L’Alzinar: Estan a punt d’implantar-nos l’euro digital i estem al començament de la fi dels doblers físics

És temps de fred, pluja, jerseis de llana, foc a l’escalfapanxes, torrades, rom cremat, esclata-sangs, gírgoles, grisets, una copeta de vi…, pau, amor, salut, felicitat, tranquil·litat… Ens estem atracant a les festes nadalenques, i mentrestant, per darrere, estan a punt d’implantar-nos l’euro digital…

Christine Madeleine Odette Lagarde (París, 1 de gener de 1956), segons la revista Forbes (any 2019) la 17ª dona més poderosa del món, política i advocada que, pel bé de la majoria de mortals, fa temps hauria d’estar jubilada, i no tocar tant els nassos a la pobra gent treballadora i a les petites empreses, que no poden arribar a finals de mes molts dels primers, o han de tancar les portes dels seus petits negocis, la majoria dels segons.

Entre molts d’altres càrrecs de pes, de molt de pes, ha estat directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011 fins a 2019, on destacà per les dures mesures d’austeritat implantades (mai a les seves butxaques), retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals, sent declarada culpable de negligència i d’ús inapropiat de fons públics amb motiu d’una compensació de més de 400 milions d’euros que el govern francès concedí el 2008 a l’empresari Bernard Tapie (tocada!), passant, així i tot, a presidir, el 2019, el Banc Central Europeu, teòricament fins a l’any 2027, tenint previst dos anys abans, el 2025, juntament amb la Comissió Europea, el Parlament Europeu, Amazón (mancaria més!) i diversos ministres d’economia, la implantació de l’euro digital, el potencial final dels dobbers físics, que a més ens conduirà a la pèrdua de l’anonimat en fer els nostres obligatoris pagaments digitals “amb l’excusa d’evitar fraus i terrorisme” així, com explicava públicament la màxima mandatària.

Amb la implantació de l’euro digital que propugna Lagarde, i la seva tropa, els que són com ella, els grans capitalistes, les multinacionals, els poders fàctics, i perquè no, certs sectors polítics, desgraciadament perdrem encara un poc més les nostres, de cada dia més minvades, llibertats individuals, podent decidir ells, segons el seu inassumible criteri, si ets un bon usuari, si podràs comprar això o allò, si tindràs accés als teus diners o no… Evidentment, com propugna Lagarde, tot ho fan per la teva seguretat i pel bé de tothom.

Però jo diria més clarament que:  El poder corromp. I si vols conèixer una persona dona-li dobbers o poder!

Collir olives: l’altra cara.

Cada any per aquestes dates la premsa es fa ressò de l’inici o de l’evolució de la temporada d’oliva, que aquest any desgraciadament ha estat bastant fluixa, per cert, sembla que algunes tafones solleriques ja estan a punt de tancar la seva campanya, de la que dona una visió quasi bucòlica. 

Antany era ben diferent.

Les inclemències meteorològiques feien que la feina fos dura, molt dura, us ho puc assegurar per experiència pròpia, he collit olives, a Bàlitx d’amunt, al Mirador de Ses Barques i a molts d’altres indrets, fins i tot amb calabruix.

Sovint s’havia de collir moltes vegades sota una fina pluja, ja que no es podien perdre jornals, i com que no existien segons quines fibres, es duia només un sac com a caputxa.

El fred deixava les mans balbes, per combatre’l s’encenien fogueres a les quals s’hi escalfaven pedres que s’embolicaven amb paper i es guardaven dins les butxaques, després servien per escalfar-se quan s’era lluny del foc.

Quan hi havia neu les olives s’havien de descolgar amb un garrotet. El calçat d’espart es portava sovint mullat.

Què hem de fer en tenir febre?

Estem en temps de constipats, afavorits, indiscutiblement, per aquests constants canvis de temps i de temperatures, i per això hem cregut oportú reproduir els bons consells d’aquest interessant article del nostre bon amic i millor metge, Dr. Bartomeu Marí, cap del departament de Medicina Esportiva del Consell de Mallorca:

“Hi ha la tendència entre la població general a voler baixar la temperatura corporal en un pacient amb febre; tanmateix, la febre com a tal no ha demostrat que sigui perjudicial per als éssers humans.

Motius per no tractar la febre:

Com que la temperatura d’un pacient disminueix normalment amb el tractament de la causa subjacent, la corba de temperatura és una pista útil de l’eficàcia terapèutica.

La supressió artificial de la febre pot crear una falsa sensació de millora.

A més, si el pacient està tolerant bé la febre, sembla que hi ha poca raó per suprimir-la.

Com que la febre pot tenir moltes causes, la supressió de la mateixa quan l’etiologia no és clara pot despistar el metge i, per tant, s’hauria d’evitar.

Motius per tractar la febre:

• Presència de complicacions:

o Hiperpirèxia.

o Convulsions febrils en nens menors de 3 o 4 anys.

o Alteracions del nivell de consciència, especialment en la persona gran.

o Greu afectació de l’estat general.

o Insuficiència cardíaca, respiratòria, renal o hepàtica.

o Alteracions hidró electrolítiques.

• Existència d’una malaltia que pot empitjorar amb la febre:

o Cardiopatia greu.

o Pneumopatia.

o Insuficiència renal.

o Demència.

o Epilèpsia.

o Malaltia cerebrovascular.

• Edats extremes de la vida (nens, ancians).

• Embaràs.

• Immunodeficiència: congènites o adquirides (secundàries a fàrmacs, malalties com diabetis mellitus, alcoholisme).

• Presència de factors que afavoreixen o mantenen una bacterièmia: (drogoaddicció, pròtesis, catèters). Sospita o evidència de malaltia infectocontagiosa.

• Sospita o evidència de malaltia que requereixi tractament urgent.”

Pinzellades quasi nadalenques.

• Cada encert ens porta un enemic. Per ser popular cal ser mediocre. (Oscar Wilde).

• La felicitat consisteix a posar d’acord els teus pensaments, paraules i fets. (Gandhi).

• El ximple es torna molt més ximple quan hi ha altres ximples aplaudint les seves tonteries. (Anònim).

• Un home que no arrisca res per les seves idees, o no valen res les seves idees o no val res l’home. (Plató).

• El mal és temporal. Abandonar perdura per a sempre. (Anònim).

• Vandalisme és esquitar amb verí la terra, desviar un riu mare, i desplaçar comunitats natives. (Anònim).

• La vida comença quan la por acaba. (Osho).