L’Alzinar: Cuidem la nostra salut
Les festes solleriques de l’Alqueria del Comte.
L’Associació de Veïnats, de l’Alqueria del Comte, coneguda popularment com a V.A.C.A., ha organitzat un extens i variat programa festiu, de les darreres festes estiuenques de la Vall dels Tarongers, que començava ahir divendres, amb el pregó de les festes, a càrrec de la directora del Col·legi Sagrats Cors i de l’agrupació Aires Sollerics, Marga Forteza, i s’allargarà fins diumenge vespre, on s’inclouen exposicions de vehicles antics, concursos de truites i d’art infantil, tornejos de truc i torcebraços (tan popular quan érem joves), jocs infantils, sopars, espectacles i molt més.
“Quina bellesa guarden aquells
que no troben el seu lloc
entre tanta gent;
no és soledat,
és un privilegi no encaixar”
(Alejandra Pizarnik).
Aigua i cisternes.
La cisterna és un dipòsit, sovint subterrani (per guardar la frescor de l’aigua), dins el que, especialment a les possessions, cases i porxos dels camps mallorquins, es recull i es guarda, encara avui en dia, l’aigua de la pluja, a través de la canal que la replega de les teulades.
Aquesta saborosa i saludable aigua serveix per beure, regar els arbres, donar aigua als animals, fer la bugada, cuinar…
Després de les darreres plogudes, on s’han netejat ja perfectament les teulades, podria ser, per ventura, ja el moment oportú per girar l’aigua de nou cap a les cisternes, però vistes les previsions de manca de pluges, sequedat i forta calor, per a les vinents setmanes, crec que seria més oportú, girar-la, enguany, ja dins el mes d’octubre, després d’una nova barrumbada.
Segons resa la saviesa popular, només es pot posar aigua, per a beure, a les cisternes els mesos que, en mallorquí, tenen una R, és a dir setembre, octubre, novembre, desembre, gener, febrer, marc i abril, després que lògicament, com hem mencionat abans, es netegin les teulades, amb una bona ploguda.
“Ser excessivament social
pot danyar la nostra pau interior”.
(Sigmund Freud).
La dieta mediterrània endarrereix el rellotge biològic.
Fa anys, molts d’anys, que en parlem en aquesta mateixa secció setmanal, i per enèsima vegada ens ho tornen a confirmar personalitats que en saben molt més que noltros.
Aquesta darrera vegada han estat investigadors de la Universitat de Colúmbia, de Nova York (Estats Units), que, després de molts d’estudis i comprovacions, han arribat a la conclusió final que la DIETA MEDITERRÀNIA redueix el risc de demència en un 27%, i el de la mort prematura en un 57%; destacant que aquesta inclou cereals integrals, fruites i verdures, i molta varietat de fruits secs, llegums, peix i carn blanca magra, no formant part d’aquesta dieta antienvelliment la carn vermella, els aliments ensucrats i els rics en grasses saturades i trans (parcialment hidrogenades).
RESUMINT, com també hem dit moltes vegades, i ens han recordat sempre, els bons amics, i millors metges esportius Dr. Bartomeu Marí i Teo Cabanes:
«Una rica alimentació en productes integrals i vegetals, disminueix el ritme d’envelliment del cervell i el general de l’organisme».
No pots caure si no escales, si no t’arrisques…
Però no hi ha plaer a viure
una vida sencera a terra.
(Foners del C.C.D.S.)
Viure amb harmonia.
Els desastres, desgraciadament de cada dia més habituals, les dures confrontacions, les punyeteres guerres…, la puta comandera…, i els punyeteros dobbers, ens recorden, una vegada més, que la mare Natura, sàvia, poderosa i imprevisible, és la que mana.
Gràcies a aquesta civilització materialista, surrealista i consumista, avui en dia, per a més inri globalitzat, la Terra, el nostre planeta, com tots sabem, està perdent ràpidament, des de fa temps, el seu fràgil equilibri i la seva capacitat auto regeneratius. Tot el sistema està en perill.
L’interès comú bàsic per a tots els illencs, i per a tots els habitants del Món, hauria de ser, indubtablement, el manteniment de les condicions per a la continuïtat de la vida i de la mateixa Terra, autèntic superorganisme viu.
Viure bé és sinònim de viure amb harmonia amb el cos, la ment, les emocions, relacions i entorn (aquest que ens estan robant dia a dia), gaudir, sense destruir, de la muntanya, el mar, la natura i les persones. Tanmateix, tots formem part d’un petit microcosmos que estem obligats a cuidar dia a dia.
Dins un planeta canviant i sobresaturat, en el que tots depenem íntegrament de l’equilibri natural, resulta il·lògic, i fins i tot irracional, vulnerar el principi bàsic de mínimes precaucions, hauríem d’anar, junts, cap a un camí de convivència no destructiva, de recerca d’equilibri i harmonia.
No canviïs perquè la gent t’estimi,
sigues tu mateix i la gent correcta t’estimarà.
(Erick Recinos).
Maneres de producció i consum alterns.
La necessitat de satisfer la demanda alimentària de la població, baix d’esquemes que advoquin per una sostenibilitat i racionalitat en el procés; és de vital importància per al futur de la humanitat.
La majoria dels manuals d’agricultura urbana bàsica sorgeixen, habitualment, amb la intenció d’impulsar maneres de producció i consum alterns, a més que l’agricultor urbà convencional i ocupat tingui una capacitació autodidacta i grupal, dels coneixements bàsics i necessaris per començar a cultivar els seus propis aliments, al cor, o als afores de la ciutat, i finalment gaudir d’un deliciós plat d’ensalada, entre d’altres, amb el gust del seu esforç.
Les nostres Illes, els nostres pagesos i els pocs pastors que queden tenen, teòricament, prou capacitat per produir per a la nostra població autòctona i una certa quantitat de visitants, no la que ens ha desbordat aquests darrers anys, que està acabant, any darrere any, entre altres amb les nostres reserves d’aigua, i amb els nostres nervis i paciència.
Ara, vist com funcionem, convindria ja començar a remodelar governs i governants.
No ens interessa la política actual, centrada només en el turisme, visitants i multinacionals, necessitem gent que reialment en sàpiga, amb amor cap a la nostra terra, la nostra història, la nostra cultura, el nostre costum, i especialment amb ganes de fer feina.
Si no espavilem, millor avui que demà, el monocultiu turístic pot ser la mort definitiva (estem matant la gallina dels ous d’or) de la nostra identitat i de la nostra cultura.
Basta ja de pasterols de despatx!
Els bojos tenim la mania de dir sempre la veritat.
No soc perillós per boig,
si no per dir la veritat.
La veritat pot fer mal, molt de mal.
(Joan Oliver).