L’Alzinar: A les sis del capvespre ja és fosc i com fer oli i esperit de romaní

Desgraciadament, ha pujat tot, menys l’educació i la intel·ligència.

Anellat taronger.

Recordeu que aquest passat hivern vàrem fer, experimentalment, un anellat (llevar un troc d’escorça de tot el rodó d’una branca), a tres de les quatre branques d’un vell taronger de set anys, que mai havia florit, i conseqüentment tampoc havia fet cap taronja?

Doncs, a la foto de portada teniu els resultats positius, el primer petit esplet de les tres branques anellades, mentre la quarta que, de moment, sembla va un poc més bona i verda, segueix sense fruitar i sense florir.

Coses de la Natura!

Senyors polítics, teniu la carabassa ben buida!

Tècnicament i teòricament per tot, menys per aquestes contrades, durant el mes de novembre (amb la tristor de les constants i desmesurades pujades de tots els productes bàsics, a més del maleït canvi d’hora: SENYORS POLÍTICS TENIU LA CARABASSA BEN BUIDA, a les sis del capvespre ja fa fosca!)retornen les pluges i la humitat, cosa que permet a tots els arbres i vegetació que ha pogut superar aquest inconcebible estiu, començar a reviure una mica.

És, parlant teòricament, un bon moment per sembrar arbres, que lògicament ja haurien de començar a entrar en fase de repòs, perdent les seves fulles, baixant la sàvia a les parts subterrànies, i concentrant-se bàsicament en fer i allargar les seves arrels, no estressant-se tant en fer-los el trasplantament tenint, a més, un parell de mesos per recuperar-se i asseure’s, abans que comenci a germinar la frondosa primavera, seguida, de nou, amb el permís, clar està, d’aquest imparable, i de cada vegada més violent i polititzat canvi climàtic (produït per la inconsciència humana), del vinent dur estiu, quan el nivell del mar segueix pujant i les glaceres es fonen a ritmes agegantats, mentre els règims plujosos estan canviant a marxes forçades. Els fenòmens meteorològics extrems cada vegada, com podem veure, escoltar, o llegir, seguidament als mitjans informatius, són més intensos i freqüents.

Cap on anem?  Quin futur deixem a les vinents generacions?

Camina, comença a anar amb bici, compra productes locals.

Reaccionem JA, canina més, canvia’t a anar en bici (sé infidel al teu cotxe, o moto), durant 10 quilòmetres, o molt més, cada setmana i tindràs, almenys, un estalvi de CO₂ estimat de 8 quilos mensuals (això representa quasi cent quilos anuals). Les coses petites realment SI sumen.

Compra productes locals, de proximitat o de quilòmetre 0, amb beneficis repercutits en aspectes socials i mediambientals.

El terme de consum de proximitat va lligat a la distància i l’espai des del lloc d’origen fins que es compra, com més curta és la proximitat, més proper és. La denominació de Quilòmetre 0 significa que no hi ha més de 100 quilòmetres de distància des d’on es produeix al punt de venda.

En definitiva, el consum de proximitat és respectuós amb el medi ambient, és econòmic, disminueix la denominada “petjada de carboni” i respecta la continuïtat de la biodiversitat dels nostres estimats ecosistemes.

La magrana: Robins vegetals.

Com ja parlàvem diumenge passat, encara sou a temps de menjar les darreres saboroses, medicinals, nutritives i vitaminades magranes, carregades amb mosaics ocults de micrograms lliures que exploten desordenats dins la boca, per situar i dispersar la seva càrrega gustosa, sòlida i fresca.

Segons la quantitat de polpa es divideixen en mollars i pinyolenques i pels sucres en dolces i agres, aquestes darreres són la base d’una recepta de Nadal, ja comentada en aquestes mateixes planes.

Per la seva composició són remei per a la sequedat de les mucoses, els clivells de la pell, les inflamacions de boca i ronyons. És depurativa, diürètica, bon tònic cardíac, remei per asma i malalties circulatòries.

