L’Alzinar: Ha començat Octubre, i seguim amb la manca de pluges

Per què ha deixat de ploure a Sóller?

Les oportunes declaracions, a les xarxes socials, del company Alberto J. Darder Rosell (meteoròleg solleric), m’han fet posar la matèria grisa en funcionament, i al final, com de costum, li he de donar tota la raó!

“Això és molt simple, aquí no hi ha ni conspiracions, ni antenes ni radars, ni malediccions.

Per què ha deixat de ploure a Sóller?

Per què ja no liderem pluviomètricament, quan abans guanyàvem a tots els altres municipis per golejada?

Molt senzill: perquè ha desaparegut Sa Tramuntana. Ni més ni pus!

Aquest vent fa anys que està desaparegut en combat, i era el que marcava la diferència.

I per això ara plou a qualsevol municipi menys aquí (Sóller).

Això també explica la pràctica desaparició de les nevades els últims hiverns.

Al pas que anem, ens superarà en pluja l’illa de Cabrera i tot”.

Què hem de fer amb les restes de la nostra collita?

Ara que estem en plena tardor, o primavera d’hivern (fins al dia 21 de desembre, quan entrarà l’hivern), són molts els que es demanen:

• Què hem de fer amb tota la matèria orgànica sobrant, després d’acabat l’estiu?

Dins la permacultura, tota la matèria orgànica es considera una valuosa ajuda per a la creació d’humus.

Tornar a la terra el que la planta ha aprofitat durant el seu desenvolupament, és una de les formes més senzilles i ràpides de mantenir la fertilitat de la terra.

Com deien els nostres padrins: “Hem de retornar a la terra tot el que hem pres a la terra”.

Des de setembre fins al final de la tardor, podem retallar fins al nivell de la terra totes les hortalisses que s’hagin collit. Les arrels que quedin a terra es descompondran i ajudaran a crear el preuat humus.

Un cop tallades, pots col·locar les plantes senceres, o trossejades, directament sobre la terra, creant en poc temps un compostatge superficial. Microorganismes, com fongs, bacteris o àcars o els cucs, i gasteròpodes se n’alimentaran i els descompondran.

És aquest aliment, encara ric en nitrogen i midó, el que manté viu la terra.

Konrad Schreiber, enginyer agrònom, ens explicava que els materials compostats són menys assimilables per la fauna que viu sota terra, i que són els materials orgànics dipositats directament sobre la terra, com a mantell, els més fàcils de mantenir la fertilitat del sòl.

D’aquesta manera, els minerals i els oligoelements absorbits per les plantes tornaran a la terra i, a mesura que les fulles, les summitats, les tiges i els tronquets es descomponguin, aniran formant cada cop més humus, vital per a l’equilibri i l’autonomia del nostre hort, olivar, o hort urbà.

Dins la permacultura, mai cremem matèria orgànica. Si et preocupa que les espores del fong del míldiu, entre d’altres, es propaguin, has de saber que sempre estaran presents a l’atmosfera i que són les condicions climàtiques les que determinaran si es desenvolupen o no.

Com hem dit, dins la permacultura (seguint, entre d’altres, els consells o mètodes del recordat Jean Pain), es prefereix la tècnica del compost de superfície, ja que la matèria orgànica és millor assimilada per la vida del sòl, i això ens estalvia tot el temps que emprem per a preparar el compost, per no parlar dels viatges per anar a cercar-lo i incorporar-lo a la terra.

“No és que s’hagi abolit l’esclavatge

de les societats agrícoles,

ni el colonialisme de les societats industrials,

allò que realment s’ha abolit

és la condició general d´home lliure”.

(Michel Bounan).

Com deia Henri Stehle:

“Es tracta aquí, en efecte, de crear un altre hort, no pas l’hort, el verger, el jardí de flors que ens envolta, o el d’abans, sinó d’un hort de somni, sense pol·lució de cap mena, sense malalties, sense paràsits, sense depredadors, amb alt rendiment, fins i tot sense treballs d’entreteniment, de reg, de bina, d’escardar, als quals un està en general constrenyit en agricultura, i sense aigua, en país sec, cosa que ens sembla una paradoxa. Tot i això, la realitat aquesta és innegable.

Els caràcters organolèptics de les verdures i fruits aquí obtinguts demostren, per altra banda, una qualitat molt superior”.

“No me’n penedeixo de les coses que he fet,

me’n penedeixo de les coses que no vaig fer

quan vaig tenir l’oportunitat”.

(Foners del C.C.D.S.)

  Moniatos: salut de davall la terra.

Ha començat ja la temporada de recol·lecció dels moniatos, que admeten diferents preparacions: bullits, al forn, fregits, com a base de bunyols i com a puré acompanyant rostits.

Anys enrere es feien servir bàsicament per engreixar porcs, però durant la postguerra, també alleugeriren la fam a molts.

Tres són les varietats que se sembraven abans: blancs, vermells i grocs, aquests darrers actualment ja no es cultiven, almenys per aquestes contrades. Els blancs són més dolços que els vermells, amb tot i això no són tan productius.

El moniato té la mateixa quantitat de vitamina A que la pastanaga, a més de C, B6, magnesi, ferro, fòsfor, calci, potassi i fibra.

Tot i els sucres no té greixos i assacia molt. És bo de digerir i elimina els metalls pesants. Millora l’estat de la pell i sistema reproductor, sent adient pels hipertensos.

Per un món on siguem socialment iguals,

humanament diferents i totalment lliures.

(Rosa Luxemburgo).