Ara llegint
L’Alzinar: Els beneficis del sol, els gelats i els aliments d’estiu

L’Alzinar: Els beneficis del sol, els gelats i els aliments d’estiu

Pedalejant seràs feliç!

A pesar del meu mal de gargamella, una mica de febre, i un fort constipadot, agafat el dia del Firó de Sóller (tranquils amics lectors NO és Covid. Com era d’esperar he donat negatiu als tests, les angines i els constipats segueixen existint, encara que pesi a alguns extremistes oficialistes), sembla que el bon temps i la pujada de temperatures ja ha arribat seriosament, estant previstes per aquesta vinent setmana temperatures de calitja, entre 19 i 30 graus, el que indubtablement vol dir que em tornareu a veure sobre la meva BMC, o la meva tradicional i apreciada bicicleta Macario (amb la que vaig competir durant molt més de cinc anys), passejant per les carreteres illenques.

Això SI no oblideu els antics consells de la saviesa popular:

Fins al trenta de maig no et treguis el gec, i per més segur, fins al trenta-u”.

Passejada primaveral, sobre les bales del Port de Sóller, a començament de segle, les senyores amb para-sols, i els homes amb capell, per protegir-se dels efectes de l’Astre Rei. (FOTO: Arxius Joan Oliver).

Els beneficis del Sol.

El Sol, com tots sabem, ho hauríem de saber, és una font inesgotable de salut, per prevenir malalties relacionades amb la deficiència de vitamina D.

Els raigs ultraviolats són capaços d’arribar a les capes profundes de la pell on es poden produir cèl·lules canceroses. Però els seus beneficis són incomptables, sent necessaris per a la síntesi de la vitamina D, un nutrient que regula un miler de gens implicats en la formació dels teixits corporals i processos com el metabolisme del calci o el funcionament del sistema immunitari.

Una persona que s’exposi al sol durant mitja hora segregarà 1,25 mil·ligrams de vitamina D al llarg de les següents 24 hores, quantitat que es redueix en augmentar el bronzejat.

Salvant excepcions la majoria de persones té capacitat per adaptar-se a l’astre Rei, en dosis petites i moderades, sense recórrer a cremes. El més recomanable és prendre el Sol sis minuts el primer dia, tres al davant i tres darrere, i augmentar cada dia dos minuts per costat, sent el límit de quaranta minuts. Si volem allargar-ho, ja és quasi imprescindible recórrer a una crema protectora, indiscutiblement millor casolana.

A la banda esquerra de la imatge, després de la somera, és on estaven ubicats antigament els tradicionals llocs de venda de llaminadures i gelats d’en Virgo i d’en Godo. (FOTO: Arxius Joan Oliver).

Els gelats, aliment d’estiu.

Marco Polo divulgà la primera recepta gelatera tornant de l’Orient Llunyà. Possiblement, foren els xinesos els que varen inventar els gelats, tan apreciats en aquests mesos d’estiu, fent els italians la seva divulgació, no quedant enrere els sollerics amb els tradicionals gelats d’en Virgo, o d’en Godo, instal·lats, en aquelles històriques dates, entre l’Ajuntament i el torrent major (ara cobert per l’avinguda de Jeroni Estades); i actualment, en aquests precisos moments, amb els insuperables gelats de Can Pau, o també els de Gelats Sóller, els dos establiments ubicats a la plaça de Sóller i la plaça del Mercat, respectivament.

Els ingredients de qualitat permeten que dins un gelat de tipus mitjà es trobin proteïnes (2 a 6%), grasses (2 a 10%), aigua (60 a 75%), vitamines i minerals. Es calcula que el seu valor calòric correspon a una caloria per gram.

Una alternativa molt interessant, en aquests moments de tanta calor, és prendre gelat artesanal fet en casa, amb els mitjans tradicionals. Molts recordem encara aquelles velles gelateres de fusta (que estic molt orgullós de tenir-ne una, en perfecte estat de conservació), que omplíem de gel i sal, estant els components del futur gelat dins un recipient metàl·lic enmig del gel. Tot el que havíem de fer era donar voltes i més voltes per homogeneïtzar la mescla, desfer els grums i que la textura quedés uniforme, per al final delectar-nos amb un producte alimentari apetitós, insuperable, refrescant i fàcilment digerible.

