L’Alzinar: Penseu a avançar una hora el rellotge, avui vespre
Quasi amb tota seguretat, tindrem una setmana Santa de mal temps, fred, vent, pluja i molt possiblement neu.
Canvi d’hora.
El primer il·lògic canvi d’hora del 2026, és a dir el pas a l’horari d’estiu, es farà la matinada d’aquest diumenge, 29 de març, pel que clarejarà i fosquejarà una hora més tard.
A les 2-00’ hores de la matinada, els rellotges s’avançaran una hora i passaran a marcar les 3-00’ hores, fet que indubtablement implica perdre una hora de son. Això, com expliquem ja fa molts d’anys, coincideix amb l’aplicació del canvi horari arreu de la Unió Europea, que sempre es fa el darrer diumenge de març.
Deixaran els polítics de torn de tocar-nos els nassos?.
Serà aquest finalment el darrer canvi d’hora?
Com be recordaran els nostres lectors, el Parlament Europeu, el 2020, aprovà l’eliminació definitiva dels actuals canvis d’horari, proposada per la Comissió Europea, però la “Comissió d’Experts Estatals”, després d’analitzar els factors econòmics, culturals i de salut (i a pesar de les grans pagues que s’embutxaquen) NO arribaren a cap acord, mentre el poble en massa reclamava l’horari d’estiu definitiu.
Diumenge de Rams.
El diumenge de Rams, se celebrarà, per a tots els cristians, aquest diumenge, 29 de març, marcant l’inici de la Setmana Santa, o Setmana de Passió que, molt possiblement, podria anar acompanyada de nou, pel mal temps (atenció les caperutxes), vent, fred i aigua, i per ventura per neu, i tot, segons els experts que, lògicament, en saben més que jo.
El diumenge de Rams, com tots sabem, commemora -el diumenge abans de la Pasqua-, l’entrada de Jesús de Natzaret (no de Betlem), amb els seus deixebles, a Jerusalem (procedia des de Betània), sobre un ase engalonat, a l’estil de la noblesa del moment, durant la Pasqua Jueva, o Péssah, (cal recordar, de nou, que Jesús era jueu, no cristià, consegüentment era normal que, durant el Péssah, anés al temple de Jerusalem).
El Péssah recorda i commemora l’èxode dels jueus d’Egipte l’any 1250 aC; sent rebut pels seus seguidors, segons ens conten, amb palmes (fulles de palmeres tendres treballades artesanalment), rams d’olivera i rams de llorer.
El vocable Pésaj deriva del verb saltejar, en referència a que a la darrera de les deu plagues d’Egipte, abans de que el faraó deixés partir als jueus, teòricament l’àngel de la mort, enviat per Jahvé, déu dels jueus, a petició del profeta Moisès (reconegut també pels cristians i musulmans, entre d’altres religions), saltejà les cases dels fills d’Israel, entrant només a les dels egipcis, matant als primogènits de cada família, data que quedà establerta com a dia de dejuni, el Taanit bejroim, abans del Pésaj.
El Pésaj és la festa que evoca la transformació de les dotze tribus (descendents del patriarca Jacob) en un poble, i l’èxode cap a la seva llibertat, deixant enrere els anys d’esclavitud, dins la segona meitat del segle XIII abans de Crist, teòricament l’any 1250, en temps del faraó Ramsés II, dirigits pel profeta Moisès.
Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus.
Però aquesta entrada triomfal sembla que no agradà del tot a les autoritats religioses de torn (basta recordar el cartell clavat a la creu: Jesús Natzaret Rei dels Jueus), que veien perillar el seu poder, desembocant amb la seva crucifixió, un parell de dies més tard, després de l’anomenat Sant Sopar.
Segons els evangelis del Nou Testament, hi ha discrepàncies en el dia de l’entrada a Jerusalem: els escrits segons Marc i Joan, parlen del diumenge, mentre, segons Mateu, asseguren que fou dilluns, i, segons Lluc, no detallen el dia.
Cal recordar que fou en el tercer concili de Cartago, l’any 397 dC, que es consolidà el Nou Testament (triant entre un centenar d’evangelis i un milenar de cartes) durant el regnat del Papa Sirici, Pontífex Maximus, des del desembre de l’any 384 dC fins a la seva mort el 26 de novembre de l’any 399 dC
El diumenge del Ram, encara que cada any amb distinta data, es celebra teòricament a tots els pobles i ciutats de Balears i de les Pitiüses, començant amb un ofici solemne, per després beneir les palmes i rams d’olivera i llorer, acabant amb la corresponent processó.
La Pasqua jueva, durant la qual va tenir lloc la “mort” del també jueu Jesús, comença cada any el dia 15 del Nissan, que és lunisolar (mes del calendari hebreu, entre el març i abril actual).
A principis del segle II, alguns cristians, no jueus, varen començar a celebrar, dins les mateixes dates, l’aniversari anual de la “mort i la resurrecció” de Jesús.
“Quina bellesa guarden aquells
que no troben fàcilment el seu lloc
entre tanta gent.
Tal com està el món, és un privilegi no encaixar”.
(Alejandra Pizarnik).