L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla (VII)
La publicitat històrica
Si ens entretenim a observar els anuncis publicitaris que apareixien als antics programes de les festes de Sant Jaume, repesant-los detingudament, veurem com aquests anuncis, a mesura que passen els anys, també ens conten bona part de la història de sa Pobla, de la seva evolució industrial, agrícola i comercial.
Al ja esmentat programa de l’any 1918, hi trobam 19 anuncis publicitaris de diferents negocis o activitats, mentre que vuit varen ser els establiments poblers que anunciaren la seva activitat, servei o productes: “Farmàcia Barons”, “Comercio de tejidos Bartolomé Cladera”, “Clínica Alomar”, “Fonda de Europa de Sebastián Franc”, “Salón de peluquería de Mateo Soler Serra”, “Juan Pizá, antes sucursal almacenes San José”, “Gran fonda café del Ferrocarril de Bernardino Campins” y “Casa instaladora de electricidad de Miguel Cerdá”. Aquests, doncs, foren els primers anuncis publicitaris de negocis poblers a un programa de les festes de Sant Jaume, d’aquell any 1918, conegut, malauradament, com “s’any des grip”.
Amb el pas dels anys anaren proliferant els anuncis publicitaris de negocis poblers als programes de les festes de Sant Jaume i a través dels mateixos podem observar, com queda dit, l’evolució que va anar experimentant sa Pobla en tots els sectors i com es va anar produint, també, la mecanització i electrificació del camp, amb l’arribada de les bombes centrífugues, verticals o submergides, substitutes de les d’èmbol activades pels molins i motors d’explosió. O també de les primeres motos i cotxes de fabricació nacional, que oferien els seus distribuïdors oficials. Sastreries, bars i restaurants, fabricants de begudes carbòniques, perruqueries, botigues de mobles, i altres negocis i activitats, s’anunciaven pomposament als programes de festes, com ho segueixen fent avui amb un altre estil publicitari.
L’esplendor de les “berbenes”
Les “berbenes” de sa Pobla gaudiren de justa fama a tot Mallorca entre els anys 50 i 70. Els organitzadors de les festes, des de l’Ajuntament, juntament amb l’eficaç aportació d’importants iniciatives d’entusiastes col·laboradors, com foren durant molts d’anys Ignaci Valls i Alexandre Ballester, entre altres, sempre es desvetllaren i s’afanyaren per contractar els millors conjunts musicals o cantants de moda a cada moment. A la memòria de molts estan, actuant damunt el cadafal d’una plaça plena a vessar de gent i pomposament engalanada; ‘José Gallardo y sus Cubanolas’, ‘Bonet de San Pedro y los siete de Palma’, ‘Antonio Machín’, ‘Lorenzo Gonález’, ‘Los Trashumantes’, ‘Joe Grifoll’, la ‘Gran Orquesta Florida de Barcelona’, les ‘Tres Hermanas Russell’ i tants d’altres.
A les dècades dels 70 i 80 enlluernaren al públic local i arribat de tot arreu de l’Illa; ‘Tony Ronald’, ‘Los Javaloyas’, ‘Los Cinco del Este’, ‘Los Beta’, ‘Los Talayots’ o ‘Georgie Dann’, entre altres figures de primera línia. L’any 1986 integraren el cartell de les “berbenes” el ‘Grupo Bravo’, l’humorista ‘Paco Gandía’ i la gran ‘Elsa Baeza’, que va tenir com a teloner al cantautor mallorquí Jaume Sureda. L’any següent va enlluernar a la multitud un emergent Bertín Osborne, amb una actuació estel·lar. A més de les “berbenes” a la plaça, l’any 1988, Luis Eduardo Aute -tot un luxe- va oferir un aplaudit concert al camp de futbol del Poliesportiu Municipal. En el mateix recinte esportiu, l’any 1992, amb un ple a vessar, el jove, però ja triomfant Alejandro Sanz, va extasiar a les jovenetes, mentre a la plaça actuaven, el mateix vespre, els Valldemossa i Tomeu Penya. L’exuberant vedette Norma Duval va ser la gran atracció artística de l’any 1997.
Entre les orquestres o grups musicals locals d’aquella època, que compartien escenari am les grans estrelles va destacar sobradament i durant molts d’anys ‘La Rosaleda’, una orquestra formada per músics professionals, tots poblers i d’escola, que deixaven el seu propi segell de distinció, tant per la qualitat que imprimien a les peces musicals que interpretaven al seu repertori, com pel seu posat elegant i tabues que desplegaven damunt els escenaris. Altres grups musicals poblers que també triomfaren foren ‘Los Hawais’ i el ‘Grupo 68’.
Amb l’entrada del segle actual, aquelles “berbenes” que rebien els qualificatius de “colosal”, “grandiosa” o “extraordinària”, donarien pas a altres tipus de revetles musicals, pensades en la demanda, els gustos i les modes imposades per les noves generacions.
De Sant Jaime i Sant Jaume 1979
Va ser en el programa de l’any 1979, quan les festes s’anunciaren en llengua catalana; “Sant Jaume-79”, i també la salutació del batle Rafel Serra i Company, mentre l’anunciat dels actes es va fer bilingüe -en català i en castellà- i la publicitat en llengua castellana, així com l’article publicat per Alexandres Ballester sota el títol de “Apuntes para la Historia del regadío en Sa Pobla”. Amb el pas dels anys s’arribaria a la total normalització lingüista i tot el contingut dels programes serien redactats en llengua catalana.
Festes de Santa Margalida i Sant Jaume 1996
L’any 1996, les festes d’estiu són anunciades per primera vegada com “Festes de Santa Margalida i Sant Jaume”, per iniciativa proposada pel Cronista Oficial de la Vila Alexandres Ballester, al consistori que presidia com a batle Jaume Font i Barceló. Aquell any els actes programats per les festes començaren el 19 de juliol, amb el pregó pronunciat per Victor Gistau, president de la Germandat de Donants de Sang de Mallorca. El dia 20, a les 11 del matí, en honor a Santa Margalida, Patrona de sa Pobla, a l’oratori de Crestatx es va oficiar una missa solemne i un acte d’Acció de Gràcies de les mares i es va fer una amollada de coloms, organitzada per la Societat Colombòfila de sa Pobla, tot, amb l’assistència de les autoritats i nombrosos feligresos.
Així quedaria inclosa i seria honorada, cada any a partir de llavors, la Patrona Santa Margalida. Una festa que no es celebrava abans, segurament perquè queia dins uns dies d’intensa activitat agrícola, que ja havia minvat quatre dies després, per Sant Jaume.
Amb l’entrada del nou mil·lenni, i concretament a partir de 2003, amb la presa de possessió del nou consistori sorgit de les urnes aquell mateix any -primer presidit per Jaume Font, substituït, mesos després, per Toni Serra Mir “Xineta” per haver sigut anomenat Font Conseller de Medi Ambient del Govern Autòmic- s’observa la introducció de certes innovacions en els actes festius, més bé encaminats als gustos dels més joves, que certament revitalitzaren unes festes a les quals, la veritat sigui dita, els més majors de cada any es mostraven menys participatius.
Declivi de les “berbenes”
Seguint el nostre fullejar pels programes de les festes de Sant Jaume, ens adonem com al darrer quinquenni dels anys 80 els actes programats començaren a diferir del que, fins aleshores era tradicional, monòton i reiteratiu. Si bé les “berbenes” de 1985, estarien amenitzades pels afamats, José Guardiola, Ramón Calduch, Manolo de Vega i El Fari, a l’any següent els ritmes escampats des de damunt el cadafal de la Plaça Major deixaven de banda les cançons melòdiques o romàntiques, per donar pas a uns estils musicals més estridents. El rock & roll, el twist i el pop i el punk havien guanyat la batalla empesos per la joventut d’aquella època i els joves i jovenetes de sa Pobla no n’eren una excepció. La prova està en el fet que fossin grups com “El último de la Fila”, “La Búsqueda “ i “Los Nómadas”, els que animassin les vetllades musicals de l’any 1986.
Per altra banda, s’observa la proliferació, any rere any, de proves esportives que es celebren dins el marc de les festes; tir al colomí i al plat, bàsquet, voleibol, tir de fona, aeromodelisme, columbofília, tir olímpic, ping-pong o taekwondo, així com gimcanes motoristes i automobilístiques s’uneixen als esports tradicionals d’aquestes festes com eren les carreres pedestres, de joies, de cavalls i de bicicletes i tornejos de futbol que segueixen celebrant-se. Al mateix temps, s’inclouen activitats i espectacles infantils, més actes culturals, com ara conferències sobre distints temes, actuacions teatrals, edicions de llibres, exposicions d’art i altres.
Continuarà