L’Alzinar: El bou de Fornalutx i un poble que no vol perdre les seves tradicions per no perdre les seves arrels

Després de dos anys d’absència, a causa de la maleïda Covid, dimecres passat retornà a l’encisadora localitat de Fornalutx, la tradicional, i més que centenària (hi ha constància escrita del segle XIX), baixada del BOU, l’acte festiu més esperat dins el programa de les Festes de la Mare de Déu de la Nativitat, que arrancaren el divendres, dia 2, i finalitzen avui, diumenge, amb actes festius, culturals i esportius de tota mena, i per a tots els públics.

Els orígens de la Baixada del Bou de Fornalutx (com abans a Sóller el de les Festes de Sant Bartomeu, Festes de l’Alqueria del Comte, Festes dels Estiradors…) es perden en la nit dels temps, on desgraciadament l’abundància no primava, i els habitants pujaven a les muntanyes dels voltants a recollir el bou que abans havien comprat al seu propietari, per poder gaudir d’un bon dinar o un bon sopar el dia de la Patrona. Al mateix “matadero” (ara mal anomenat escorxador), es repartien les “accions” entre els seus propietaris.

Record perfectament que, a Sóller, ho baixaven des de l’Ofre pel Barranc de Biniaraix (era tot una festa), fent una passejada pels principals carrers de la ciutat, després de coronat amb la clàssica corona de llorer, a Sa plaça de Sa Constitució (abans de Calvo Sotelo, als temps dictatorials), acabant a l’ara atrotinat escorxador.

Rememorant.

A pesar dels problemes trobats, injustes lleis, i les anuals manifestacions ecologistes (una trentena de persones, és a dir -segons una divisió matemàtica que ja ens ensenyava Sor Teresa a pàrvuls, a “Los Jardines”- un poc més d’una dotzena d’animalistes per entitat convocant, exigí, al Passeig del Born, de Ciutat, l’abolició definitiva del correbou fornalutxenc). L’Ajuntament de Fornalutx, recolzat per tot el poble, segueix amb el seu bou, rememorant els vells temps, les velles tradicions, que mai s’haurien d’oblidar, i més, com en aquest cas, si no perjudiquen a ningú, ja que el bou és retornat, viu i ben sa, acabada la festa, al seu propietari, un conegut criador de bous d’autèntica raça mallorquina, de Campos (que ho acompanya cada any durant tot el recorregut), que ho retorna al seu lloc d’origen.

El poble que perd les seves tradicions, perd les seves arrels.

A les vuit, en punt del matí, l’amollada d’un potent coet anuncià el començament de la celebració, baixant, el plantós i mans bou, de cinc centenars de quilos, precedit pels xeremiers de Fornalutx, des d’un olivar del Maiol cap a la Plaça, pel camí vell, escalonat i empedrat, seguint les velles tradicions, ben fermat amb dues cordes, enrevoltat de més d’una dotzena de membres de l’organització, encapçalats pel batlle Xisco Marroig i el regidor de cultura, festes, joventut i esports, Felip Reynés, que vetllaven escrupolosament per la seva seguretat, fent una breu aturada davant l’Església, amb nombrós públic i festa al llarg de tot el recorregut.

La baixada del bou per l’escalonada, des de l’Església cap a la Plaça (omplerta de gom a gom), tornà a ser, un altre any, un esdeveniment impregnat de tradició i amb molts, molts d’anys d’història, amb aplaudiments, moltes fotos, i moltes llàgrimes d’emoció, recolzat per gent de tota edat, però especialment per la gent jove, que al final serà la que tindrà dins les seves mans el poder de fer que aquests actes perdurin i segueixin fent gaudir, any darrere any, a fornalutxencs, mallorquins en general, i visitants, amb la seva màgia.

A l’arribada a la plaça l’animal fou coronat per la jovençana Maria Puig Marroig, vestida de pagesa, acompanyada pel batlle, amb la clàssica corona de llorer, transcorrent la matinal, que durà prop d’una hora i mitja, com a molt, sense cap incident, ni pel bou, ni pels assistents.

Les novetats més destacades foren l’engalanat corral habilitat ben enmig de plaça, on el bou fou tancat per alimentar-ho i abeura-ho, després del seu aplaudit coronament, fins que fou recollit pel seu propietari, posant rumb, de nou, cap a ca seva.

Entre la imposada de la corona de llorer, i la sortida definitiva del bou, seguiren les novetats, com l’ofrena de brots d’olivera a l’animal, clavats, pels jovençans i jovençanes de la localitat, sobre les bales de palla que enredoltaven el corral de l’estel de la festa; i com no el subliminal i emotiu discurs dels orígens de la festa, a càrrec de Felip Reynés, que va fer caure (inclòs a ell mateix) moltes llàgrimes d’emoció.

El vergonyós maltractament animal autoritzat, NO és precisament el del Bou de Fornalutx.

I per acabar, simplement recordar als manifestants (que indiscutiblement estan amb tot el seu dret d’expressar, i fer públiques, les seves idees), que a Fornalutx el bou no rep cap maltractament, mancaria més, és tractat amb molt de respecte; el vergonyós maltractament (autoritzat) ho fan els organitzadors de “las corridas”, la mal anomenada festa nacional, juntament amb moltes més barrabassades que ens segueixen fent avergonyir, i que desgraciadament encara SI perduren.

Com deia aquests dies un bon company i col·lega: “Amb tots els meus respectes, ara mateix el bou de Fornalutx se sembla més a un que treu el ca a pixar al carrer, que no a un espectacle taurí”.

Bona cloenda de Festes, amics!

Salut i Felicitat per molts d’anys!

Que saps tu de munyir truges si el redó que has vist és un meló!