L’Alzinar: Festes passades, coques menjades: Menys por i violència!

Festes passades, coques menjades.

Festes passades, coques menjades. Però el compromís amb el futur continua vigent, ferm i inajornable, per aturar aquesta tropa d’esbojarrats que, darrerament, i desgraciadament, està proliferant arreu del Món.

Tal com expressa encertadament una bona amiga, na Pilar, no és l’any nou el que ha de canviar, sinó les persones, la majoria de les persones…

Quan era jovençà estava obsessionat amb canviar el Món, i era present a totes les mogudes, hagudes i per haver, ara amb l’edat i la saviesa acumulada, he arribat a entendre que el que ha de canviar soc jo, i per ventura, amb l’exemple, podré fer moure i convèncer a alguns altres.

El pas inaturable del temps, per si sol, no transforma, ni transformarà mai, la realitat; és el compromís col·lectiu i, especialment l’individual (sí, en  principi, l’individual), els que determinen el rumb, bo o dolent, d’una societat, un poble, una barriada, un club, una família…

Resulta profundament preocupant, una vegada més, constatar com, en diversos àmbits, conflueixen, de cada vegada més, el sectarisme, la ignorància, i la mala fe, amb l’objectiu de dividir i debilitar, de cada dia més, la convivència, la pau i l’harmonia, a pesar d’acabar de creuar, aquests passats dies, per aquestes festes teòriques de pau, amor i germanor.

Aquestes lamentables pràctiques, molt lluny de servir l’interès general, acaben perjudicant el conjunt de la ciutadania, que paradoxalment les sosté amb els seus recursos, amb els seus, ja fa molt de temps, inaguantables i injustos impostos, i és sempre la que paga els plats romputs, a més de mantenir la immillorable vida d’aquesta tropa, composta per una majoria d’abellots.

Malauradament, aquesta desconnexió dels que teòricament ens comanden (habitualment només pels seus propis interessos), amb la intenció de millorar la dura situació dels més desfavorits (?), amb les necessitats reals del poble sembla persistent i, lamentablement, de cada vegada més accentuat, i sovint evidencia una manca de voluntat, inclòs per escoltar i actuar amb responsabilitat.

No podem, ni hem d’acceptar, de cap de les maneres, aquesta situació com a inevitable, tant en l’àmbit local, illenc, autonòmic, estatal, europeu i mundial, on de cada dia s’està incrementant més la violència, la fam, els impostos, les tortures, les morts…

Estimem la nostra terra, la nostra llengua, els nostres productes locals, la nostra cultura i les nostres llibertats individuals, i és des d’aquest respecte profund que reivindiquem la seva defensa.

Preservar allò que ens defineix, i ens ha definit al llarg de la història, no és un acte d’exclusió, tot al contrari, sinó una expressió de dignitat col·lectiva i de sentit comú, dels que, desgraciadament, cada dia en queda menys!

Quan el dia neix el fred creix.

Les temperatures, ja fa un parell de setmanes són d’autèntic hivern, amb neu a les muntanyes de la Serra de Tramuntana, mentre segueixen baixant, aquests dies, les temperatures, amb unes esgarrifadores gelades els matins i els vespres, a pesar de l’habitual i agradable temperatura durant els  dies de soleet  “quan el dia neix el fred creix”, com deien els nostres padrins.

“Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener,

venturós l’home que té sa dona que no l’engana”.

Per cert, parlant de padrins, segons la tradició popular, els dies més freds de l’any són el 15, 16 i 17 de gener (dijous, divendres, i dissabte, que ve), i el darrer, Sant Antoni Abad (teòricament dia de les beneïdes, si no ens acompanyen les pluges), que juntament amb Sant Sebastià (19 de gener, dilluns) són vesprades que Mallorca torna a cremar, amb els seus tradicionals focs, acompanyats de cançons, ximbombes, festa, torrades, (per Sa Pobla les conegudes espinagades d’anguila, una mica picants…), un bon vinetxo i herbes a rompre, amb gloses i cançons populars, algunes pujades de to… “Sant Antoni de Viana, dia 17 de gener, venturós l’home que té sa dona que no l’engana”.

És temps de…

En aquests precisos moments hivernals, és el temps ideal per començar a sembrar les patates primerenques, alfals, albergínies, sàlvia, margalideres, pensaments, begònies, pebres, pastanagues, enciam, cebes, pèsols, i quan passin un poc aquestes gelades tan fortes, tomàtigues, cogombre, melons i síndries.

Segons els vells pagesos, el dia de la conversió de Sant Pau, diumenge, dia 25 de gener, és el millor dia per podar les parres…, i per sembrar alls “Si vols un bon aller, sembra’l pel gener”,  i, segons Martina Molina, de “Sembra Permacultura”: “Les grans d’all s’han de sembrar a una profunditat d’uns 5 centímetres en terra al vostre hort, jardí o test, mantenint una separació de 10 a 15 centímetres entre cadascun, assegurant-vos de mantenir el sòl humit però mai engorgat”.

I tal com menciona el refrany, na Martina ens acaba dient: “Tants dies que passin de gener, tants alls perd l’aller”. Aquesta dita tradicional ens recorda, una vegada més, la importància de planificar les nostres sembres per assegurar collites reeixides.

És també bon temps per sembrar tarongers, llimoneres, mandariners, clementiners, clemenvillers, noguers, garrovers, pereres i cirerers.

És també bon temps per podar rosers, els que encara no l’han fet (alguns ja els exsecallen  dins el novembre, o començaments de desembre), realitzar la poda de formació i manteniment d’arbres ornamentals, de collir carxofes, les per moltes esperades faves tendres (a pesar que a jo particularment no m’agradin, i em produeixin al·lèrgia), dents de lleó, cames roges, llevamans (Calèndula Officinalis), les vitaminants caputxines, lletugues, cols rissades, pastanagó, calçots, olives negres per salar (els que tenen la sort de tenir-n’hi, ja que aquesta anyada ha estat nefasta, per a la nostra barriada muntanyenca), api, bledes, ruca, endívies, colfloris, cols, grells, naps, espinacs, ravenets, raves, llimones, clementines, clemenvilles, mandarines (desgraciadament ja queden molt pocs mandariners per aquestes contrades), les primeres nàvels, poncíns…

Recorda que les plantes que ara comencen a florir, si no plou, com es preveu dins aquestes vinents setmanes, necessiten més aigua, compost i cobertura que les restants.

“Quan acceptem els nostres límits,

podem anar més enllà d’ells”.

(Foners del C.C.D.S.)