Els grecs la sembraven als temples de la deessa Afrodita. Es pot sembrar d’esqueix o empeltar els magraners agres d’estaca a l’hivern i d’escut, com els tarongers, a la floració. Tot i haver-hi arbres de secà agraeix el rec produint fruita abundant de bona mida.

Parlem d’ous!

Estic cansat de sentir bajanades, una darrera l’altra. El problema és que vivim dins un món on s’escolta l’estupidesa, s’ignora la intel·ligència, i l’educació està passada de moda.

I està (o hi hauria d’estar) clar que per repetir les coses fins a l’avorriment (també serveix per a temes polítics, ja que sembla que aquests personatges que ens comanden ens prenen per bàmbols), encara que sigui de generació en generació, aquestes no les converteix en norma, dogma, ni en veritats.

Retornem al tema dels ous, considerats perillosos, des de temps immemorials, degut al seu alt contingut en colesterol (el vermell d’ou), motiu pel qual augmentaven TEÒRICAMENT el risc de malalties cardiovasculars, estant limitats (teoria que, per molts, encara sembla vigent), a un màxim de 3 a 4 unitats setmanals, per a les persones sanes.

Tots els nombrosos estudis clínics (més de 170, alguns d’ells durant un termini de 6 setmanes consecutives) desmenteixen categòricament les velles idees que el nutritiu ou (baix en calories) augmenta el risc cardiovascular, sent, a més, ric en antioxidants i grasses saturades, entre molts d’altres nutrients cardiosaludables, no modificant (menjant un ou diàriament) gens, ni una mica, els nivells totals, ni parcials del temut colesterol (entre ells el del LDL, encara molt mal anomenat colesterol dolent) ni els rics de tenir una malaltia cardiovascular; i a més per als obsessionats a perdre pes, durant aquests estudis no es detectaren tampoc diferències en l’índex de massa corporal (IMC), ni del nivell de triglicèrids, entre els consumidors d’ous, i el grup de control que menjava flocs de civada.

Olis macerats.

Des de fa molts d’anys soc adepte a fer olis macerats, olis medicinals, olis de massatge… preventius i curatius, tot amb productes naturals i ecològics locals, del meu propi olivar, saludables i sense cap mena d’efectes secundaris.

Un macerat és bàsicament un preparat a base d’olis i plantes medicinals, que impregnen els seus beneficiosos efectes a l’oli bàsic, que potser simplement oli d’oliva verge, de primera pressió (és el que normalment empro, i a més fet a Sóller), oli d’ametlles dolces (què vaig aprendre a utilitzar als cursets de massatge tibetà), oli de llavor de raïm (que penetra molt bé i es conserva bastant de temps), oli de jojoba (molt bo per a la pell i els cabells), entre molts d’altres.

Ara que el romanins tornen estar de nou florits, és un bon moment per fer oli (o esperit) de romaní, que és bo per a combatre la cel·lulitis, la pesadesa de cames, els dolors musculars i articulars, la pell irritada…

El millor recipient és una botella de vidre obscura, per exemple de cava o xampany (o qualsevol pot obscur), que s’ha de fer ben neta abans de començar (alguns col·legues aconsellen esterilitzar, bullint-la dins aigua).

La segona passa és recollir l’olorós i florit romaní, omplint amb les seves fulles i flors (si queda algun branconet no passa res) la botella o pot, dins el que després hi posarem l’oli que hàgim escollit, omplint-ho quasi completament, de forma que el romaní quedi ben submergit, perquè no ens faci floridura. Tancarem el pot o botella ben tancats, i ho posarem a un lloc on li doni el sol i la serena (tot el dia i vespre) durant 40 dies seguits (alguns aconsellen només 3 setmanes).

Després d’aquest temps ho colarem, posant-ho dins un nou pot o una nova botella, també obscura, ja que és conserva millor; i ja ho podem començar a utilitzar directament (us extern, NO intern), conservant-ho, millor, dins un lloc fresquet i obscur.

“Francament no m’importa si soc o no comprès,

si parlen o no parlen de jo;

l’aprovació dels altres no forma part de les meves preocupacions.

És per això que sempre he estat fidel a la meva autenticitat”.

–

(Francesc J. Zárate).