L’Alzinar: Atenció amb el canvi d’horari d’aquest diumenge
Primeres festivitats del mes entrant
- 1 de novembre: Tots Sants, una de les festes més arrelades dins el costumari popular.
- 2 de novembre: Commemoració de tots els fidels difunts.
- 3 de novembre: Sant Martí de Porres (patró dels barbers i perruquers), Sant Ermengol, Sant Pere Almató, Sant Hubert (festa dels caçadors) i Santa Sílvia.
- 4 de novembre: Sant Carles Borromeu (patró dels pobres empleats de banca), Sant Vidal i Santa Modesta.
- 5 de novembre: Sant Zacaries i Santa Elisabet (pares de Sant Joan Baptista), Sant Magne i Dia de la conscienciació sobre els tsunamis.
Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, pot canviar el món.
(Proverbi africà)
Constipats i grip
Com hem comentat altres vegades, la tardor és, habitualment, època de pluges i de descens progressiu de la temperatura. És el temps en què solen fer acte de presència els primers constipats, que comencen de manera escalonada —mal de coll, d’oïda, congestió i secreció nasal, tossina i febre ocasional— i que solen durar entre cinc i set dies. En persones amb menys defenses, com és el meu cas, poden arribar a dues setmanes.
La grip, com el constipat, és una infecció aguda de les vies respiratòries altes que es contagia per contacte directe. També és causada per virus i comença de manera sobtada, amb símptomes com febre, tossina, mucositat, mal de cap, dolors musculars i de coll, nàusees, vòmits o diarrees. La seva durada és similar.
La natura, sempre tan sàvia, ens ofereix remeis casolans per ajudar a prevenir constipats i grips, que ja empraven els nostres padrins amb resultats satisfactoris:
- La farigola reforça el sistema immunitari i prevé les infeccions víriques.
- La regalèssia és excel·lent per estimular el funcionament del sistema immunitari davant dels patògens.
- L’equinàcia té la propietat d’enfortir les defenses i ajudar a combatre virus i bacteris.
- L’ortiga, molt abundant als nostres camps, és beneficiosa per estimular i millorar el sistema immunològic.
- El te verd, ric en antioxidants, ajuda a combatre virus i bacteris i a prevenir infeccions.
- Les fulles d’eucaliptus tenen acció antisèptica, antiviral, antibacteriana, descongestiva, expectorant i febrífuga.
- I, com no, el poderós suc de taronja o de llimona, que ens aporta una bona dosi de vitamines.
Si et diuen boig per seguir els teus somnis, demostra’ls que el teu cas ja no té cura.
(Foners C.C.D.S.)
Canvi d’hora
El canvi horari d’hivern arriba enguany, una vegada més, malgrat les promeses polítiques. La matinada de diumenge 26 d’octubre (nit de dissabte a diumenge), a les 3.00 seran les 2.00 (d’1.00 a 2.00 a les Canàries). Caldrà tornar-se a acostumar que claregi i fosquegi abans durant els mesos de menys llum solar.
Un any més, queda palesa la ineptitud dels polítics de torn —estatals i europeus—, que després d’aprovar, l’any 2019 a Brussel·les, la supressió del canvi d’hora, ens obliguen novament a tots els països de la Unió Europea a fer-lo. Ens regalen, això sí, una hora més de son, amb l’objectiu, segons diuen, de reduir el consum d’electricitat, tot i que d’aquí a un mes i mig arribarà el gran i prescindible malbaratament energètic de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.
Aquest canvi altera els bioritmes, essencials per a les persones, especialment per a aquelles que tenen problemes per dormir. Segons els darrers estudis, més del 40 % de la població adulta pateix insomni. Els trastorns del son es poden accentuar amb aquest canvi d’hora, instaurat des de 1974, i arribar a ser crònics, amb conseqüències directes sobre la qualitat de vida i la salut.
Cal recordar que, l’any 2018, la Comissió Europea va fer una consulta pública sobre la conveniència de mantenir o eliminar el canvi d’hora. El resultat va ser clar: el 80 % dels 4,6 milions d’europeus participants volien eliminar-lo i establir un horari únic. A Espanya, només el 22 % dels enquestats pel CIS es mostrava partidari de mantenir-lo.
M’agradaria que part dels doblers que costa l’enllumenat de Nadal, Cap d’Any i Reis fos per a les famílies d’aquí que més ho necessiten.
Salar olives: enguany no serà una anyada per recordar
Si enguany encara no havíem parlat d’olives ni d’oli, malgrat el bon esplet inicial, és perquè les altes temperatures i la manca de pluges han acabat amb les esperances de molts pagesos de la Serra de Tramuntana i d’altres indrets. Només les plantacions del Pla, que compten amb reg per degoteig o per sudoració, han resistit millor.
Tot i això, sembla que les dades d’enguany són una mica millors que les de la campanya anterior, també afectada per la sequera i per la mosca de l’olivera.
A les nostres contrades, com a Sa Figuera o el Port de Sóller, enguany no en podrem salar, però aquests són els ingredients necessaris: olives verdes, aigua (si pot ser de pluja, o almenys sense clor), sal, fonoll, fulles de llimonera ben netes, brots de garrover i un pebre coent (al gust).
Després de collir-les, s’han de netejar i llevar-ne les fulles i les cues. El següent pas és preparar la salmorra: uns 100 grams de sal per litre d’aigua (alguns n’hi posen 80 o 90). Els padrins, però, ho feien amb el mètode de l’ou: es remena la sal fins que un ou cru comença a surar lleugerament (que la part superior sobresurti com la mida d’una moneda de 5 cèntims).
Cal netejar bé els pots de vidre o les alfàbies on posarem les olives. A dins s’hi col·loca fonoll, fulles de llimonera i un tros de pebre de banyeta. Després s’hi afegeixen les olives i la salmorra, i es tanca amb una capa de fonoll, branquetes de garrover i fulles de llimonera (alguns hi afegeixen llorer). Es guarden en un lloc fresc i fosc fins al moment de consumir-les.
Alguns les comencen a tastar als cinc o sis mesos, però és preferible esperar una mica més. Nosaltres ara estam gaudint de les de fa dos anys, que encara són al seu punt.
La química del menjar processat ha propiciat el nostre col·lapse com a espècie.
(Eudald Carbonell)