L’Alzinar: Divendres que ve comença la primavera

El camp, com cada any —especialment després de les darreres saons caigudes aquests darrers dies— segueix reviscolant i remuntant la seva activitat biològica després de l’obligada pausa hivernal.

Avui, segon dissabte de març, en què en principi —si no canvien els vents— plourà bastant, ens trobam dins un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps. És un període molt important per als conreus i per als pagesos, ja que es considera l’inici del cicle agrícola. És també un mes de poc refiar, en què els dies segueixen allargant-se, amb temperatures teòricament cada vegada més agradables.

WILLIAM FAULKNER:
“Es pot confiar en les males persones. No canvien mai.”

Així descrivia William Faulkner, guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1949, la complexitat de la naturalesa humana.

Arriba la primavera

La primavera astronòmica començarà a les 15.46 hores del vinent divendres, dia 20 de març, i s’allargarà fins al diumenge 21 de juny, quan a les 10.26 hores —dia del solstici— començarà l’estiu. Un període sovint marcat per congestions, nervis, excés de població, excés de cotxes, saturació, discussions, problemes i accidents, als quals, desgraciadament, els nostres governants no es decideixen a posar ordre per salvaguardar la salut dels soferts residents.

Arriben dies més llargs i plens de llum —molta llum—, flors, moltes flors, estels i colors exuberants al camp. També meteors que travessen el cel nocturn com petites espurnes i ofereixen espectacles que fan que mirar el cel, ple de llum i màgia, entre Sant Jordi —dijous, dia 23 d’abril, festivitat popular en què és tradició regalar una rosa i un llibre a la parella, familiars o amics— i principis de maig sigui un espectacle emocionant i insuperable.

A tot això s’hi afegeix l’inconcebible canvi d’hora, que ja tornam a tenir damunt. Es farà durant la nit del dissabte 28 al diumenge 29 de març, malgrat les eternes i inaguantables promeses dels polítics de torn. Ja no ens fa riure, com comenten certs redactors; fa temps que ens fa plorar.

Convé recordar als nostres soferts lectors que, malgrat que tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea s’han pronunciat fa anys a favor d’eliminar els canvis d’hora en el futur, de moment encara no s’ha pres cap decisió definitiva.

La primavera, malgrat els anys de qui redacta aquestes mal pergegnades línies, és l’estació de l’amor, l’estació que la sang altera, l’estació en què la natura reneix i el dia va guanyant terreny a la nit, al mateix temps que augmenten les temperatures i les ganes de viure.

A la primavera, els dos pols del nostre planeta estan a la mateixa distància del Sol i només una meitat exacta de la Terra està il·luminada. Quan això passa, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen: és l’equinocci de primavera.

A partir d’aquest moment els dies s’allarguen més ràpidament, uns tres minuts diaris. El Sol sortirà un minut i mig abans i es pondrà un minut i mig més tard que el dia anterior.

Una reflexió

Lamentablement, a poc a poc a moltes persones ja els han fet creure que la feina dura és la clau de l’abundància i del benestar.

I seguim empitjorant cada dia, sense poder aixecar el cap, sense poder arribar —la majoria— ni tan sols a final de mes.

Cada dia els rics són més rics, i els pobres, més pobres.

Ja ha desaparegut gairebé del tot la mal anomenada classe mitjana.

Els qui governen, sense donar-nos cap tipus d’exemple, segueixen propagant aquest pensament perquè els beneficia a ells.

És clar: si “treballam dur per a ells”, no per a nosaltres.

Despertem!

Què podem sembrar durant el març?

Sembreu raves i naps, que són espècies de cicle molt curt (de 30 a 60 dies). La remolatxa de taula és de cicle més llarg (de 3 a 4 mesos).

Trasplanteu cebes: es poden plantar en fileres a una distància de 10 a 15 centímetres entre plantes. La ceba és molt compatible amb els enciams, els raves i les tomatigueres, i és una planta molt fàcil de cultivar.

També podeu sembrar bledes —teòricament es poden sembrar durant tot l’any, encara que molts entesos recomanen fer-ho de març a octubre. Si en deixau florir unes quantes, ja no serà necessari que en torneu a sembrar mai més: naixeran totes soles. Els tronxos de bleda bullits i arrebossats queden molt bons, per llepar-se els dits—, així com enciams, escaroles, endívies, pèsols, porros i alls.

Als petits hortets urbans no en poseu més d’una o dues plantes, ja que es fan molt grans i no quedaria espai per a moltes altres coses.

La bleda us donarà collites fins al pròxim hivern. La freqüència de collita serà major si només talleu les fulles grosses i deixau les petites. També és el moment de trasplantar enciams, escaroles, espinacs i porros.

Encara es pot seguir fent planters de tomàtigues —avui he preparat els meus, malgrat que ja fa algunes setmanes que en menj de cherry—, albergínies, cogombres, carabassons i pebres.

Si el temps acompanya, ja podem començar a sembrar patates primerenques, pebres, pastanaga, api, julivert, moniatos, cogombres, melons, porros, espinacs, blat d’indi, mongetes tendres i pintades, els famosos fesols de fava sollerics i cols.

És bon temps per reproduir plantes aromàtiques per esqueix, per sembrar mudes de parres i de noguer —si és possible en quart minvant (recordem que entràrem en lluna minvant aquest dimecres, 11 de març, a les 10.39 hores)—, així com boques de lleó, clavells de moro, aus del paradís, dàlies, begònies, baladres, caputxines —malgrat que les nostres, a s’Olivar de sa Figuera, ja són esplendoroses i gegants—, ciques i garballons.

El mes vinent, abril, podrem empeltar figueres.

I, com no, és també molt bon temps per sembrar alfàbega o alfàbrega —també coneguda com aufàbiga o aufàtia— (Ocimum basilicum), una herba aromàtica de la família de les laminàcies, bastant sensible als cops de fred.

Trasplantar, esporgar i empeltar

És l’hora de trasplantar tarongers, llimoneres, llorers, murteres i rosers.

També és moment de planificar l’hort —o el petit hortet urbà— de primavera i d’abonar amb fems o compost el terreny on haurem de sembrar els planters.

Encara podem podar albercoquers, cirerers, parres —ahir vaig podar les darreres—, cítrics, hibiscus, figueres, garrovers i les primeres oliveres (poda d’hivern per donar-los vigor).

Aquest mes encara podem empeltar albercoquers, cirerers, ametllers, pruneres, melicotoners, pereres, pomeres, atzeroleres i ginjolers. I també —el més difícil, quasi impossible— alzines: fa una carretada d’anys que ho provam al nostre olivar i no n’ha aferrada cap mai.

A més, com hem predicat sempre, resulta molt interessant sembrar, a manera de repel·lents naturals i per atraure pol·linitzadors, plantes aromàtiques que, a més, són de gran utilitat per a l’hort i els olivars i que també podem aprofitar pels seus usos medicinals i culinaris.

Si tenim un safareig, una fonteta artificial o un brollador, és el moment d’incorporar-hi noves plantes aquàtiques.

“Si no descobreixes la pau en el punt exacte on et sosté la vida,
no la trobaràs ni en temples antics ni en terres llunyanes.
La pau és una porta secreta que s’obre només endins,
allà on el silenci es fa antic com l’univers
i la llum, sense forma, et reconeix.”

(Foners del C.C.D.S.)