Ara llegint
L’Alzinar: La vida succeeix ara. I estar present és una forma de no deixar-la escapar

L’Alzinar: La vida succeeix ara. I estar present és una forma de no deixar-la escapar

“Quan el cos i la ment no estan junts,
no estem vertaderament vius”,
va escriure el mestre zen Thích Nhất Hanh.

Thích Nhất Hạnh (1926–2022), conegut com a Thay (“mestre”), fou un monjo budista zen vietnamita, poeta, escriptor i activista per la pau.

Se’l considera un dels impulsors principals del mindfulness (una de les pràctiques de la meditació, que consisteix en una forma específica de practicar l’atenció, d’estar plenament present en el moment actual, observant pensaments, emocions i sensacions, sense jutjar-los, ni intentar canviar-los); sent considerat dins l’Occident el pare del budisme compromès.

Durant la guerra del Vietnam va impulsar moltes accions socials i pacifistes, fundant l’Ordre de l’Interser (1966).

Martin Luther King Jr., el va proposar per al premi Nobel de la Pau el 1967.

Va viure exiliat durant dècades abans de poder retornar al seu país.

El 1982 va fundar el monestir de Plum Village, a França, convertit en un referent internacional per a la pràctica de la meditació i la vida conscient, de la que soc adepte, especialment a la meditació budista, de fa més de 15 anys; publicant al llarg de la seva vida, més d’un centenar de llibres sobre la compassió, l’atenció plena, la pau i l’espiritualitat quotidiana

Els seus interessants texts expressen una de les idees fonamentals de la seva filosofia: la necessitat de viure plenament el present, amb el cos i la ment en harmonia.

“Quan el cos és en un lloc,
però la ment viu enganxada en els records del passat,
en les preocupacions del futur,
o en les angoixes quotidianes,
deixem de gaudir de l’únic moment que realment tenim: el present”

com ens ensenyen també, entre d’altres, tots els moviments budistes internacionals.

La seva proposta és senzilla, però molt profunda: “Tornar a nosaltres mateixos, respirar conscientment, sentir el cos i estar presents en tot allò que fem”.

Indiscutiblement, quan el cos i la ment no caminen junts, vivim només a mitges. El cos continua fent sempre el seu camí, però la ment sovint s’allunya, enganxada en allò que ja ha passat, o preocupada també per allò que encara no ha arribat.

Viure de veritat, segons els monjos budistes, és aconseguir que tots dos es retrobin. És sentir cada passa, assaborir cada instant i aprendre a estar presents, sense deixar que les presses, les pors o les preocupacions ens robin part de la vida; ja què la vida no és només passar pel temps, sinó ser conscients de que hi som.

“No puc tornar a l’ahir,
perquè ja soc una persona diferent”.

(Lewis Carroll – 27/01/1832 – 14-01-1898).

El romaní

A pesar que les seves flors solen aparèixer des de la primavera fins a principis d’estiu, els  romanins han tornat florir aquests dies, amb una especial bellesa i la seva característica  fragància.

El romaní (Sàlvia Rosmarinus, antigament Rosmarinus officinalis) s’utilitza tot sovint a la cuina mallorquina, i a la cuina tradicional mediterrània,  condimentant una gran varietat d’aliments.

És la planta tresor de les nostres terres, representatiu del clima mediterrani, és un remei antireumàtic, digestiu, respiratori, circulatori, antiinflamatori, antibacterià, cicatritzant i tònic de l’organisme, entre d’altres.

Considerat el símbol de la fortalesa, conté les seves propietats medicinals al seu oli essencial, que s’obté de les seves fulles i flors.

Es pot aprofitar aquestes properes setmanes, quan encara estarà florit, per assecar les seves branques (fulles i flors), i així utilitzar-lo durant tot l’any, procurant no tallar més d’una tercera part de la planta, ja que la posaríem en perill, tenint a més en compte, que les branques llenyoses habitualment ja no solen treure.

Són molts els seus beneficis, entre ells, enforteix els capil·lars dèbils, i estimula la circulació sanguínia, redueix les molèsties intestinals, estimula el cor, la respiració, la circulació, la memòria (millor encara si li afegim, a la infusió, un parell de fulles d’ullastre), i l’aprenentatge, alleuja el mal de cap i té cura del fetge.

Cal recalcar que el romaní és una planta labiada i aquest tipus de plantes tenen un percentatge d’oli essencial superior a les altres famílies de plantes. La majoria de labiades s’anomenen aromàtiques, ja que amb el seu aroma indiquen una alta concentració d’olis essencials.

Les plantes el fabriquen per reclamar els insectes que afavoreixen la seva pol·linització i per protegir-se de les malalties i evitar la deshidratació durant l’estiu.

El romaní ja s’utilitzava antigament a la medicina, gastronomia, cosmètica i higiene. Es pot emprar de moltíssimes maneres diferents: a dins els armaris contra els insectes, per fer infusions, per condimentar els menjars, etcètera.

A més, l’oli essencial serveix, diluït dins una base neutra, per fer massatges i també per enfortir els cabells. Un altre diumenge parlarem de com preparar-lo amb oli d’oliva, o amb esperit, per a massatges i cops.

“Ser conscients que la vida és finita,
ens pot ajudar a escoltar-nos més,
i a no postergar allò que ens omple”.

(Francesc Miralles – escriptor).

“Normalment ens resulta més fàcil donar als altres el nostre temps, les nostres energies, el nostre compromís… que a nosaltres mateixos.

Per tant, et proposo, amic lector, que adoptis una mentalitat diferent, d’últim dia, i et facis un regal que sigui especial per a tu:

Passejar per un parc, recordar un instant de felicitat, i evocar-lo amb qui el va viure amb tu, començar un llibre en una biblioteca, contemplar el llenç canviant del cel…

Res d’això no costa dobbers i, justament per això, té un valor incalculable.

Bon diumenge, amics lectors!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Torna a dalt