L’Alzinar: Estem envellint i tenim independència alimentària: necessitat bàsica.

Renuncia a la teva necessitat que la gent t’entengui, i sigues feliç!

Afortunadament estem envellint. És molt trist els que ja no hi poden arribar, els que no poden tenir aquest gran plaer.

Indiscutiblement, envellir és un procés, de moment, irreversible i inevitable, és una part més de la vida, un procés natural que forma part del nostre cicle sobre aquest bonic i desgraciadament ja malparat planeta, que també comporta créixer, no quedar estancats; fer exercici diàriament, i com ens recomanen sempre els nostres bons amics i millors metges, el Dr. Tomeu Mari i el Dr. Teo Cabanes, no fumar, menjar sa, no beure massa alcohol, dormir les hores necessàries, caminar un mínim de 20 minuts diaris, i prendre el sol, per no tenir dèficits de vitamina B. En poques paraules practicar hàbits saludables que en realitat són la millor inversió, per envellir bé, en condicions; continuar tenint propòsits, objectius i plans de futur, per estimular-nos, i com diu el bon amic, i millor ciclista, Pere Casasnovas, sortir de la nostra zona de confort.

Un bon dia anem descobrint que ens anem cansant més en pujar les escales de ca nostra i que ja no recordem la darrera vegada que vam fer un salt, al meu cas voler córrer la Cursa Popular Ciutat de Sóller, diumenge passat, en homenatge al bon amic Mateu Cañellas, E.P.R., preparat psíquicament, però no físicament.

Està clar que tots quan som jovençans desitgem fer-nos grans (pensem que és necessari per gaudir més de la vida), però els anys ens passen molt aviat (cada any no és un més, és un menys que ens queda per viure), i ben ràpidament la majoria ja comencen a témer envellir, quan haurien de pensar a adaptar-se als fabulosos canvis que la vida els ofereix dins el seu darrer tram d’existència terrenal.

Segons les darreres previsions a nivell mundial, al començament del previsiblement fatídic any 2050, una de cada sis persones tindrà ja més de 65 anys.

“La vellesa existeix quan es comença a dir, a parlar d’ella.

Mai no m’he sentit tan jove”.

 (Jules Renard, escriptor i dramaturg francès).

És un procés lent, però… no es pot ignorar, ja que aquesta manca de força, de moviment, i aquests lapsus cerebrals que augmenten el risc de deteriorament cognitiu podrien ser causats només, o simplement, pel dèficit de la vitamina C.

Un dèficit de vitamina C ens  pot causar hematomes, problemes dentals i de les genives, cabell sec i anèmia (un dèficit acusat produeix escorbut per manca de consum d’aliments frescos rics en vitamina C, que era freqüent als antics navegants), i com no amb problemes cognitius, segons el darrer estudi mèdic fet sobre 160 pacients de més de 75 anys, dels quals el 57% mostrava deteriorament cognitiu, i el 42% tenien dèficit de vitamina C.

Els experts suggereixen que un dèficit de vitamina C podria afectar la senyalització nerviosa al cervell, cosa que augmentaria el risc de patir deteriorament cognitiu.

En altres paraules: hi ha un vincle clar entre els nivells de vitamina C i la salut del cervell.

Independència alimentària: necessitat bàsica.

Abans la nostra producció agrària quasi bastava per l’illa.

En poc temps ha canviat: hi ha més gent de fora (jo diria que ja massa, basta veure els embotellaments seguits i diaris dins la frondosa Vall dels Tarongers), ensems dels pagesos han passat a altres sectors per pèrdua de guanys i abandonen el tros.

A què du això? A l’abandonament i a l’avanç de la brossa, per tant, l’incendi és més probable i desgraciadament s’hi ha de dedicar bona part del pressupost públic.

L’efecte principal, però, és la necessitat de dur aliments de fora el que ens fa molt vulnerables.

Cal recordar quan els pescadors de la Península varen bloquejar els ports d’on surten els queviures. Res assegura que no torni a passar per qualsevol motiu amb resultat greu per a la població i l’economia; a més el transport d’aliments desgraciadament també causa part del canvi climàtic.

Cal tornar a ser suficients. Ens hi juguem massa!

“El secret no és córrer darrere les papallones…

és cuidar el jardí perquè elles vinguin cap a tu”.

(Mario Quintana).