L’Alzinar: El poder de la Natura

La vida ens posa, molt sovint, davant d’inesperades vivències, persones, camins i caminois, que poden ser, si ho sabem interpretar correctament, i especialment si sabem trobar i acceptar el cor, l’autèntic cor, de cada una d’aquestes circumstàncies, vertaderes i precioses ensenyances pel nostre esperit, i pel curt, però apassionant, viatge de la nostra existència.
La Natura és sàvia, indiscutiblement molt més que nosaltres, els acaparadors i destructores mortals, que ens considerem, molt erròniament, el pern del món, i com mencionava, no fa massa temps, Anna Sólyom (llicenciada en Filosofia i terapeuta psicocorporal especialitzada en traumes), “Tot allò que té consciència, la sanació de la Terra i de la nostra espècie, van plegats”.
O la periodista “freelance” Marta Rodríguez Bosc, (especialitzada en arquitectura, interiorisme, disseny industrial, arts aplicades, creació artesana i especialment en la Natura): “Els entorns naturals ens ofereixen múltiples bondats per guanyar benestar físic i mental. Només cal sortir a trobar-lo i dedicar-hi atenció plena”.

“Per aquests camins han transitat llenyataires i carboners;
bandolers i aventurers; soldats napoleònics i sometents;
peregrins i excursionistes;
guardes forestals; bombers i equips de rescat”.

(Jordi Oliver i Pausas).

No farem cas de les crítiques fàcils i sense coneixements.

Estem en ple mes d’agost, on, com cal, com cada any, les temperatures han augmentat encara una mica més, penseu, però que encara ens queda, almenys, tot el setembre, (en l’hivern, lògicament, ens queixarem, de nou, del fred), mes en el qual els pagesos i jardiners hem de tenir molt d’esment en regar, a l’evaporació, i a la cobertura vegetal, passant olímpicament dels consells dels “entesos de torn”, de tenir les marjades ben netes, sense herba, perquè són més boniques.

Sabíeu que:

L’herba alta sense tallar, manté la temperatura, a la terra a 19,5 °C.
Una gespa tallada a 10 centímetres d’alçada, manté la temperatura a 24,5 °C.
La terra neta, sense herba, ni cap mena de cobertura, en ple estiu, arriba a una temperatura de més de 40 °C.

“Si els teus somnis són massa grans,
que la teva capacitat per aconseguir-los també ho sigui”.

(Foners del C.C.D.S.)

Què podem collir i menjar durant l’agost?

És el millor temps per collir i menjar melons i síndries fresquets (altre temps, quan no hi havia geleres (si soc d’aquells temps, ja he complit els 72 anys), els posàvem en fresc amb un paner, dins el pou, o pou compartit amb algun veïnat), així com les saboroses figues que, que ja maduren a les totes, i les dels olivars, que a causa de la sequera, són les més dolces.
Sense oblidar, clar estar, les vitaminades figues de moro (Opuntia ficus indica), riques en vitamina C, pectines (fibra vegetal formada per àcids poligalacturònics, de cadena llarga), sucres…, amb propietats digestives, i a més molt bones contra les diarrees, afavorint els nivells de glucosa en sang. El seu gust és encara molt millor si, després de pelades (alerta amb les pues), les posem dins la gelera.
És hora de fer la collita de la ceba seca (cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort, com les carabasses i els saborosos carabassons, pebres, cogombres, grells, fesols de fava, bledes, cols, rave, alls i ravenets, encanyar les mongeteres llargues, els fesols pintats i els fesols de fava, si encara no ho havíem fet; podar i relligar les tomatigueres, i especialment regar-les, i protegir-les, amb una bona cobertura vegetal, que aquesta calor, ja fa bastant de temps que és molt dolenta per a les nostres tomàtigues i verdures.
Les tomàtigues, albergínies i pebres que han subsistit, estan ja al seu punt àlgic, en plena esplendor.
El dia de Sant Llorenç (demà, dia 10 d’agost) és costum segar el moraduix i l’herba-sana, abans de la sortida del sol.
Segons resen les tradicions, per Sant Magí (19 d’agost) l’ametlla s’ha de collir (aquests dies teòricament comença a obrir-se el fruit de l’ametller, però enguany tornen a anar molt avançades, fa més de deu dies ja començaven a obrir-se, a marxes forçades).

El món està en mans
d’aquells que tenen el coratge de somiar
i de córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho – L’Alquimista)

Què podem sembrar?

És hora de sembrar les vistoses boques de lleó, llevamans, pèsols, naps, bròquils i pastanagues, i a final de mes raves, ravenets i julivert (aquest darrer per Santa Rosa, el dissabte, dia 23 d’agost), patates, faves, cols, pastanagues (per Sant Ramon Nonat, el diumenge, 31 d’agost, la pastanaga ha d’estar sembrada), apis, naps d’arrel, porros, espinacs, col llombarda, bledes, remolatxa i ruda, que l’està passant molt malament també per les altes temperatures.
I pels que els agraden les bones calçotades, entre els que em conto, el mes d’agost se sembren els calçots, aprofitant els probables primers ruixats de finals de mes, si no tocarà regar-los, per aspersió, sudoració, les clàssiques síquies, o degoteig.
És el moment de trasplantar les nostres cebes, enciams, escaroles, lletugues, endívies i carxoferes i els apis i coliflors sembrats al mes de juny.
Cal controlar la nefasta presència de les larves de l’escarabat de la patata (Laptinotarsa decemlineataa) a les albergínies, a les que ataquen voraçment. El millor remei és fer-hi una volta cada dia i acabar directament amb elles, amb els dits (la majoria d’insecticides, a més de no ser ecològics, no solen ser efectius i cal repetir el tractament cada 10 dies).
Recordeu que és bo exsecallar els nisprers cada dos anys.

“D’aquí a vint anys lamentaràs més
les coses que no vas fer, que les que vas fer.
Així que deixa anar amarratges i abandona el port segur.
Atrapa els vents a les teves veles.
Explora, Somia, Descobreix”

(Mark Twain).