L’Alzinar: La saviesa popular ha fet rimar, sempre, la tardor amb saó, tristor, foscor…
Les coses més guapes de la vida estan a l’altre costat de la por.
(Anònim).
Tomàtigues tardanes.
Indiscutiblement, certs pagesos sollerics presumeixen cada any, amb raó, de tenir les primeres tomàtigues de la temporada, fetes a sòl obert, abans de Sa Fira (segon diumenge de maig), que és quan són més cares i més saboroses, perquè quasi ningú encara en té.
No obstant això, els fruits de les varietats de maduració tardana són més adequats per a conservar i fer conserves, així com altres preparats hivernals.
Aquest any, a causa de problemes de salut no he pogut menjar cap tomàtiga de s’olivar de Sa Figuera, s’han mort totes. Tanta sort que tinc bons amics que m’han proveït d’elles!
I vaig decidir, fa un mes, fer una nova sembrada, també a sòl obert (res d’hivernacles), amb una bona cobertura vegetal (seguint els mètodes de Jean Pain), que en aquests moments ja tenen tiges de més d’un metre i mig, flors i tomàtiguetes verdes petites, a pesar que teòricament solen fructificar quatre mesos després de la germinació de les llavors.
Consegüentment, si el temps acompanya (és un dels llocs més calorosos de Sóller), encara podrem menjar algunes tomàtigues per Nadal i Cap d’Any.
Tardor i Lluna Nova.
Dissabte passat, dia 22, a les 14-44’ hores, després de 93 dies i 16 hores de dur estiu, entrarem oficialment dins la tardor, o primavera d’hivern, que tindrà una durada 89 dies i 21 hores, acabant el dissabte dia 21 de desembre, per donar la benvinguda al que sembla també serà un dur hivern.
I quant a la Lluna, que sembla tant ens afecta als pagesos, dimarts, dia 24, entrarem al quart minvant, que aquest vinent dimecres, dia 2 d’octubre, a partir de les 20-49’ hores, donarà pas a la Lluna Nova.
Els dies segueixen escurçar-se a bon ritme, i les nits s’allarguen; mentre els matins i els vespres són bastant més fresquets i obscurs; segueixen sonant, a vegades bramant, amb dolç murmuri, les transparents, i de vegades terroses, aigües dels torrents al peu de les timbes, dels salts, i les fonts i síquies han tornat a augmentar bastant el seu cabal, gràcies a les darreres pluges, a pesar que molt possiblement no tornarem a gaudir de la seva presència, almenys fins d’aquí a dues setmanes.
La saviesa popular ha fet rimar, sempre, la tardor amb saó, tristor, foscor…
La saviesa popular, des de sempre ha fet rimar la tardor amb saó, tristor, foscor…; i de nou, un any més, seguirem amb el tradicional i aberrant canvi d’hora, el darrer diumenge d’octubre, és a dir, la nit del 26 al 27 d’octubre a les 3 de la matinada s’haurà d’endarrerir el rellotge una hora (a les tres del matí endarrerirem els rellotges fins a les dues), amagant-se el sol abans de les sis del capvespre, per la caparrudesa dels polítics europeus de torn, que segueixen sense voler baixar del cavall, millor dit de l’ase; i al començament del dur, trist i fred hivern haurem perdut prop de tres hores de sol, entre el matí i el vespre, entre d’altres amb la lamentable excusa anual que la finalitat és estalviar energia, quan d’aquí a un mes i mig, molt abans de les festes nadalenques i de Cap d’Any, tots els carrers es tornaran a omplir de llums per demostrar-ho…
Vergonya cavallers!
Un pagès tot ho confita
perquè mai no es perdi res,
tothom té molt ben entès
que en el camp tot s’aprofita.
Encara podem aprofitar les darreres prunes, els saborosos melons, síndries, figues, raïm (avui n’he menjat un bon penjaroll per dinar), pomes, peres, caquis, magranes, figues de moro, plàtans, kiwis…
Podem gaudir de verdures de tardor com els pebres, albergínies, carabassons, carabasses, els moniatos, les bledes, l’api, els espinacs, cogombres, fonoll, mongetes, cebes, cols, cols de Brussel•les, coliflors, col llombarda, col xinesa, cols kale, patates, porros, tomàtigues…, i com no de la saludable, plantosa, medicinal i saborosa planta oriental Shiso, o alfabeguera japonesa, que comença a comparèixer a poc a poc dins la nostra illa.
