoltaven la plaça. Era massa gros, això que per haver anat a guaitar a un ball d’aferrat fossin desposseïdes de sa patena de filles de Maria. Quantes llàgrimes, Déu meu!”
Dècades dels anys 1940 i 50
Pocs canvis experimentaren les festes de Sant Jaume, en el seu contingut, durant la primera dècada dels anys 40, anys de postguerra, de no massa alegries per la gent treballadora de classe mitjana i baixa que seguia divertint-se presenciant les curses pedestres, ciclistes i de cavalls que se celebraven a es Cós, els partits de futbol que es jugaven a sa Fortalesa i els concerts musicals i balls que s’oferien a sa Plaça.
Passat el primer quinqueni de la dura postguerra, concretament l’any 1946, l’Ajuntament de sa Pobla, que presidia com a batle Francisco Simó Blai, va anunciar els actes de les “Fiestas Patronales de San Jaime” (cal remarcar que Sant Jaume mai ha sigut el patró de sa Pobla) amb un quadernet de 44 pàgines en el que, a més del programa d’actes anunciats pels dies 24 al 28 de juliol, s’hi publicaven, per primera vegada, distints articles amb temes històrics, municipals, culturals i esportius relacionats amb sa pobla, signats per diferents col·laboradors.
Així, com una gran novetat, ho anunciava el “Pórtico” del programa oficial”;
Este año -con motivo de las fiestas patronales de San Jaime- aparece por primera vez en esta Villa el folleto que ahora, tu lector amable, tienes en las manos.
Es un glosario en torno al programa oficial de los Festejos, de aquello que de La Puebla merece ser citado. Sale a la luz pública como un fruto más -fruto espiritual- en este mes de julio caluroso, en que los sembrados nos ofrecen también los suyos.
Nuestro más hondo deseo es que su lectura te plazca.Y que hayamos acertado en la labor que nos hemos impuesto.
Desde estas columnas de salutación rendimos tributo de admiración y gratitutd a cuantos han colaborado con su pluma en la redacción de diversoos artículos; notas históricas, reportajes …etc. etc. que integran este programa.
Asimismo agradecemos la generosidad de los Sres. Anunciantes merced a lo cual ha sido posible llevar a cabo nuestra empresa.
Réstanos, tan solo testimoniar a todos, nuestro ferviente deseo de que un halo de felicidad envuelva el ambiente de las Fiestas exclamando, al mismo tiempo, aquella expresión tan popular y tan efusiva: “Molts d’anys”.
Julio de 1946.
Aquest són els articles que surten publicats a l’esmentat programa i els seus autors;
-ESTACIÓN METEREOLÓGICA DE LA PUEBLA B. Sintes. Director de la Escuela Graduada “Primo de Rivera”.
-POBLENSES ILUSTRES “El Capità Pere” Anònim.
-BREVE COMENTARIO DE PINTURA Damián Vidal (Notari de sa Pobla).
-PAISAJES POBLENSES. EL ORATORIO DE CRESTATIX (Su pequeña história) Anònim.
-ASPECTOS DE LA VILLA DE LA PUEBLA. Jaime Lladó Ferragut. Maestro Nacional. Licenciado en Filosofía y Letras.
-VIDA MUNICIPAL (Projectes i realitzacions municipals) Francisco Simó, batle de sa Pobla.
-TRAYECTORIA DEL FÚTBOL LOCAL. Miguel Simó, secretario de la U.D. Poblense.
-GALERIA DE RETRATOS. EL TESORERO CLADERA. Melchor Tugores Serra, Pbro. Licenciado en Filosofía y letras. (“Es Capellà Pareira).
-INUNDACIONES EN LA PUEBLA. M. T. S. (Melcior Tugores “Pereira”).
-NOTA AGRÍCOLA. C. Bennàssar Gost. Maestro Nacional de Grado Profesional. Farmacéutico. Analista del Cuerpo de Inspectores Farmacéuticos Municipales.
-SE VE LA TIERRA TRABAJANDO. Bartolomé Torres Gost.
-INGLESES EN LA PUEBLA. LOS BATEMAN. M. P. A.
-MÚSICA Y MÚSICOS. Anònim.
Aquella encertada iniciativa de publicar articles als programes de festes de Sant Jaume, va tenir continuïtat al llarg dels anys i fins als nostres dies. La varietat dels temes que es tracten a aquests, són uns clars testimonis de la nostra història en tots els aspectes, i, al mateix temps abundant i profitosa font de consulta per cronistes i historiadors. Per espai de més de molts anys va ser l’escriptor i cronista oficial de la Vila, el anyorat Alexandres Ballester, qui va dur a terme aquesta important tasca, donant a conèixer el tarannà històric, social, cultural, econòmic i esportiu d’aquesta vila de sa Pobla. Altres reconegudes firmes literàries i periodístiques, també hi han tingut cabuda a aquest apartat d’articles publicats als programes de festes.
