Ara llegint
L’Alzinar: Alvocats per preservar la vista i la suor del banquer és freda

L’Alzinar: Alvocats per preservar la vista i la suor del banquer és freda

“L’ésser humà és un ésser crèdul i per norma ha de creure en alguna cosa.

En absència de bones raons per creure, s’acontentarà amb males raons” . (Bertrand Russell)

Avui, dia 17, tercer diumenge del mes de juliol, Festes d’estiu a Canyamel i Sa Ràpida, i commemoració de la independència d’Ariany, darrer municipi illenc que ha aconseguit la seva independència municipal, l’any 1982, per construir i conduir el seu propi destí independentment de Petra.

La lluna plena començà dimecres passat, dia 13, a les 20-37’ hores, i aquest vinent dimecres, dia 20, entrarem en quart minvant, a les 16-18’ hores.

Sabíeu que, com manen les tradicions, per conservar els llegums, que ja recollim aquests dies, hi hem d’afegir unes fulles de llorer perquè no es corquin.

Cal recordar que amb aquesta calorada que ens acompanya, des de fa temps, convé regar l’horabaixa, de tard o, encara millor, per la matinada, quan els arbres i plantes s’hagin ja refredat.

A pesar de que per s’Olivar de Sa Figuera ja fa més de dues setmanes que en collim, encara és bon temps per sembrar fesols de fava, fesols pintats, mongetes, mongetes llargues, cebes i enciams, sense oblidar els porros, espinacs, alls, pastanagues, i cols.

I com no, com és costum a l’Alzinar, animar a tots els lectors a consumir productes locals, o de quilòmetre zero, millor si són ecològics, i així donarem un cop de mà als malmenats pagesos que, entre la crisi, la forta crisi climàtica, que també afecta a tot el sector agrari i la seva producció, i els beneficis dels intermediaris i venedors finals (que els fan el feix damunt), els ve just poder arribar a finals de mes, i noltros ho guanyarem en salut, vitalitat, i gaudiment, a més de contribuir directament amb la conservació i recuperació de l’abundància de varietats locals cultivades i adaptades als nostres camps, molt més sanes, saboroses i nutritives que les importades, només Déu sap d’on, i amb quines condicions.

Les parres sembrades fa tres anys, gràcies a les pluges d’aquest passat maig, encara que verds, ens ofereixen ja els primers penjarolls del que promet ser un gustos i impressionant raïm, que jacomença a madurar a les totes…

Els pebrots de Padró, sembrats l’any passat, ja tornen a estar a ple rendiment, per cert, ben picantets.  (FOTO: Joan Oliver).

Quina calorada!Santa Margalida l’encén (dia 20 de juliol), i Sant Bernat l’apaga (dia 20 d’agost).

Estem ben arreglats. Segons la saviesa popular Santa Margalida (aquest dimecres) l’encén…

Atenció a encendre focs (a pesar que fa temps ja està prohibit) els incendis podrien ser molt, molt perillosos!

Santa Margalida, o Santa Marina, segons les històries/llegendes dels croats, o l’obra Passió de Teótimo (segons ell mateix, testimoni ocular) morí decapitada, sent venerada per l’Església ortodoxa i per les confessions cristianes que accepten l’existència de sants.

Però, retornant a la calorada d’aquestes darreres setmanes, que ja ens comença a tenir acabats, està confirmat, i reconfirmat, que seguirà augmentat, almenys fins a finals d’aquest mes, i per si no bastés, segons el company Tomeu Mateu Canals, per aquest vinent divendres, dia 22, “Es vol despenjar una nova DANA al ponent de la península, les conseqüències aquí, a l’estiu sempre són les mateixes, entrada de la dorsal subtropical seca, càlida i estable a tots els nivells, que inhibeix els moviments verticals i provoca subsidència, per tant, a superfície l’aire queda sense cap moviment vertical, tan sols les brises a les costes, en conseqüència, preparats que la calorada, que com ja es veia fa dies, va per llarg, això si, aquesta DANA, en contra a la que tenim ara, que està estancada enfront de Portugal, pareix que en pocs dies es voldrà moure cap a l’interior d´Europa.

I aquí, avui i pròxims dies, poc a dir, calor, sol i mosques i absència del mínim nigul per una subsidència brutal.”

Les pitaies ja han començat a florir descoordinadament. De moment no podrem gaudir dels seus saborosos fruits, per manca de pol·linització.  (FOTO: Joan Oliver).

Alvocats per preservar la vista.

Lamentablement, a partir dels 40 anys (els que no en pateixen abans) poden començar a tenir problemes seriosos de visió.

Però ara que, per aquestes contrades, està tan de moda sembrar alvocats (originaris de l’Amèrica Central i Mèxic), a més de tots els seus coneguts beneficis, ens poden ajudar també a preservar la nostra vista.

Un estudi acabat de realitzar a la Universitat de Tufts (ubicada en Somerville, Medford, prop de Boston, als Estats Units) suggereix que menjar un alvocat fresc sencer, al dia, podria derivar en una millor funció cerebral i ocular.

Els investigadors van fer el seguiment a 40 adults sans, de 50 anys, o més, que ingerien cada dia o bé un alvocat, o bé una patata mitjana o bé una tassa de ciurons al dia.

Després de sis mesos, els investigadors van trobar un augment del 25% a la luteïna (pigment que es troba en certes fruites i verdures, que s’acumula a la sang, als ulls i al cervell i funciona com a antioxidant i agent antiinflamatori) als ulls dels quals van menjar alvocat.

A més, aquest grup va obtenir molt millors puntuacions a les proves cognitives que mesuren la memòria, la velocitat de processament i els nivells d’atenció.

Quines arrels més meravelloses presenten aquests brots de tomatiguera, després d’estar 5 dies en remull dins aigua de pluja. Ara només manca sembrar-les a la terra. (FOTO: Joan Oliver).

La suor del banquer és freda, perquè desgraciadament està composta només de xifres. I a alguns els deixa gelats.

Et sembla perillós que s’imposi un impost als sucosos i estratosfèrics beneficis dels bancs, però et sembla genial que guanyessin 22.000 milions d’euros (benefici rècord) l’any passat, mentre tu segueixes angoixat amb les punyeteres i abusives comissions que et cobren per qualsevol cosa, sense poder arribar a finals de mes, mentre ells tanquen oficines, engeguen empleats, es fusionen (inclús alguns amb moltes males arts), quasi ja no ens atenen a la clàssica finestreta (alguns bancs ja han suprimit, fins i tot, el servei de caixa), i mentrestant a la teva padrineta l’obliguen a anar al caixer per treure la seva mísera pensió!

I no parlem dels potejats empleats als quals la patronal bancària, AEB, es nega a parlar tan sols de conveni col·lectiu (com molts d’altres, però sense aquests vergonyosos beneficis), a pesar de l’actual inflació (sobre un 10 %). On arribarem?  Desgraciadament, tot això pot acabar tot molt malament!

I per si no bastés, en aquests moments bancs com el Sabadell ja han aconseguit els seus objectius totals del 2023, i altres com el Santander i el BBVA han decidit recomprar el 10 % de les seves pròpies accions.

El món, desgraciadament, està molt mal administrat i molt mal distribuït, i sembla que ningú està dispost a moure un dit per intentar arreglar-ho!!!

Saps que és de mal, voler bé

a aquell qui no vos en vol!

És un mal sense consol,

que de cada hora revé!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt