L’Alzinar: El cos humà, és la màquina més perfecta que existeix
El mestre va ser alumne.
L’hàbil va ser negat.
L’expert va ser ignorant.
El campió va ser novell.
Està ben clar: som processos!
El fred ja és aquí, com pronosticàvem en aquestes mateixes planes fa molt de temps, i amb ell arriben nous reptes per al nostre organisme. És el moment d’abrigar-nos per fora… i també per dins!
Però, ben alt, sabies que són moltes les persones que no estan preparades per afrontar adequadament l’hivern a causa de baixos nivells de ferro, entre d’altres deficiències, a més de la tristament coneguda vaguetat, de ganduls?
Això es pot traduir, per exemple, en cansament, manca d’energia, i fins i tot un sistema immune més feble, i especialment encara més, quan passem dels 60 o 70 anys, com és el cas de tots els de la meva generació…
Si pel desembre plou, bon any nou.
Pel desembre gelades i sopes escaldades.
Desembre nevat, bon any que ve assegurat.
El fred del desembre es fica dins per sempre.
Al desembre i al gener, cerca sempre un bon recer.
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
El sol del desembre i del gener, porta gelades pel febrer.
Pel desembre es gelen les canyes i es corren les castanyes.
Desembre finat, any acabat.
El cos humà és la màquina més perfecta que existeix.
Tots sabem, o hauríem de saber que, l’increïble mecanisme del cos humà és pràcticament perfecte, pràcticament ho pot superar tot.
L’únic problema és que no el cuidem com i quan pertoca: No t’estimis massa, estima’t sàviament!
La nostra perfecta màquina està feta, i ha evolucionat, i s’ha adaptat, al llarg dels segles, per salvar tots els problemes haguts i per haver, però necessita moure’s, necessita activitat, a més d’una correcta alimentació, amor, i les degudes hores de son!
L’activitat continuada, ben feta i dissenyada, permet reduir l’estrès, i tenir un estat d’ànim a prova de bombes, reforçant, a més, la confiança i l’autoestima, que permet també frenar la majoria de malalties d’aquesta desbaratada civilització: problemes cardiovasculars, diabetis tipus 2, hipertensió, determinats tipus de càncer, o depressió (desgraciadament tan estesa aquests darrers anys), entre d’altres.
Moure’s i fer habitualment esport permet un correcte manteniment del pes corporal, i millorar, al mateix temps, l’estat dels ossos i de la salut en general, inclosa la de la nostra fotuda magrana.
Bastants de problemes de la nostra actual generació es poden solucionar senzillament fent trenta minuts d’activitat al dia, temps mínim, segons els més experts que jo, per mantenir un bon estat físic, començant, els que no poden arribar a aquests mínims, de forma progressiva (15’ minuts) i constant, centrant-nos en els beneficis que ens vindran, oblidant les excuses fàcils que no tenim temps.
La motivació és bàsica per a poder començar, el problema pot ser la continuïtat, fins que no li hàgim agafat el gustet, per reactivar-nos!
I no oblidar MAI els reconfortants i saludables estiraments musculars, abans i després de l’exercici, que ens ajudaran a no tenir lesions, i a tenir una millor i més ràpida recuperació, amb una salut de ferro.
L’hivern astronòmic començarà el dissabte, 21 de desembre
No, encara no hem començat l’hivern, a la tardor encara li queda corda per bastants de dies, a pesar del fred que ens acompanya des de començaments d’aquesta mateixa setmana.
La benvinguda a l’hivern astronòmic serà el dissabte, dia 21 de desembre, d’aquí a dues setmanes, a les deu i vint, allargant-se fins dia vint de març del vinent 2025. L’hivern és l’estació més curta de l’any, amb menys hores de sol.
La tardor i començaments d’hivern són, sempre, sinònim de fulles seques caigudes dels arbres, fred i castanyes!
Aquest és el fruit típic d’aquesta època, tot i que avui en dia es poden menjar ja pràcticament durant tot l’any.
És temps també de menjar moniatos torrats, cacauets, magranes, murtons que estan al seu punt, arboces, nespres, serves, atzeroles, aglans dolços…
És també temps de constipats. I pels constipats és bo fer bafs amb romaní i eucaliptus, respirant a fons pel nas i la boca, com també fer gargarismes amb llimona dissolta en aigua i bicarbonat.
Estem pràcticament a tres setmanes per acabar aquest any, amb vinents i inoblidables moments per a manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions…, sempre pensant amb les coses que volem o hauríem de fer.
Però i perquè no amb les que no hauríem de fer?
No seria bo esborrar de la nostra ment el no puc?
No seria bo deixar de voler tenir sempre la raó?
No seria bo deixar de donar la culpa sempre als altres?
No seria bo deixar de tractar-te tan malament?
No seria bo deixar de controlar-ho tot?
No seria bo tenir més confiança i no tantes pors?
No seria bo…
I el vinent dissabte retornarem als habituals temes del camp, horts i olivars, i parlarem àmpliament de tot el que podem fer durant aquest fred darrer mes de l’any…
“El camí de la bona sort realment no existeix, però si el camí de la constància i l’esforç, que sempre et portaran al mateix lloc”.