Hem d’evitar beure molta d’aigua durant les menjades i, en aixecar‑nos de la taula, procurar quedar sempre amb una lleugera sensació de gana. (FOTO: Joan Oliver).

Operació biquini.

Com cada any, per aquestes mateixes dates, tornem a assistir al bombardeig mediàtic de les multinacionals que intenten enroscar-nos cremes reparadores i rejovenidores dins la posada en marxa, contrarellotge, de la clàssica i contranatural operació biquini.

El cos, aquesta perfecta màquina humana, per llei es va desgastant, va tornant vell a poc a poc, i ens fa passar per totes aquestes meravelloses etapes que anem gaudint al llarg de tota la nostra vida, etapes que molts pareix no volen acceptar, cercant ofertes miraculoses que els llevin de cop anys i quilos.

Està científicament demostrat que el millor és portar al llarg de l’any una adequada alimentació (la dieta mediterrània és la millor del món) i fer un poc d’exercici físic regularment, cuidar les nostres relacions socials, el nostre humor, la flexibilitat mental, saber dir alguna vegada (o moltes) que NO…

Després d’un intens hivern, desgraciadament per molts acumulant quilos, ha arribat l’hora d’anar a lluir el tipus a la platja, i a alguns els sobra bastant de greix. Hauran de recórrer a una dieta més baixa en calories, però equilibrada, si no es poden produir importants desordres nutricionals que podrien arribar a deteriorar el metabolisme.

No hem de consumir mai més calories que  les que gastarem, ni hem de creure amb les dietes miraculoses que mai solen funcionar, i el descens de pes haurà de ser sempre lent i constant. No és aconsellable, a causa del temible efecte rebot, perdre més d’un quilo a la setmana (l’ideal és perdre entre mig quilo i un quilo, és a dir entre dos quilos i quatre, com a màxim, al mes).

Evitàrem els aliments excessivament rics en calories, no abusant de les begudes sucreres i gasejades. L’aigua és la beguda més sana. Farem bastants menjades al dia, si és possible de cinc a sis, indiscutiblement amb menys quantitat, no consumint sempre els mateixos tipus d’aliments, ja que cap conté tots els nutrients necessaris.

Per estar segurs que el nostre organisme rep les vitamines necessàries hem de fer un règim amb aliments completament frecs, donant prioritat a verdures, llegums i fruites, la nostra immillorable dieta mediterrània. Els productes lactis i els seus derivats (a ser possible desnatats) pels que no en són al·lèrgics, són indispensables pel seu alt contingut en calci, vitamines i proteïnes, sent indispensable menjar a poc a poc, mastegant bé i a hores fixes; evitar beure molta d’aigua durant les menjades i, en aixecar‑se de la taula, procurar quedar sempre amb una lleugera sensació de gana.

Tots suposo que tenim molt clar que la digestió no comença als intestins ni a l’estómac, sinó a la boca. I és que per menjar correctament, hem de mastegar, mastegar i mastegar una vegada i una altra vegada els aliments.

Inclòs està demostrat científicament que mastegar bé pot ajudar a perdre pes, ja que en  mastegar el cervell allibera histamina, el neurotransmissor responsable de la sensació de sacietat, que en general apareix de 15 a 20 minuts després d’haver començat a menjar. És a dir, que aquest és el temps que el cos empra per reaccionar: “Ja està bé tio, ja n’hi ha prou”.

Científics de la Universitat d’Indianapolis, als Estats Units, han demostrat aquest principi de manera brillant. Per aconseguir-ho varen reclutar tretze voluntaris i a cadascun li varen donar 55 grams d’ametlles per a menjar. Els van dividir en grups, havent de mastegar cadascun un diferent número de vegades: el primer grup 10 vegades, el segon 25 i el tercer 40. Els investigadors volien comprovar que el nombre de masticacions influïa en la gana. I vaja si ho varen aconseguir! Només tres hores més tard, els que havien mastegat 40 vegades tenien menys ganes de menjar que els altres.

