L’Alzinar: Cama-roges i primavera

La cama-roja és una planta de la família de les compostes Chicorium intubus,que pot arribar d’entre 50 centímetres a un metre d’alçada, bastant ramificada, amb les fulles lanceolades i molt peludes, a més d’una mica aspres, amb les flors blaves, meravelloses en estat salvatge, i que també es poden cultivar fàcilment.

“Es qui menja cama-roges
somia a l’enamorat;
i jo que no n’he menjades,
lo mateix l’he somiat”

(Cançó popular de Campos).

Una setmana d’aquestes vos parlaré de les impressionants sopes de cama-roges que ens preparava, a s’Olivar de Sa Figuera, el bon amic Toni Vallcaneras (E.P.R.)

Ja hem entrat a la primavera: la Natura segueix els seus cicles

Indiscutiblement la Natura segueix els seus cicles, i ja hem entrat plenament, aquest divendres passat, als 92 dies, i 18 hores, que durarà aquesta esperada primavera, que donarà pas, el 21 de juny, a l’estiu, període de congestions, nirvis, excés de població, excés de cotxes, saturació, contaminació, discussions, bufetades, problemes, accidents (enguany desafortunadament ja han començat fa un mes), als que, desgraciadament, els nostres governants, no es decideixen a posar-hi ordre, per salvaguardar la salut dels soferts residents.

La primavera, és l’estació de l’amor, l’estació que la sang altera, a la que la mare natura reneix, i el dia va guanyant terreny a la nit, al mateix temps que augmenten les temperatures, i les ganes de viure.

És l’època en que les responsabilitats diàries i l’excés de pressió laboral, entre d’altres,  acumulada durant tots els mesos d’hivern acostumen, moltes vegades, a passar factura, “depres”, en aquesta inspiradora i florida època de l’any.

Per tenir l’estrès a ratlla i gaudir d’una impressionant primavera saludable, i amb moltes ganes de fer coses profitoses, dins tots els sentits, recomanem, com de costum, seguir una alimentació equilibrada (indiscutiblement amb els insuperables productes locals, o de proximitat), fer activitat física diària (al menys uns 20 minuts), evitar el consum de tabac, alcohol i altres drogues, i controlar, de veritat, l’estrès i l’estat de la salut, millor per mitjans naturals.

La vinya viu un procés de canvi constant durant tot l’any, i com molta altra vegetació, cada dotze mesos, el cicle biològic de la vinya es repeteix. Ara en aquests precisos moments ja està traient ràpidament les seves primeres fulles.

Un procés màgic i meravellós que té com a resultat final l’esperada verema, després de la collida del saborós raïm.

Les emocions no s’anul·len entre si.
Coexisteixen entre elles.

Dues coses poden ser veritables alhora:
 pots sentir-te ansiós i segur de tu mateix,
 enutjat i inspirat, tranquil i esgotat, i sentir-ho tot alhora.

Cap paraula sola no pot descriure les nostres experiències de vida i el que som.
Som humans i cometem errors, trenquem cors i sortim ferits.
Recorda que ets una persona completa en tota la teva complexitat i en totes les formes.

(Nelia Valera).

Els pebres de banyeta i en Tòfol Colom

Diuen, els anomenats “entesos”, que va ser el propi Cristòfol Colom qui va importar d’Amèrica els primers pebres de banyeta…

N’hi ha de moltes mides i diferents tipus de coentor.

Acabo de recollir el primer esplet de pebres de banyeta madurs (vermells) d’enguany, i els pebrers en tornen estar replets, de verds i alguns amb un color semblant al carabassa.

Són originaris d’Amèrica, i alguns historiadors mantenen que fou Cristòfol Colom el seu introductor; actualment es troben dins totes les zones tropicals i intertropicals del món.

La majoria dels que vaig sembrar, al meu petit hortet, eren de cirereta, bitxera, o vitxo, anomenats també citró pels companys eivissencs, que pertanyen a la família de les solanàcies, al gènere Capsicum.

Són rics en vitamina C (en tenen més que els cítrics) i provitamina A, sent també destacable el seu contingut en vitamina B6, potassi, ferro (tenen també la propietat de permetre l’absorció del ferro al nostre organisme, només afegint-ho als nostres menjars habituals), i magnesi. El principi actiu més important és la capsaïcina que, a més dels seus beneficis a nivell de salut, és la responsable del gust coent dels fruits, que a més fa incrementar la despesa de calories després del menjar i pot ajudar, també a aprimar; i segons els darrers estudis ataca les mitocòndries de les cèl·lules canceroses.

Es poden menjar directament acabats de collir, envinagrats, o assecats al sol per a una millor conservació, amb un pa amb oli, olives trencades i un bon tros de formatge maonès; amb una freixura, escudella, salses, carns…

És temps de constipats

Encara que sembli que no, és temps de grips i constipats, de tossina, febre alta, degoteig de nas, mal de cap, mal de coll, molèsties articulars i musculars, provocats pels seguits canvis de temps i per virus contagiosos (no és bo prendre antibiòtics que combaten les bacteris, però no els virus), que es transmeten molt fàcilment tossint, o simplement parlant amb persones infectades.

És molt important beure líquids, no freds, en abundància, reposar el màxim temps possible i, si encara hi som a temps, pensar que val més prevenir que curar, seguint una dieta variada, dormir al menys de 7 a 8 hores diàries (el més aconsellable, segons l’OMS, pels de la meva edat, són 7 hores), fer un poc d’esport, ventilar les habitacions i evitar els llocs públics tancats, emprar mocadors d’un sol us, i especialment rentant-se les mans amb sabó després de fer atxems.

I què me’n direu del positivisme de les saboroses magranes? Concentrats de polifenols, antioxidants de potent acció antiinflamatòria. I de les castanyes, amb el seu àcid fòlic, reactivador de les defenses naturals del nostre organisme. I de les carabasses amb els betacarotens protectors dels virus i bacteris.

“No estem segurs que la paraula sempre salvi vides…
 però sí que sabem amb certesa que el silenci mata”.

Paraules pronunciades per James Orbinski, el 10 de desembre de 1999,
president internacional de Metges Sense Fronteres (MSF),
durant el discurs d’acceptació del Premi Nobel de la Pau, atorgat aquell any a Oslo.