Ha acabat el dur estiu, mentre els pagesos encara recullen les ametlles i la majoria deixen perdre les garroves, a causa del baix preu que es paguen… i es parla que enguany hi haurà molt poc oli, per aquestes contrades, el que indiscutiblement farà augmentar el seu ja alt preu.
“El canvi climàtic és el símptoma al qual mols s’aferren, però la malaltia reial és el capitalisme pur i dur”
La caputxina.
La caputxina (Tropaeolum majus), planta perenne, però que per aquí, per aquestes contrades, a causa de les altes temperatures, sol desaparèixer els mesos d’estiu, tornant a rebrotar, amb tota la seva vitalitat, aquests mateixos dies.
És originària d’Amèrica del Sud, sent bastant abundant dins els nostres camps, coneguda també com a flor de sang o tac de reina; té fulles arrodonides, amb flors bastant grosses de color taronja o groguenques, molt cridaneres, que floreixen principalment durant els mesos de la primavera i començaments l’estiu.
La caputxina és una planta medicinal molt apreciada pels nostres pagesos i naturistes. Les seves fulles i flors són comestibles, aportant als nostres plats, un bon gust i bastants de nutrients, dins totes les receptes culinàries.
Afavoreix la curació i cicatrització de ferides, combat la retenció de líquids, serveix per a netejar i desinfectar les ferides, és bona per les infeccions de les vies urinàries, dolors musculars, la bronquitis, els fongs (peu d’atleta) i té acció expectorant, les seves fulles contenen vitamina C, i estimula la circulació sanguínia…
La Caputxina es pot consumir també en infusió, es pot afegir als plats dolços i salats, a batuts i sucs de fruites, utilitzant-se totes les parts de la planta a excepció de les llavors i les arrels.
I molt importat, actua també com a fungicida als nostres camps, evitant certes plagues com les de pugons, xinxes o cucs, pel seu efecte repel·lent sobre aquests.
Quan abans d’octubre plou, el rovelló es mou.
A pesar de les altes temperatures diürnes, per la Vall dels Tarongers i voltants, els primers esclata-sangs ja han fet acte de presència, i els habituals cercadors ja han omplert els primers paners.
Setembre mulla’t bolets en quantitat, resa la saviesa popular.
Però atenció, als no experimentats, així com aconsellen sempre els bons cercadors de bolets:
- “No hem de consumir mai cap bolet que no coneguem”.
- “Tots els bolets es poden menjar; però alguns només una vegada”.
I tampoc no donar crèdit a certes creences populars:
- “No és cert que en bullir o fregir els bolets, juntament amb un cobert d’argent, si aquest no ennegreix, es puguin consumir”.
I tampoc no és cert que:
- “Si un bolet ha estat espipellat per caragols o llimacs és comestible; ja que aquests animalets gaudeixen menjant, per exemple, la farinera borda o Amanita Phalloides (altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets) i no els passa res.
Natural i ecològic: Fulles de llorer per a la roba destenyida.
Amb un parell de fulles de llorer, i seguint els consells de les nostres padrines, aconseguirem que la roba destenyida (moltes vegades per massa rentats amb productes perjudicials i no adequats, a pesar de les precaucions generals que solem prendre, com rentar-los del revés) llueixi com a nova, una altra vegada.
Sortosament, les nostres padrines tenien la seva solució natural i ecològica, de baix preu, a pesar de la manca de rentadores elèctriques d’aquells temps.
Ingredients:
Deu fulles de llorer normals i corrents, i quatre cullerades plenes de bicarbonat de sodi.
Sistema:
Hem de posar les deu fulles de llorer i el bicarbonat de sodi dins una casserola i ompliu-la amb aigua, lògicament encendre el foc i deixar bullir.
Quan arribi a l’ebullició, hem de baixar una mica la flamarada i deixar-ho vint minuts més sobre el foc, temps perquè el bicarbonat es dissolgui bé i les fulles de llorer deixin anar totes les seves propietats.
Ho deixarem refredar una mica, posant el seu contingut dins un ribell, juntament amb la roba destenyida durant 24 hores, i la rentadora elèctrica farà el restant…
Si escoltes el teu cos quan xiuxiueja, no hauràs d’escoltar-lo cridar.
(Dan Millman – 1946).