És comú sentir dir als metges i naturistes que hem de mastegar unes 20 vegades abans d’empassar-nos els aliments. Altres experts, en canvi, apunten a una xifra molt més precisa (i alta): ni més ni menys que 32 vegades.

Segons la publicació científica “Tener salud”, la resposta correcta és molt menys aritmètica i molt més simple: cal mastegar, senzillament, fins que el menjar contingut dins la teva boca es redueixi a farineta!

Ja estic més que cansat de sentir insults, d’haver de suportar conductors temeraris, cap de faves i malparlats… (FOTO: Catalina Ferrer).

La pacificació del trànsit.

Estic cansat que els exaltats de torn em xiulin, se’n riguin de jo, m’insultin, em passin a velocitat frenètica, contaminant i posant en perill la meva vida, la meva preuada existència.

Ja estic més que cansat de sentir insults, d’haver de suportar conductors temeraris, cap de faves i malparlats, com si la carretera fos només seva, mentre vaig complint totes les normes dictades i encara per a dictar.

Si, estimats lectors pago, com alguns de vosaltres, tots els meus excessius i abusius impostos, i teòricament tinc els mateixos drets per emprar, amb la meva veterana bici Macario, les carreteres i els carrers de la meva estimada Ciutat.

Comença a ser hora que la Policia Local, la Guàrdia Civil i la Policia de Trànsit s’involucrin un poc més en salvaguardar els drets i les vides dels soferts ciclistes (multant-los també quan és necessari), i fer complir, com pertoca, l’actual reglamentació de circulació, tant en carreteres, com en vies urbanes.

Comença a ser hora que dediquin més esforços en potenciar una millor mobilitat, dins les ciutats i localitats illenques (no basta posar discs de velocitat màxima 30, aquests s’han de fer respectar obligatòriament), amb mesures que ajudin a pacificar el trànsit i donar un major protagonisme als vianants i usuaris de la bici, objectiu essencial en l’estratègia de la reducció de la sinistralitat.

La pacificació del trànsit és, indiscutiblement, la millor manera d’impulsar una mobilitat segura i sostenible als nuclis urbans, a més de la solució més bona per reduir la contaminació, els renous, i els morts i ferits per accidents.

APAEMA: “Les varietats locals suposen el 64% del volum total de cultius, de mitjana, a les explotacions ecològiques de Mallorca”. (FOTO: Joan Oliver).

Els productes ecològics guanyen adeptes.

Afortunadament de cada dia estan molt més demanats els productes ecològics a Mallorca. De cada vegada són més els pagesos i les persones que es dediquen a la seva producció, a pesar de l’esforç i la dedicació que exigeixen.

La nostra illa compte amb una variada producció ecològica (781 productors i elaboradors) que abasta des de l’agricultura fins a la ramaderia, passant per la roba, productes de neteja, menjar, forns de pa…

Segons APAEMA (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca) “actualment la superfície agrària útil ecològica a Mallorca ascendeix al 18% del total. En xifres, això es tradueix en 536 productors i 245 elaboradors. Les varietats locals suposen el 64% del volum total de cultius, de mitjana, a les explotacions ecològiques de Mallorca”.

De cada dia són més els petits empresaris que aposten per l’ecològic, el natural; que produeixen productes d’origen vegetal o animal, sense residus, sense sobreexplotació al medi ambient, i el més important, amb la seguretat més gran alimentària pel consumidor final, ja que en la producció convencional hi ha contaminació degut al reiterat ús de pesticides, herbicides, antibiòtics, hormones… que, indiscutiblement, passen a la cadena alimentària, perjudicant seriosament la salut dels consumidors i, per descomptat, de les terres de cultiu.

“Comença canviant els teus pensaments.

Acaba canviant la teva vida”.

(Paulo Coelho).

Foto portada: Pere Joan Oliver, Produccions Fotogràfiques.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt