L’Alzinar: Cap d’Any, Vacunes, i Innocentades

Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisió, i xarxes socials, juntament amb les corresponents autoritats i multinacionals sanitàries, ens repeteixen contínuament que la millor estratègia contra aquesta increïble “sopa vírica”, de refredats, grip, covid, laringitis, bronquitis…, preparada per atacar-nos, i amargar-nos aquests dies tan especials, tan familiars, és la VACUNACIÓ.

Però, com de costum (ens volen tenir sempre amargats i dominats), ometen precioses  informacions essencials, sobre l’actual variant K, ja que aquest virus, com la majoria d’ells, ja ha mutat tant que la vacuna actual no té una defensa específica per a ell. Fins i tot en els “seus anys bons”, l’eficàcia de la vacuna de la grip acostuma a rondar, amb prou feines, sobre el 30%.

Però enguany, en basar-se en ceps de la temporada passada, el desajust és clarament màxim. I com comentàvem ja, dissabte passat, l’única defensa real, la que mai no es queda obsoleta i la que et protegeix, de debò, no ve de fora: és LA TEVA PRÒPIA IMMUNITAT, basta recordar algunes de les paraules del Dr. Claude Bernat, cèlebre metge i científic: “El microbi no és res, el terreny ho és tot”. “Si el seu terreny (el teu sistema immunitari) és fort, el virus no trobarà on prosperar”.

Però, com de costum, en aquesta secció, no us aconsellarem o desaconsellarem res.

Tant si decidiu vacuneu-vos o no, no serem nosaltres els qui us ho impedirem… però aquesta és la VERITAT INCÒMODA per a les multinacionals farmacèutiques, que s’ha de tenir, sempre, en compte.

L’ego diu: “Una vegada que tot encaixi al seu lloc,

trobaré la pau”.

L’esperit diu: “Troba la pau i llavors tot encaixarà al seu lloc”.

(Gregg Braden)

Nadal.

Acabem ja de passar, despús-ahir, les tradicionals festes nadalenques, que com pregonem, any rere any, han perdut el sentit fonamentalment religiós d’aquestes tradicionals jornades festives, que fa molt de temps s’ha dissolt entre el bullici i el consumisme…, dades en les quals desbordats per la inèrcia col·lectiva i per les nombroses campanyes comercials oblidem, quasi sempre, la seva vertadera essència, reduint la seva celebració a un simple esdeveniment social, descuidant‑nos, quasi sempre, dels més desfavorits, dels que passen fam i misèria…, afegint-hi, a més, un consum indiscriminat d’electricitat i energia, quan, teòricament, ens queden molts de Nadals per celebrar i poca Natura per conservar…

“Només entre la  gent de bé hi pot haver l’amistat;

ja que la gent perversa només té còmplices;

la gent interessada té socis;

la gent política té partidaris;

 la gent de la reialesa cortesana;

només la gent bona té amics”.

(Voltaire)

ATENCIÓ: Demà és el Dia dels Innocents.

Aquest diumenge és la celebració oficial del Dia dels Innocents, narrada al Nou Testament, dins l’evangeli de Mateu,  o segons Mateu, del que no existeix cap evidència, ni una, fora de la Bíblia; tradició cristiana que commemora aquest fet, molt, però què, molt qüestionable, i que té un clar origen, amb un vessant pagà, relacionat amb les festes que els romans dedicaven a Saturn: les SATURNALS.

A més, segons Mateu, la matança dels innocents (nens de menys de dos anys, per eliminar a un possible futur competidor, Jesús, Rei dels jueus) va ser ordenada pel rei Herodes el Gran, creant una nova confusió, juntament amb la dada desconeguda del naixement de Jesús de Natzaret, ja que segons els indicis més fiables, el Rei Herodes el Gran va néixer probablement al voltant de l’any 74 aC i va morir el 4 aC. Això vol dir que, si realment va ordenar la matança dels innocents, hauria de ser abans de la seva mort el 4 aC, quan teòricament Jesús encara no havia nascut.

La celebració d’aquest dia, també molt llunyana de les seves intencions inicials, ha quedat convertida en un enfilall d’innocentades, entre bromes, gamberrades, i burles generalitzades, com la tradicional notícia falsa, però creïble, a la majoria de mitjans informatius.

Els dotze grans de raïm.

Si algú encara es pensava que el costum de menjar-se 12 grans de raïm, al ritme de les campanades de Cap d’Any (aquest vinent dimecres), era una tradició que es remuntava al començament dels segles, un hàbit heretat d’algun personatge històric, bíblic o mitològic, o consignat en un pàl·lid i polvorós paper d’un antic manuscrit, anava errat, però ben errat.

La tradició es remunta només 116 anys endarrere, quan a finals del 1909 els viticultors estatals es van veure ofegats en un oceà de raïm, aclaparats pel volum d’una collita desbordant, molt preocupats davant la perspectiva d’haver-la de llançar-la a les escombraries, es van inventar els 12 grans: senyors, el raïm porta sort i se n’ha de consumir a la nit de Cap d’Any.

I ho varen encertar, i molts països llatinoamericans l’han copiat i incorporat a les seves tradicions.

Els 12 grans de raïm de la mitjanit segueixen desafiant, com molts costums, les tempestes, els llamps, les sequeres i la crisi.

Pluja, una mica de neu, i fred.

Després de dies de bastant pluja, un poc de neu, i molt de fred, dimecres arribem definitivament al final d’aquest any, deixant ja endarrere les festes nadalenques.

Esperem i desitgem que el 2026 torni a posar en focus el bé comú, el respecte i la llibertat, inclosa la d’expressió, de totes les persones, que de cada dia estan més llunyans.

La pressió consumista ambiental regna, i seguirà regnant, fins després dels Reis, la jornada d’il·lusió dels més jovençans, per tot en aquestes emblemàtiques dades, en les que, no ens cansarem mai de dir-ho, darrere les felicitacions de cartó pedra s’amaguen les lleis del consumisme i del mercat que condemna a la mort, per misèria i fam, a moltíssimes persones d’arreu del món, i també dels nostres pobles, als nostres veïns, quan la solidaritat dins aquestes festes, teòricament, de pau, amor i germanor, amb els més desfavorits hauria de ser norma de totes les persones amb un mínim de sensibilitat.

“Les oportunitats són com les postes de sol,

si esperes massa t’ho hauràs perdut”.

(Foners del C.C.D.S.)

Reflexions de Joana Llabrés.

T’has demanat mai què et diria el teu vertader jo, la teva consciència, al teu jo físic si avui fos el teu darrer dia de vida?

El viatge seria tranquil o mogudet?

Està tot en ordre?

Hauries de demanar perdó a qualcú a qui hagis pogut ofendre?

Has convençut a qualcú perquè actues malament o per a què difames a qualcú, sabent que tot era un entramat maquinat per tu i basat en la mentida?

O t’has deixat convèncer per formar part d’un pla pervers?

T’has demanat mai si has fet mal?

Aquest dia seràs un tu amb tu. Ningú més t’acompanyarà. I si els teus dos jos estan en pau, el viatge serà bo.

Jo vaig tenir la sort de veure les portes de Sant Pere de prop. Pot sonar rar, sí, molt rar, però ha estat, a la vegada, l’experiència més dura i més enriquidora de la meva vida. Vaig aprendre a ser feliç, a valorar el que té valor. I en aquest valor no hi ha res material. Vaig fer neteja, molta neteja, i vaig aprendre a seguir fent neteja: a deixar anar el que embruta i a quedar-me amb els que són llum.

No necessito justificar-me per res, ni excusar-me per res.

Aquest dia em pot arribar quan vulgui i on vulgui. El meu jo està en pau amb l’altre jo meu.

Tal vegada, els que no heu passat per una experiència tan dura, o els que hi heu passat, però no en vàreu aprendre res, hauríeu de pensar que no tothom ha tingut la sort de poder demanar perdó a qui tocava, o de poder dir “t’estim” a qui ho mereixia. No per falta de voluntat, sinó perquè entre aquesta conversa de tu a tu i el viatge que emprenien, ja no hi va quedar temps.

Al final, tu decideixes com vols dirigir-te al teu vertader jo, i com vols que sigui aquest viatge… Si tens temps, és clar.

I això no és cap rondalla.

Joana Llabrés Planas.

P.D. 

Us desitjo que la vostra consciència

 no us faci ombra

 cap dels dies que li queden el 2025,

 ni cap dels 365 del 2026.

Bones Festes i Bon Any!