L’Alzinar: No volem que desapareguin els jutges de pau i volem pista atlètica ja!

Estima la teva manera de ser, ningú t’ha dit que has d’encaixar amb tothom!

Com de costum, estan perdent els papers.

D’acord amb la llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia, que modifica la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, per a la implantació dels Tribunals d’Instància i les Oficines de Justícia en els municipis, es preveu desgraciadament, i amb molt poc seny, l’eliminació total dels Jutjats de Pau, creats per Reial decret de 22 d’octubre de 1855, actualment primer esglaó de l’estructura judicial de l’Estat i convertir-los amb les esmentades oficines de justícia.

Això significaria, en poques paraules, un bon encariment de la justícia per al sofert ciutadà, allunyant-lo, a més, de la seva actual proximitat amb la justícia, derivant, inexplicablement, tots els problemes als ja més que col·lapsats  jutjats de Primera Instància.

Aquesta morbosa iniciativa legislativa preveu substituir definitivament la figura dels jutges i jutgesses de pau, homes i dones arrelats a la cultura i dinàmica d’un poble, o ciutat, causa per la qual s’han produït, al llarg i ample de la geografia espanyola, manifestacions i rebutges en contra de la supressió de les seves figures, per la seva gran, inqüestionable, eficaç i ràpida labor en tots els aspectes, especialment en la mediació dels conflictes veïnals, amb el seu humanisme, seny, eficàcia i criteris, d’acord amb les vigents lleis actuals, sent, encara en aquests moments, els successors dels “homes bons” d’abans, amb la seva gran virtut de saber escoltar i aconsellar sempre a la gent.

La justícia es vol modernitzar, i és normal i necessari, però suprimir les figures dels jutges i jutgesses de pau, és un error garrafal que sols el sofrirem els ciutadans dels pobles que tenim la sort de tenir-ne. Cal recordar, que a cada una dels pobles de tot l’estat on no tingui la competència un partit judicial hi ha un jutjat de pau amb un jutge o jutgessa que té cura dels nostres problemes i ens ajuda en tot quan pot anar sempre molt més enllà i molt sovint de les seves competències, si cal. Això sí, sense infringir cap lleu. Perquè us feu una idea a Espanya hi ha 7.500 jutjats de pau. A Mallorca, per exemple, ni hi ha per tots els pobles manco a Palma, Inca i Manacor perquè són caps de partit judicial.

No podem permetre que ens robin aquesta figura tan nostrada, eficaç i necessària en el dia a dia dels nostres pobles. Mai es podrà agrair la feina que d’una manera quasi altruista duen a terme aquests homes i dones de pau.

Quin futur ens espera?

Volem pista atlètica, JA!

Desgraciadament, l’atletisme (amb més de 200 practicants, que pertanyen a 6 clubs federats), a Sóller, la Vall dels Tarongers, ha estat sempre, el gran oblidat de les institucions, havent anat, durant més de 40 anys, a la cua esportiva quant a infraestructures, entrenant els atletes comarcals, en aquests moments actuals, dins les esgavellades pistes Infant Lois, del Port de Sóller, propietat de l’ajuntament solleric, i abans dels militars de la Base Naval del Port de Sóller, quan estaven en molt millors condicions i cuidades que ara, havent d’anar diàriament molts d’ells a entrenar a altres centres esportius illencs.

Als principis dels temps, estic parlant d’uns 50 anys endarrere, quan els aspirants a atletes entrenàvem dins el Camp den Maiol, abans propietat de la S.D. Sollerense, actualment camp de futbol municipal on juga ara, per exemple, el Club de futbol Sóller, rebent pilotades a dretà i esquerra, que en comptes de futbol en aquella època, semblava tir a l’atleta, els que ens dugué a pactar amb els caps dels mariners, gràcies a les positives gestions del nostre entrenador i llicenciat en Educació Física, Marcel·lí Got, per poder entrenar dins les seves les instal·lacions esportives.

La manca de manteniment, durant dècades, a pesar de les contínues demandes dels usuaris, afegit a la creació d’un aparcament municipal, en principi provisional, ara ja encimentat, per a cotxes, dins les mateixes instal·lacions, amb sortida a peu per dins les pistes atlètiques, amb invasió de patinets, bicicletes, cans, gresques i drogats i renou els vespres, amb totes les seves mal saludables conseqüències, fems, brutor, pudor, vidres, perill, merdes de ca, enfrontaments, inundacions a les pistes els dies que fa una mica de brusca, ha portat un ràpid deteriorament d’aquestes infraestructures, el que ha dut als seus usuaris a la creació de la plataforma Volem Pista JA!, que ha començat per sol·licitar, oficialment, el més imprescindible, és a dir, una pista d’atletisme de tartà, amb vestidors i dutxes, magatzem per al material, il·luminació artificial els vespres, tancament perimetral fix, amb accés controlat, i una petita tribuna, organitzant-se setmanalment diferents actes i iniciatives per reivindicar i argumentar, des d’un punt de vista constructiu, aquesta petició, entre d’elles, una recollida popular de signatures, per acabar amb aquest deute esportiu històric.

No pots començar el següent capítol de la teva vida si segueixes llegint l’anterior.